Arqueologia domèstica
Jordi Parellada
A casa hem decidit fer endreça. No us podeu imaginar el que ha sortit: tota una excavació arqueològica.
Diuen que ‘com més espai tens, més l’emplenes’ i que no ho saps fins que fas una mudança. En dono fe sense moure’ns de lloc. Tampoc patim cap síndrome de Diògenes: tot estava perfectament endreçat en caixes de cartró i bosses etiquetades.
El causant: la necessitat de fer passar uns tubs d’aire per l’interior dels altells d’uns armaris d’obra. Hem aprofitat per buidar-los i fer una primera tria: guardar, donar, reciclar o llençar. Una segona etapa serà la ‘decisió fina’ i gens fàcil. No pel valor real de la cosa, sinó pel valor sentimental, pràctic o simplement perquè ens sap greu desprendre’ns-en.
Com que l’espai ocupat era un lloc poc assequible, el que hi anava a parar eren les coses que saps que no necessitaràs gaire sovint
Records de lluny
Records de la nostra infància que ja guardàvem a casa dels nostres respectius pares i que, a ells, els va servir per alliberar espai un cop ens vam emancipar.
Aquest aspecte domèstic i poc transcendent d’endreçar no és només una qüestió d’ordre, sinó també una reflexió sobre el que acumulem, records que conservem, el pas del temps i la relació amb les nostres pertinences.
La càpsula del temps
Quan hem començat a buidar, han aparegut objectes que ni recordàvem que teníem: fotografies, pòsters, cartes, agendes, llibres d’escola, aparells electrònics, el primer Spectrum i la seva pantalla, documents, apunts de la universitat, articles de muntanya, records de viatges i estris d’altres èpoques.
Allò que prevèiem fer ràpidament s’ha allargat com un xiclet. Cada descoberta té una història al darrere: la infantesa, records de persones que ja no hi són, etapes passades de la vida o moments que ens agradaria reviure.
Els canvis personals
Hem reviscut moments sabent qui érem, què fèiem, què ens interessava i quines eren les nostres prioritats.
La societat actual és extremament consumista: compra, acumula i substitueix constantment. Els nostres avantpassats compraven el just i necessari, reparaven, apedaçaven i ho mantenien.
Hem alleugerit la llista de coses pendents, recuperar espai i prednre consciència del que realment necessitem. Els records no caben en una capsa!
Us ha passat també a vosaltres?


