“La CUP entrarà al Parlament per omplir de democràcia la nostra democràcia”
El cantautor penedesenc Cesk Freixas va néixer a Sant Pere de Riudebitlles el 1984 i forma part, juntament amb altres artistes, de l’actual escena de cançó d’autor i de protesta als Països Catalans. Militant de l’esquerra independentista, Freixas es presenta al número deu de la llista per Barcelona de la CUP perquè diu que no accepta les regles del joc d’una democràcia “que no és democràcia”. Lògicament, no sap com aniran els resultats d’una CUP que es presenta per primer cop a les eleccions per entrar al Parlament, però diu que té bones vibracions perquè és molta la gent que se li ha acostat “emocionada perquè fem un pas més”.
Com veu el panorama polític català actual?
El panorama polític va quedar trastocat després de la manifestació de l’11 de setembre. Per alguns ha servit per tapar una mala gestió social i econòmica que ha fet anar enrere el país d’una manera exagerada, i entenc que això es pot interpretar com un punt d’oportunisme per part de CiU. També ha servit per la recol•locació de les forces polítiques, que a la vegada les ha agafat desprevingudes. És un procés que ve tutoritzat per Convergència i Unió i, no ens enganyem, el ritme l’estan marcant ells, precipitant esdeveniments. Però tot això també era previsible, perquè el discurs que feia Artur Mas sobre el pacte fiscal ja es veia de lluny que era impossible. Un cop analitzades les altes esferes polítiques, aquests ritmes acostumen a ser així sempre, i més en un moment tan important quan hi ha una clara majoria que aposta per la independència.
Creu que CiU ho té fàcil per aconseguir una majoria?
És que jo penso que l’error més bàsic és creure que aquest procés ha de ser merament institucional, i per això la CUP hi té un paper important: som l’única proposta política que connecta la realitat social que passa als nostres pobles amb les estructures polítiques, ja sigui als ajuntaments o als Parlaments. Fins ara podem estar més o menys d’acord amb la manifestació i l’essència de l’Assemblea Nacional Catalana, però tot ha esdevingut un procés col•lectiu i això s’ha de valorar positivament. Seria molt poc responsable per part del poble català delegar tot el procés a un sol partit polític, que a la vegada ho delega a una sola persona, com si fos un messies. Hem de tenir molt clar a qui regalem l’eufòria i crec que hi ha d’haver una esquerra forta i radicalment transformadora que hi tingui una veu representada. L’aparició de la CUP no és oportunista ni interessada. És necessària.
És el primer cop que la CUP es presenta a unes eleccions al Parlament, com ha viscut aquest procés de fer un pas més?
Fa anys que era un debat obert, perquè el nostre marc territorial és el dels Països Catalans i, per tant, nosaltres no ens presentem al Parlament en termes autonomistes, deixant clar que volem tenir representació a la resta de les Generalitats. Però, evidentment, la conjuntura política actual gairebé ens hi empenyia, perquè no hi ha representació de l’esquerra transformadora a institucions supramunicipals. Tots els partits que s’autoanomenen d’esquerres estan ben integrats dins el mateix sistema, i creiem que fa falta una veu que qüestioni les desigualtats que genera el capitalisme o les democràcies occidentals actual. El que busca la CUP és fer una proposta política que aglutini diversos sectors dels moviments socials, i buscar la unitat popular a través d’aquests acords reals. Per això crec que la nostra alternativa és interessant: som independentistes però no reneguem de fer propostes socials amb un model clarament anticapitalista. Pretenem tornar a acostar la política a les persones. I malauradament aquest discurs només es troba representant a fora el Parlament. Volem entrar al Parlament per canviar-lo.
En quin sentit volen canviar-lo?
El que pot i ha d’aportar la CUP és transparència i horitzontalitat per fer que les estructures de poder tinguin mecanismes de participació ciutadana. I aquest és l’element bàsic en què gira el discurs de la CUP. S’ha de fer que les persones que viuen en aquest país tinguin més poder de decisió a l’hora de determinar com ha de ser el nostre present i també el nostre futur. La CUP entrarà al Parlament per deixar clar que volem la independència no només de Catalunya sinó dels Països Catalans, i per fer que els ciutadans puguin escollir el model de gestió social i econòmica, perquè formem part d’una democràcia tutoritzada pel poder econòmic i això, com a mínim, no és democràtic: ningú de nosaltres ho ha pogut votar. La CUP ve al Parlament a omplir de democràcia la nostra democràcia i que les persones tinguin el poder de decisió que es mereixen, sense delegar-lo de nou als polítics professionals. Hem d’acostar la política a les persones.
Però si entra al Parlament, la CUP donaria suport a una consulta popular plantejada per CiU?
Ho veiem amb molts dubtes i incerteses perquè creiem que el programa electoral de CiU sobre la independència està basat en termes electoralistes perquè podríem fer tota una llista de promeses electorals de la majoria de partits que després queden en un no res. Ho veiem com un element més en el seu programa aprofitant l’eufòria d’un moment concret. Creiem que podem donar suport a un referèndum d’aquestes característiques sempre i quan es respecti de manera total el resultat. No ens serveix de res convocar un referèndum si després no es tira endavant el seu resultat perquè o bé no agrada o perquè les coses comencen a anar diferent.
Vol dir que té por que si la relació amb el govern de Rajoy millora, Artur Mas no respecti el resultat de la consulta popular i es conformi amb menys?
Exactament, molta gent creu que Mas no tindrà prou valor de tirar endavant aquest procés. Nosaltres sempre hem defensat la independència de la nació sencera i aquest també és un debat dins la CUP, de com podem arribar a donar suport a aquesta consulta. Evidentment en termes democràtics no ens hi oposarem, però caldrà deixar molt clar que hi donarem suport si el govern de la Generalitat respecta al 100% el resultat, i després caldrà deixar clar quina mena de relació tindrem amb la resta de territoris dels Països Catalans.
Des de la CUP, en un marc ideal, com tiraria endavant aquesta independència dels Països Catalans?
No hi ha democràcia sense autodeterminació i l’autodeterminació s’ha de fer a través d’una consulta popular. Cada territori ha de tenir aquesta sobirania, és la base de qualsevol democràcia. Però no podem veure amb bons ulls que ho tiri endavant un partit que constantment està reprimint l’Esquerra Independentista. Tenim i hem tingut molts problemes en l’àmbit legal per defensar la independència. I nosaltres no oblidem que això és culpa del partit que ara vol tirar endavant aquest referèndum.
Suposo que fa referència als avals que han hagut de recollir per poder-se presentar a les eleccions…
Sí, també, entre d’altres. Això és un impediment legal. Tenim la sort que hi ha una xarxa molt ben organitzada de l’Esquerra Independentista, que és el nostre altaveu i hem pogut arribar a tothom i demanar els avals que calien. Aquesta xarxa ha estat essencial, però això dels avals és una vergonya més d’un model de democràcia que dificulta l’accés a les estructures institucionals
Però des de la CUP se sap que no tothom que us ha avalat us votarà després… que una cosa no significa l’altra, oi?
És clar. Hi ha gent que ens ha avalat només perquè creuen que és vergonyós haver de presentar avals per poder presentar-te en unes eleccions al Parlament. A més hi ha moltes persones que ens han avalat i ens han dit obertament que són militants d’altres partits. Però també n’hi ha que sí que ens votaran perquè creuen que som l’opció més coherent.
Com es plantegen la campanya?
Tenim un altaveu mediàtic molt limitat i en som conscients, però tenim molts espais on donar-nos a conèixer, locals creats per l’Esquerra Independentista a gairebé cada poble, places, centres cívics… Aquests són els nostres altaveus i els explotarem al màxim. A més, cal deixar clar que per pagar la campanya utilitzarem els recursos propis que tenim per a això. Després farem ús de les aportacions individuals o col•lectives que rebem i, lògicament, no demanarem cap crèdit a cap banc. Si ho féssim no seríem conseqüents. No els demanarem perquè no volem tornar cap favor a ningú.
