Joan Marquès, un mosso en excedència, va viure en primera persona l’atemptat de Barcelona
Joan Marquès, un penedesenc resident a Puigdàlber i que des de fa uns anys està en excedència del cos dels Mossos d’Esquadra, va viure en primera persona una experiència que, per la seva crueltat, mai oblidarà.
Es trobava dijous passat a la Rambla de Barcelona en el moment just de l’atemptat que va acabar amb la vida de tretze persones. Marquès havia quedat amb un familiar a Canaletes. Eren tres quarts de 5 de la tarda, i com que la cerveseria del costat del restaurant Núria estava tancada, van decidir anar Rambla avall en direcció a la plaça Reial. En aquella hora la Rambla era molt plena de persones passejant. “Ens vam parar a mirar una portada del diari en un quiosc, i quan ens disposàvem a seguir amb el trajecte vam sentir un soroll darrere nostre, a molt pocs metres”, diu.
Els va venir al damunt un expositor de souvenirs i, només girar-se, va veure la furgoneta, que anava a tota velocitat pel mig de la Rambla envestint la gent. En centèsimes de segon es va separar del seu parent i el seu instint va ser arrencar a córrer darrere de la furgoneta, però “anava a una velocitat impossible d’atrapar”. La gent s’amuntegava pels laterals de la Rambla cridant i fugint pels carrers adjacents. I en la cursa es va trobar de cop i volta als braços un nen petit sense vida. “Vaig intentar socorre’l, però malauradament no hi vaig poder ferres”, diu, compungit. I es va atansar fins a un lloc on hi havia un home italià. Ell i el president del Col·legi d’Infermeria de Catalunya, que era allà, van mirar de salvar-li la vida.
Per bé que li van practicar el massatge cardíac, no hi van poder fer res. Prèviament s’havia identificat com a mosso i va seguir mirant d’ajudar. Van trobar una dona que havia perdut un dels seus fills, el Josué. “Només feia que cridar-lo”. Els va ensenyar el passaport i el van poder trobar uns metres més amunt, a l’interior d’una botiga. “Quan es va retrobar amb la seva mare ella es va posar a plorar”. Marquès continua: “No em puc treure del cap les imatges de tanta gent estesa a terra”, i es pregunta què és el que li hauria passat si no arriben a aturar-se al quiosc. Al cos dels Mossos havia viscut molts accidents, però la magnitud d’aquesta tragèdia ho supera tot.
