Apadrinaments quilomètrics
Jaume Mitjans
Un radar mòbil em va caçar a l’encreuament just després del restaurant Sol i Vi.
Ara fa just 1 any em van retirar el permís de conduir durant tot un mes. Afortunadament, gran part d’aquest em va coincidir amb les vacances d’estiu i la cosa no va resultar tan greu com podria haver estat per algú que necessita el cotxe a diari. Un excés de velocitat n’era la causa, a la carretera de Vilafranca a Sant Sadurní, un d’aquells dies que vas “ligero” per temes de feina. Bé, com sempre, perquè negar-ho. Un radar mòbil em va caçar a l’encreuament just després del restaurant Sol i Vi.
A la següent intersecció, un parell de Mossos m’esperava per dur a terme la litúrgia habitual: indicacions d’aturar-me, salutacions cordials, explicació inicial de l’hem parat per tal i qual, la documentació si us plau, lenta comprovació d’aquesta i, finalment, emissió de la pertinent recepta, una autèntica clatellada. Més que l’estitllada, 365 euros amb la bonificació del 30%, el que realment em va fer mal era la proposta de 6 punts a detreure (que al cap d’un temps es va confirmar) i la proposta de 3 mesos de retirada del permís de conduir (finalment només un). Va ser molt dur. Suposo que s’hi m’ho haguessin presentat d’una altra manera… no sé… més suggerent… més atractiva… quelcom així:
Mosso: -Bona tarda, acaba vostè d’apadrinar el km 3,6 de la C-243A en sentit Sant Sadurní d’Anoia per circular a 115 km/h en un tram limitat a 60 km/h. El cinemòmetre model Multanova 6F-MR, amb núm. d’antena 1905, n’acaba d’immortalitzar el moment, exactament a les 15:53 hores d’avui 22 d’octubre del 2007. Moltes felicitats, aquí en té la foto. Són 521,43 euros. Vol firmar-ne el document acreditatiu?.
De segur que l’hauria pagat allà mateix i renunciant a la bonificació! No és conya. D’aquesta manera, qui paga mana, un tindria el poder de reclamar pel deficient estat del ferm, la mala senyalització o la pèssima il•luminació del/s nostre/s tram/s, a part que així no ens sentiríem tan víctimes d’un impost encobert en forma de sancions de trànsit per compensar el preocupant dèficit actual d’ingressos per impostos ordinaris que pateix l’Estat. Seria fantàstic: el govern hauria de ser transparent en la gestió dels diners obtinguts per apadrinaments i podríem controlar realment on van a parar les recaptacions.
Almenys per una vegada, els catalans pagaríem contents i amb el ferm convenciment de contribuir a la millora de la xarxa viària. Tots lluiríem orgullosos els nostres certificats. És com si ho veiés. Com a complement d’una hipotètica campanya per fomentar els apadrinaments, el Servei Català de Trànsit publicaria un rànquing dels trams més subvencionats (amb la zona 80 al top ten, de ben segur) amb una relació de tots els seus benefactors, així com un llistat dels ciutadans més participatius. Sembla estrany que amb aquesta obsessió actual de crear eufemismes per substituir qualsevol paraula amb un cert significat negatiu, cap ment brillant del tripartit no n’hagi tingut la idea encara.
Jaume Mitjans
