“Catalunya és Espanya i respecto tots aquells que pensen diferent”
Amb 65 anys la sadurninenca Dolors Montserrat i Culleré es pot dir gairebé que en cas de sortir elegida el 25-N -les enquestes diuen que així serà- es convertirà en una de les polítiques més veteranes del Parlament de Catalunya. Seria la vuitena legislatura, la primera data del 1988, aleshores sota les sigles d’Alianza Popular i sota el lideratge de Jorge Fernández Díaz qui ara és l’actual Ministre de l’Interior. Pel 25-N figurarà en el lloc setè per la circumscripció de Barcelona del Partit Popular català.
Alícia Sánchez Camacho torna a confiar en vostè i l’afegeix novament en un lloc capdavanter. Li queda molta corda a Dolors Montserrat?
(riu) Sempre he estat una persona molta activa, gràcies a Déu ara puc dir que estic molt bé de salut però la meva vida ha passat per un càncer de mama i algun altre ensurt. Em trobo bé i puc dir que encara tinc el cuquet que m’empeny a treballar per als altres com un servei públic. Sóc una persona que no he mirat mai el color de ningú i estic oberta a tothom. La gent té moltes preocupacions, angoixes i a vegades t’aporta la visió d’aquelles coses que tu potser no aprecies. Tot això és el que de moment m’empeny a continuar.
Cinc penedesencs formen part de la llista del Partit Popular per Barcelona. Quina lectura cal fer-ne?
Sempre hem estat molt ben representats. Hem fet una tasca extraordinària com a les darreres municipals i ens cal donar suport a les persones que inicien una etapa política a través del coneixement municipalista. El Parlament es nodreix de molts polítics que han estat alcaldes o regidors i això és molt positiu perquè són els que més coneixen les necessitats dels ciutadans més pròxims. Estic contenta que la nostra presidenta m’hagi escoltat perquè no és el mateix viure a la part alta d’una comarca com el Penedès que a la plana on els problemes són diferents, el Penedès de la pagesia que l’industrial.
“Junts sumem” és el lema de la campanya del partit popular català. Em pot explicar el sentit de la mateixa?
Nosaltres creiem que junts sumem en un moment important per Catalunya i Espanya en una situació de crisi greu. El més prioritari és poder sortir de la crisi i si no ho fem no avançarem ni al Penedès ni a Catalunya. Espanya necessita Catalunya i Catalunya, Espanya, d’aquí el nostre lema. Si fem una bona pinya aixecarem uns bons castells com fem a la nostra comarca, dividits no aconseguirem res. No pot ser que 840.000 persones no tinguin feina, no pot ser que aquestes persones tinguin problemes perquè els seus fills no troben el seu primer lloc de treball i hagin d’emigrar, això feia anys que no passava. Hem de procurar que les petites i mitjanes empreses tinguin el finançament adequat per poder créixer i generar llocs de treball. No pot ser que hi hagi tantes famílies amb l’angoixa de no arribar a final de mes. Ens cal sumar tots junts esforços, iniciatives i posar-nos a treballar.
I quina campanya faran?
Explicarem què ha passat aquesta darrera legislatura. No es pot entendre que al cap d’un any i deu mesos el senyor Mas no hagi volgut tirar del carro quan precisament ell mateix havia dit que tindria el govern dels millors. Ha llançat la tovallola, i fins i tot la senyera, i en comptes d’utilitzar-la se’n va cap una l’estelada que ens portarà a un camí sense retorn i cap a un precipici sense cap full de ruta. Vol tirar cap a una independència sense valorar la quantitat de problemes que tenim a casa nostra. Respecto el milió i mig de persones que van sortir al carrer l’Onze de Setembre, Mas només fa referència a aquestes persones però s’oblida de les 840.000 que esperen diàriament una millor política. Els ha abandonat a tots per agafar una bandera independentista i ens porta a un camí que ell mateix després abandonarà.
Però no creu que dir que es poden aconseguir tots aquests llocs de treball és, per part seva, un xic agosarat?
És evident que ningú no té una vareta màgica i fer canviar el panorama d’avui per demà no és tan fàcil, però junts hem de fer les coses que Espanya ha iniciat amb unes reformes laborals, amb una austeritat de l’Administració… Cal recordar que el govern de l’Estat ha pagat totes les factures dels ajuntaments que devien diners, entre ells molts de catalans. Si tots fem un esforç i les empreses se senten que tenen suport amb un marc competencial entre el Govern de Madrid i el català i l’estableixen tenim moltes possibilitats de créixer. Rajoy deia l’altre dia que Espanya és el país que més exporta dins de la Unió Europea, això vol dir que tenim unes grans possibilitats sense deixar a banda el mercat interior. El nostre país té un potencial, ara estem en un gran túnel però entre tots trobarem una sortida més aviat, dividits i sense manca de confiança les empreses es deslocalitzaran i això no ho podem permetre perquè així no podrem reduir l’atur.
La seva família té una empresa de transports i de ben segur que està notant la crisi. Les vies de solució per on passen?
Tot passa perquè Generalitat i Govern de l’Estat donin el màxim de suport a les empreses. N’hi ha moltes que estan mantenint un bon nombre de treballadors però que tenen projectes de futur que no poden desenvolupar perquè no tenen el finançament adient. Quan creixin és evident que sumaran nous treballadors i jo entenc que Generalitat i Estat han de donar suport a tots els emprenedors i a tots aquells nous projectes. Dividits i separats serà molt difícil que Catalunya ho aconsegueixi.
Catalans però espanyols.
És evident, és un sentiment, jo sóc una persona catalana de soca-rel però que sempre m’he sentit catalana, espanyola, europea i una persona del món, aquesta és la realitat. Respecto a tots aquells que pensen diferent però entenc perfectament que Catalunya és Espanya i a Espanya sense Catalunya li serà molt difícil de sortir de la crisi, i Catalunya sense Espanya no podrà tirar endavant els seus projectes. Sempre he entès, i així ens ho ha demostrat la nostra presidenta, que Catalunya necessita millorar el seu finançament i el Partit Popular ho va demostrar en l’època del president Pujol amb acords de finançament extraordinaris que fins i tot el mateix Mas va catalogar del millor acord pressupostari i que va donar una empenta molt important a Catalunya. A ningú no se li escapa que cal millorar aquest sistema i ho hem dit sempre, en aquests temps la nostra presidenta i jo mateixa vam dir per activa i per passiva que apostàvem per un millor finançament i això ho podem aconseguir perquè Rajoy hi està d’acord. Ara, el 2013 és el moment de cercar, el moment de poder contribuir a millor el finançament per Catalunya i cal posar les cartes sobre la taula. Rajoy li ho va proposar al president Mas, però no l’ha volgut perquè només vol anar cap a la independència. No pot ser que ara haguem de trencar uns lligams que el mateix Pujol a principis del 2000 va portar un campanya per tot Espanya que deia “Catalunya terra d’acollida”, on queda allò si ara Mas vol separar-se d’Espanya i oblidar-se de tots els lligams?
Defensa que Espanya sempre ha fet costat a Catalunya. De quina manera?
Potser hi ha hagut etapes depenent del Govern espanyol que no s’ha fet tant de costat. Recordo quan hi havia el ministre Josep Borrell que va fer molt poc costat a Catalunya. En infraestructures va ser qui més barreres va posar. Va haver de venir un govern popular amb Jose Maria Aznar per tal de portar a terme tota una sèrie d’infraestructures i li vull recordar que l’eix transversal que sorgeix de la inquietud d’un govern de CiU és pagat pel Govern de l’Estat. Desencalla els ports de Barcelona i Tarragona o fa arribar l’AVE a Barcelona. Qui fa caure les barreres dels peatges de Sant Cugat és el PP, qui rebaixa els peatges de Sant Sadurní a Martorell és un govern del partit popular i així podríem parlar de moltes infraestructures que a vegades s’obliden. El Govern del PP ho va demostrar amb els pactes del Majestic importants amb el president Pujol i un altre pacte va ser el millorament del finançament que provenia de l’etapa de Felipe González i que el senyor Aznar, juntament amb el president Pujol, van millorar substancialment. I si busquéssim l’hemeroteca trobaríem que el millor pacte per Catalunya ha estat subscrit amb un govern a l’Estat del Partit Popular, un fet que demostra que hi ha molta voluntat de donar suport.
Catalunya diu que les barreres dels peatges s’haurien d’aixecar perquè estan més que amortitzats…
Aquí hi ha una sèrie d’interessos creats i és el mateix govern de la Generalitat qui no té cap voluntat d’acabar amb els peatges. Només cal veure que CiU té presentades algunes propostes al Senat que van en altres direccions. Hi ha uns interessos creats que fa impossible que avancin certes infraestructures i que es desdoblin certes carreteres perquè a algú l’interessa que tothom passi pel peatge i cobri qui ha de cobrar.
Donaria suport a una consulta popular sobre la independència?
No. La llei diu que han de ser les Corts Generals les que donin el vistiplau a una consulta i mentre no es podrà fer. Una consulta mai no podria ser vinculant si no hi ha el permís oportú del Congrés dels Diputats amb el suport majoritari. És allà on s’ha de començar el canvi de la Constitució que permetés que es pogués fer un referèndum.
I en el cas que és pogués fer una consulta sobre la independència?
Jo votaria que no.
