Sardana per un país

10/09/2019 - 18:40h

Daniel Garcia Peris

Fa uns dies vaig poder participar de la Sardana Groga a Vilafranca. L’acte es convocava en defensa de la llibertat dels presos polítics i reclamant el reconeixement de la sardana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO. Sens dubte dues bones motivacions per agrupar-les en una única activitat. L’espectacle que es va generar per la gran quantitat de balladors que érem a la Plaça Jaume I va ser d’allò més lluït. Haig de reconèixer que feia un temps que no ballava sardanes. Encara que pugui semblar senzill mirant des de fora, que és com anar en bicicleta i ràpidament et vindrà a la memòria com fer-ho, no deixa de tenir la seva complicació. Cal estar atent als canvis i seguir qui compta. La germanor que acompanya els sardanistes és encomiable i et concentra en un objectiu comú. Es generà una comunió difícil d’explicar.

Acte final de la #SardanaGroga per #LlibertatPresosPolítics i la candidatura de la #Sardana com a #patrimoni immaterial de la #humanitat per la @unesco #Vilafranca #Penedès

La situació té una bona similitud al moment del país i del territori. Hauríem de fer moltes més sardanes per objectius comuns que ens afecten de ple. La vaga dels pagesos per un preu just pel raïm mereix una acció conjunta, no ja de la pagesia o del Penedès, sinó de tot el país. El moviment ha de ser coordinat i també seguir tothom els passos adequats. Ara també, amb la Diada a tocar, caldria tenir clar quines són les reivindicacions que hem de prioritzar per al país i sobretot qui marca les accions que hem de prendre. Hem demostrat amb escreix que el poble sap mobilitzar-se però ens falta no perdre les principals fites que ens han guiat fins ara. Es poden tenir matisos i cadascú col·laborar des de les seves possibilitats però la referència ha de ser inequívoca i diàfana.

També et pot interessar

Comentaris