L’església de Cunit pot ser més antiga del que es creia
Un georadar ‘visualitza’ estructures d’algun edifici anterior al temple religiós cunitenc
L’església de Sant Cristòfol de Cunit amaga al subsòl restes d’un anterior edifici religiós més antic, segons revela un estudi arquitectònic i arqueològic preliminar del complex històric d’època romànica encarregat per l’entitat Delmacio de Conito i que ha encapçalat Josep Maria Puche, arqueòleg penedesenc especialista en arquitectura.
Les dades obtingudes no permeten afirmar encara l’existència d’una església anterior a la romànica al centre neuràlgic de Cunit però sí que apunten a la necessitat d’aprofundir en aquesta possibilitat mitjançant nous estudis i, eventualment, excavacions arqueològiques sobretot al costat de l’absis actual.
L’actuació s’emmarca en el projecte de recerca quadriennal ‘Arrels de les esglésies.
Les esglésies com a indicador del poblament altmedieval al Baix Penedès’, que es desenvoluparà entre els anys 2026 i 2029. Amb tot, ja es va iniciar com a prova pilot a Cunit el 2024, amb unes prospeccions amb georadar que han determinat els resultats inicials apuntats ara.
Tot plegat compta amb la iniciativa de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA-URV) de Tarragona.
L’objectiu general del projecte és estudiar un conjunt d’esglésies i ermites anteriors al s.XII per aprofundir en el coneixement del poblament del Baix Penedès entre l’Antiguitat tardana i l’època comtal. Paral·lelament, el projecte vol contribuir a la recuperació i posada en valor d’un patrimoni arquitectònic que, en molts casos, és poc conegut fora de l’àmbit local.
Sant Cristòfol de Cunit, juntament amb l’església de Santa Magdalena de Bonastre, ha estat un dels casos pilot que ha servit per desenvolupar la metodologia de treball del projecte.
Una església amb elements especialment singulars
Sant Cristòfol de Cunit, segons ha comentat Josep Maria Puche, és un edifici d’origen romànic que va ser profundament transformat al s.XVII. Malgrat aquesta transformació, conserva una part especialment significativa de l’edifici medieval: l’absis original.
La principal singularitat de l’absis és la seva planta trevolada, una configuració arquitectònica poc habitual. Al Penedès, aquesta tipologia només es documenta, fins ara, en un nombre molt reduït d’esglésies i també és excepcional dins del conjunt del patrimoni català. D’entre unes 2.000 esglésies al país, tot just 14 presenten aquesta característica.
La singularitat de la planta de Sant Cristòfol de Cunit fa que l’edifici sigui especialment interessant per estudiar les relacions entre les tradicions arquitectòniques de l’Antiguitat tardana, l’alta edat mitjana i el romànic inicial. Aquesta característica, juntament amb la presència de diversos elements de decoració arquitectònica reutilitzats en diferents punts de l’edifici, plantejava la possibilitat que l’església pogués conservar indicis d’una història constructiva anterior a la que fins ara es coneixia.
Què s’hi ha trobat
A la investigació arqueològica duta a terme fins ara, tant a l’exterior com a l’interior del temple, s’hi han visualitzat restes que poden ser de l’època de l’església, però també estructures amb orientacions diferents de les de les construccions medie-vals.
Una d’aquestes seria una estructura amb orientació que no coincideix amb l’edifici existent ni amb la de la possible església romànica, la qual cosa fa pensa que podrien ser anteriors a la construcció de l’edifici medieval. Amb tot, els investigadors a càrrec de l’estudi deixen clar que la prospecció geofísica “no permet, per si sola, determinar amb certesa la cronologia ni la funció de les estructures detectades”. “Les dades indiquen la presència de possibles anomalies o restes constructives, però la seva interpretació definitiva requereix una confirmació arqueològica”, afegeixen.
També ha sorprès una possible continuació del mur nord de l’edifici romànic, amb un buit compatible amb l’existència d’un accés. Si es confirmés, podria ser que l’església hagués tingut una entrada principal al costat nord i orientada cap a l’antiga via de comunicació entre Barcelona i Tarragona.
Finalment, hi ha elements de decoració arquitectònica que semblen haver estat reutilitzats en la construcció de l’edifici existent. Per tant, que serien d’una construcció anterior.
