El vilanoví Albert Tubau substitueix Arnabat com a president de l’IEP
L’Institut d’Estudis Penedesencs té des de diumenge nou president. Es tracta del vilanoví Albert Tubau, que substitueix a Ramon Arnabat al càrrec ja que aquest va com a cap de llista de la candidatura ‘Vilafranca en comú’. En la seva dimissió Arnabat ha volgut deixar clar que els estatuts de l’entitat no l’obliguen a plegar però que a ell no li sembla ètic mantenir el càrrec com a president de l’IEP i, al mateix temps, ser cap de llista d’un partit que es presentarà a les municipals vilafranquines.
Arnabat continuarà a la junta com a vocal però a partir d’ara el cap de l’IEP serà Tubau, que ja va agafar la presidència del centre el període 1998/1999, i va cedir després el càrrec a Joan Solé Bordes. Des d’aleshores que sempre ha estat vinculat a la junta de l’IEP i és, segons Arnabat, un gran coneixedor de la història de Vilanova, de la que ha escrit diferents treballs. Tubau té 51 anys, és enginyer tècnic industrial i treballa a Prysman des de fa 30 anys. El nou president ha explicat que serà una proposta continuista, amb les mateixes persones i que en teoria es mantindrà així fins al 2018, any d’eleccions a l’Institut.
Aquest canvi es va decidir diumenge en una assemblea duta a terme a la masia Vallformosa de Vilobí. En l’acte també es va donar compte dels 157 actes fets durant el 2014, xifra que representa tres actes per setmana de mitjana. Segons Arnabat s’han pogut dur a terme tantíssimes activitats gràcies a la cada cop més gran implicació dels socis, que no només paguen quota i són espectadors del que passa sinó que dia rere dia participen més en l’organització d’actes.
En l’assemblea també es va aprovar un pressupost pel 2015 de 76.900 euros, 900 euros superior al de l’any passat. Aquests diners s’aconsegueixen bàsicament de les quotes del gairebé miler de socis, de l’aportació de l’administració i d’algunes col·laboracions d’empreses privades.
A més en l’assemblea també van aprovar un nou projecte, a tres o quatre anys vista, que es tracta de fer un estudi del patrimoni immaterial del Penedès, similar al del Montseny o Priorat. Segons Arnabat cada cop és més habitual aprovar projectes que duren més d’un any.
