“No hi ha solucions globals per al canvi climàtic, i menys si parlem de viticultura”

Eva López
02/12/2019 - 17:27h

Xoan Elorduy fa gairebé dues dècades que treballa a l’Incavi. Els darrers anys ha dedicat bona part de la seva feina a investigar la manera com les vinyes poden resistir al canvi climàtic, o més ben dit, com s’hi poden adaptar.

Perquè si una cosa té clara Elorduy és que el canvi arribarà. Trigarà més o menys, però arribarà. I el dia que ho faci, els cellers hauran d’estar preparats per treballar amb un altre tipus de varietats o amb altres metodologies. Sobre aquestes alternatives n’hem parlat amb el cap de servei de viticultura de l’Incavi.

El canvi climàtic sembla ara mateix la preocupació magna dels cellers catalans. Hi ha motius d’alarma?
El canvi climàtic és en realitat una constant. Gairebé no n’hi podem dir canvi. Hi ha pintures rupestres al Sàhara on hi ha representats animals que actualment viuen a la selva o a la sabana. Vull dir que sempre hi ha moviment, modificacions del clima. Ara, el que hi ha de diferent és la intervenció humana, que ha fet accelerar els processos que ja es produïen de manera natural.

Per tant, podem estar preocupats.
Més que això, el que hem de fer és buscar fórmules per adaptar-nos al que està passant. Hem d’aprendre a fer coses diferents, i fer-ho d’una manera més ràpida del que serà natural perquè seguim influint en aquest canvi. A partir d’aquí, jo crec que encara ens queden molt i molts anys en què el Penedès podrà fer vi, igual que a Catalunya i altres llocs. Simplement el que hem de fer és prendre les mesures necessàries per poder seguir-ho fent.

Tindrem vi, d’acord. Però serà igual que el que produïm ara?
Sens dubte canviarà. Però no serà una cosa immediata, que ningú s’alarmi. En agricultura, una cosa immediata poden ser deu collites [riu]. El que és clar és que si el clima canvia, també ho faran els vins. Encara que poguéssim mantenir les mateixes varietats, els mateixos mètodes de conreu i les mateixes pautes d’elaboració, els vins serien diferents. Perquè si canvia la forma en què plou, les temperatures, la insolació i els vins canviaran.

PUBLICITAT

Aquests canvis que hi ha hagut en el clima de què parlen els meteoròlegs són reals?
I tant. El darrer informe de l’Observatori del Clima de Catalunya apunta que les últimes dècades la temperatura ha augmentat una mitjana d’1,5 graus, i tots els models anuncien que en el futur encara s’augmentarà entre 1,5 o 2 graus més. A més, també hi haurà variació en la pluviometria, que baixarà entre el 10 i el 15% en un període de 50 a 100 anys. Aquesta reducció no és excessivament dràstica, però sí que és preocupant si tenim en compte dues coses: les pluges seran més irregulars, amb la qual cosa l’aprofitament de l’aigua serà més complex, i es produirà un efecte multiplicador entre l’augment de la temperatura i la reducció de l’aigua, cosa que farà que la quantitat d’aigua disponible per a les plantes sigui menor.

Això que m’explica, com afectarà el cep?
Molt fàcil: la planta tindrà més estrès. Si aquesta irregularitat fa que hi hagi llargs períodes en què no hi ha aigua, i a més aquests coincideixen amb moments d’alta necessitat d’aigua, tocarà patir. El mateix que ens passa a tots. Si ens donen menys menjar, ens aprimem. Pot ser que ens vagi bé, però si seguim sense menjar un temps llarg, passem gana.

Què s’està fent per evitar que el cep pateixi?
De moment, el que molta gent fa és anar modificant els seus costums i les seves maneres de treballar per intentar mantenir la seva producció. A Incavi estem duent a termes diversos projectes que se centren en àmbits diversos. Treballem amb nous peus resistents a la sequera, per exemple, o amb varietats recuperades, les quals observem per saber com s’adapten als canvis que hi ha i hi haurà en el clima. També investiguem noves tècniques de treball al camp que ens permetin endarrerir la maduració del raïm per aconseguir més equilibri, per exemple. També fem reserva de llevats autòctons, i per tant més adaptats a les nostres condicions. Són diversos fronts en els quals estem immersos, i tots els treballem en col·laboració amb DOs i cellers, que al final són els que han d’aplicar les eines.

Són petits passos.
Sí, són petites solucions que es poden anar aplicant, i que sumades poden acabar sent un instrument molt més gran que doni possibilitats al sector. El que hem de tenir clar és que no hi ha solucions globals per al canvi climàtic, i menys si parlem de viticultura.

Parlava fa un moment de les varietats ancestrals que s’estan recuperant. Va ser un error deixar-les d’usar?
Quan passen les coses, després és molt fàcil jutjar. En el seu moment es va prendre una decisió i durant molts anys es va creure que era encertada. Jo crec que és més un error de la metodologia que es fa servir que no pas de la determinació que es va prendre.

PUBLICITAT

Què vol dir?
Quan es van començar a importar raïms d’altres zones es va considerar que determinades varietats (majoritàriament franceses) eren millors que les d’aquí, i això no era cert. El que passa és que la recerca que s’havia fet en aquell país sobre aquestes varietats era superior que la nostra, i per tant havien obtingut plantes molt superiors. Havien fet evolucionar els ceps cap allà on volien. Aquesta recerca aquí sempre ha estat més limitada, i per tant les nostres varietats no havien arribat a un punt qualitatiu tan elevat.

I ara hem de fer un pas enrere per tirar endavant.
Sí, és així. El que busquem és recuperar les varietats que es troben còmodes, podríem dir, amb el nostre clima. Tipus de raïm que han crescut aquí des de fa segles, i que per tant estan més acostumats al clima que hi ha.

En troben moltes, de varietats perdudes?
I tant. N’estem estudiant moltíssimes, i en diverses zones de Catalunya. Només a l’àrea de Reus estem analitzant unes 800 espècies diferents de ceps. Alguns són varietats que havien quedat oblidades, i altres són fruit de la barreja de dues varietats ja existents. Ara el que hem de determinar és quines s’adapten millor a l’escenari amb què ens trobarem d’aquí a uns anys.

Contemplen la possibilitat que hi hagi escenaris diferents en un mateix país?
No només la contemplem, sinó que sabem que hi serà. L’estudi sobre el qual parlàvem abans apunta que a Catalunya hi haurà comportaments diversos depenent de la zona on ens trobem. Haurem d’anar adaptant-nos-hi a poc a poc.

Els que ja treballen amb vinya d’alçada ho tenen més fàcil.
Les vinyes d’alçada són una bona opció, però no són l’única. L’Incavi treballa en projectes de vinyes en cotes altes, i donen bons resultats. Però hi ha altres fronts en els quals treballar.

Seguirem veient vinyes, al Penedès?
I tant. D’això no en tinc cap dubte. Com a mínim, durant un bon grapat d’anys.

També et pot interessar

Comentaris