L’olivera es posiciona com un complement vàlid al conreu de la vinya
Pensar actualment en el paisatge agrícola del Penedès és pensar en vinya, però no sempre ha estat així. Al segle XVIII el blat era el conreu principal de la comarca, i va ser una de les zones on més quantitat d’aquest producte es produïa d’arreu de Catalunya. A mitjans d’aquest segle és quan la vinya comença a convertir-se en la plantació majoritària a l’Alt Penedès, i a dia d’avui ja ocupa el 91% de la superfície de cultius llenyosos de la comarca.
Fins fa uns anys, tenir vinya era sinònim de bonança, però la davallada en el consum de vi ha fet que cada vegada siguin més els excedents que queden als cellers, reduint així la quantitat de raïm que compren. Per això, es busquen alternatives a aquest conreu que permetin als agricultors treure més rendiments de les seves plantacions.
Conscient d’aquesta problemàtica, el Servei de Desenvolupament econòmic del Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP) ha impulsat un estudi per conèixer l’estat del sector de l’oli i la seva viabilitat dins la comarca, un cultiu que permetria diversificar l’economia de la zona, i que ja es comença a usar com a complement o alternativa al conreu de la vinya. L’estudi s’emmarca dins el projecte “Productes de la Terra” que impulsa la Diputació de Barcelona.
Conreu minoritari
Segons el document que ha elaborat la consultora Lavola, actualment el 38,3% del sòl de l’Alt Penedès està dedicat al conreu, i només una petitíssima part es fa servir per la plantació d’olivera. En concret, els 27 municipis penedesencs només sumen 812 hectàrees d’aquest cultiu, en front de les més de 17.400 hectàrees que hi ha de vinya. Tot i això, sorprèn que el 31% de la producció d’oli que es fa a la província de Barcelona es concentra a la comarca. Per poblacions, Torrelles de Foix i Sant Quintí de Mediona són les que més tros tenen de camps d’oliveres, amb més de 220 hectàrees del total de la comarca.
La baixa presència d’aquest conreu a l’Alt Penedès es pot explicar perquè tradicionalment no s’ha fet negoci de les oliveres, sinó que les famílies penedesenques les han fet servir per elaborar l’oli per al consum propi, o per vendre’l només als propers. Els últims sis anys, però, s’ha doblat la plantació d’aquest conreu a la comarca, un fet que es pot explicar per la baixada del consum de vi, i perquè cultivar vinya i olivera es perfectament compatible, tenint en compte que quan acaba la verema es quan es comença a recollir l’oliva.
La poca tradició que hi ha de comercialitzar l’oli, i el fet que sigui la mateixa família qui faci les tasques de recol·lecció, dificulten molt el coneixement dels costos de producció del quilo d’oliva, tot i que permet saber que el comerç de proximitat és el més arrelat a la zona. Aquest tipus de venda és el que ha permès als productors mantenir els preus de l’oli al Penedès, mentre que a la resta del país han baixat de forma considerable. Així, actualment el preu del quilo d’oliva oscil·la entre els 30 i els 40 cèntims el quilo, mentre que el litre d’oli es ven a 4,80 euros de mitjana.
Tot i que a dia d’avui l’olivera ja és un bon complement per la vinya, l’estudi assenyala que per augmentar la viabilitat d’aquest conreu s’hauria de potenciar la distribució directa del producte; transformar el sistema actual de producció a un sistema de reg per goteig; integrar la comarca en la denominació d’origen Siurana; i, sobretot, transformar els cultius actuals en cultius d’agricultura ecològica, que són els que més futur tenen dins aquest tipus de conreu.
