Obeses presenta “Monstres i princeses”, diumenge a l’auditori de Vilafranca
Obeses s’ha convertit en un dels grups de referència de la música pop-rock del nostre país. Format l’any 2010 a Tona, aquest diumenge, a les 7 de la tarda, actua a l’auditori municipal de Vilafranca on presenta el seu tercer disc “Monstres i princeses” després de Zel (2013) i Obesisme il·lustrat (2011). Mai Obeses havia dit tantes coses i les havia dit d’una manera tan personal i exclusiva.
Un darrer disc amb rock and roll, disco, rumba, pop funk, pasdoble, electrònica, simfònica i una infinitat d’elements més que no tindrien cap mena de connexió si no fos perquè Obeses s’ha atrevit un cop més amb allò impossible. El 3d8 ha parlat amb el líder del grup, l’eclèctic Arnau Tordera.
La ironia continua amb aquest tercer disc del grup?
Evidentment res en Obeses és global i abraça totes les peces. En el tercer disc hi és present en algunes de les cançons com també en d’altres no n’hi ha ni una pinzellada. És cert que en algunes peces utilitzem el doble joc de la comprensió dual de la possibilitat irònica. No hi renunciem en absolut sinó que simplement l’utilitzem quan ens ve de gust i en els temes que creiem més oportú.
El Nadal del 2013 aquell Regala Petons va irrompre en un gran èxit del grup?
La veritat és que va ser una oportunitat extraordinària i sempre agrairem moltíssim que la gent de TV3 confiés en un grup relativament desconegut com érem nosaltres. Vam aconseguir demostrar que podíem crear una cançó que, m’atreviria a dir, és un nou clàssic del repertori nadalenc autòcton perquè afortunadament, i per sorpresa nostra, cada any rebem moltíssims correus d’escoles i corals que la interpreten. Va ser una peça que va transcendir el llindar de l’èxit que teníem llavors. Però afortunadament Obeses no s’acaba amb aquesta peça i hem demostrat que el nostre repertori té molt d’encant per la gent i el nostre públic, però és cert que aquella cançó ens va acostar més gent que finalment a trobat en nosaltres un repertori molt atractiu i molt sincer.
“L’univers gastronòmic sempre ha estat latent a Obeses i gairebé hi havia un imperatiu de culminar el que és pròpiament l’àpat. En el nostre primer disc vam presentar un primer plat, vam seguir amb un segon i ara faltaven unes postres per acabar. Nata muntada amb tot el joc suggestiu que ofereix ens va semblar que era una possibilitat molt atractiva pel nostre públic a qui també li agrada jugar amb la ironia i descobrir peculiaritats de les lletres”.
Qui pareix les lletres d’Obeses?
Tant les lletres com la música són obra d’un servidor. Procuro que estiguin absolutament connectades amb la fórmula de la cançó contemporània amb lletra i música que miro de no separar mai. Concebre-les com una cosa unificada i pensar que la lletra i la música es fan absolutament connectades i que el valor de l’obra final recau en com es relacionen aquests dos elements.
Llegeix l’entregista sencera a l’edició en paper d’aquest divendres.
