“És un any trist per al sector. No només pel preu del raïm, també per la incertesa”
Parlem amb l’històric viticultor penedesenc Pere Parera sobre la situació que viuen enguany els viticultors catalans per la baixada del preu del raïm
El Pere és un dels viticultors històrics del Penedès. Trepitja la vinya gairebé des que va néixer. Al llarg de la seva trajectòria n’ha vist de tots colors i ha batallat des de diferents fronts tota mena de situacions. Va ser un dels fundadors de la Unió de Pagesos, un sindicat des del qual ha lluitat per a la dignitat dels viticultors. Al Parlament de Catalunya, on va ser diputat 15 anys, també es va deixar la pell per arreglar un sector que arrossega problemes endèmics, i que ensopega any rere any amb la mateixa pedra.
Malgrat tot, Parera continua reclamant allò que li sembla just per als pagesos. Ho fa des de l’experiència. La que té com a pagès, i la que acumula com a elaborador al capdavant de Vins el Cep, l’empresa que va crear juntament amb tres famílies més de viticultors penedesencs el 1979, i que produeix més de 250.000 ampolles de cava i vi a l’any.
Una vegada més, els preus del raïm estan sota mínims.
El preu que es pagarà aquest any pel raïm és vergonyós. Aquesta baixada suposarà un greu problema per a les persones que es dediquen a la vinya, i també ho pot ser per a l’economia del Penedès. Encara que les dues grans empreses del sector hagin decidit canviar de mans, no hi ha dret a aquesta retallada. Els hauria de fer vergonya. Ens hi juguem molt.
No és la primera vegada que passa una cosa així.
No, no és la primera vegada, però ara veníem d’uns anys en què la situació estava estable, i per això hi ha hagut tant rebombori. El problema, però, fa anys que dura.
Hi ha gent que no se’n sortirà?
És possible. Em sap molt de greu, sobretot, pels pagesos més joves que han fet grans inversions per poder tirar endavant, i amb aquests preus ho passaran malament. Alguns fins i tot han posat en perill les propietats familiars, perquè les entitats financeres les demanen com a aval. Les terres i les masies són un dels principals actius dels viticultors, però també es poden convertir en un mal de cap.
Les grans empreses diuen que hi ha excedent de vi i per això compren barat.
A mi això em fa molta gràcia. El 2018 va ser un any amb una collita molt dolenta pel que fa a la quantitat de raïm. Es calcula que el rendiment de les vinyes va ser, aproximadament, del 60% de la seva capacitat. Ara bé, a l’hora de fer la qualificació del vi, es va qualificar el 90% de la capacitat productiva de les hectàrees del cava. Com s’explica, això?
M’ho hauria de dir vostè.
És evident que hi ha un mercat de tràfic de paper. Tothom ho sap, i ningú s’atreveix a denunciar-ho en veu alta. Si poséssim fi a això, eliminaríem les cisternes que entren al Penedès i no se sap d’on venen, i ens estalviaríem molts dels problemes que té la denominació.
Però aquest no és l’únic.
No, evidentment. El baix preu a què es venen alguns caves n’és un altre. No pot ser que es trobin caves per menys de dos euros al mercat, i n’hi ha. És lamentable. I que quedi clar que no estic penjant una llufa als grans elaboradors, eh? Jo crec que això és responsabilitat de tots, perquè hi ha molts cellers que ho fan.
Iniciatives com Corpinnat o Clàssic Penedès volen combatre aquest tipus de coses.
A mi em sembla que aquest tipus de coses encara generen més desorientació en el sector, més incertesa. Els elaboradors no saben què han de fer. Crec que uns i altres han pecat d’improvisació, i que han tirat pel dret sense donar massa informació al conjunt de cellers. Nosaltres vam ser convidats a formar part de Corpinnat, però ho vam saber gairebé quan la cosa ja sortia a la llum.
Però la seva creació es va treballar durant mesos.
Sí, però no se’n va parlar, i també crec que no es va esgotar prou el debat amb la DO Cava. S’havien fet propostes com el Cava de Paratge, del qual en formaven part la major part dels que ara són a Corpinnat. La iniciativa es va posar sobre la taula per donar respostes al que demanaven un producte més exigent, però no s’ha donat temps a veure quins són els resultats.
Hi ha molts cellers que diuen que la DO Cava ja va néixer amb deformacions.
Jo vaig participar en la creació de la DO l’any 1986, i quan va néixer no era com ara. S’ha convertit en el que és a base de recursos davant la justícia de Requena i Almendralejo. Això també ha generat molta desorientació entre els elaboradors.
Però les decisions les pren tot el consell.
Així és. Això també em sorprèn molt. Si a una persona no li agrada el que es fa des del consell, que ho digui. El Consell Regulador del Cava farà el que diguin els seus membres. Altres majories són possibles.
N’hi ha que tiren pel dret, i aquesta collita ja paguen molt més per cada quilo de raïm.
Sí, és cert que n’hi ha que paguen 65 cèntims el quilo, però també ho és que les exigències per produir el raïm que demanen són molt altes, i per tant els costos de producció són molt més elevats. A més, aquests cellers només representen un 2% de la producció total. No és una solució per al sector.
I quina ho és?
Arribar a acords. Aquesta verema ja no hi som a temps. La collita ja està perduda. Però s’han de buscar consensos de cara a l’any que ve. Mirar d’assimilar-nos a altres denominacions com la Rioja, que paga al voltant d’un euro el quilo de raïm. Si no aconseguim això, no ens en sortirem.
Veu futur per al Penedès?
Home, vull pensar que sí. He vist els viticultors sortir de situacions molt complicades. Perdent moltes plomes, això sí. A més, ara comptem amb la solidaritat de la societat. Molta gent està en desacord amb la situació. Ara bé, també cal una major solidaritat dels elaboradors. A molts els he trobat a faltar en les mobilitzacions que s’han fet. Aquest és un problema de tots.
