A perill prompte, remei cuitat!
Pere Casanovas
Els temps que corren no són gaire benvolents amb la poesia. La modernor que a tothora ens domina i encercla comença a fer pudor d’enganyifa i esclavitud. Si vol ser atès en català, premi l’u. Tots els nostres operadors estan ocupats: vostè ocupa el lloc número 8 de la llista d’espera de les trucades. L’atendrem quan ens passi per la figa. I gràcies! El nostre horari d’atenció al públic és de dilluns a divendres de tal a qual, però si prefereix perdre el temps, tenim a la seva disposició una web que no serveix per res i un assistent virtual per Whatsapp que no té ni puta idea de quin és el teu problema.
Vam començar fa poc acceptant tots calladets l’animalada de posar horari i cadenat per llençar la merda a les escombraries i aviat no podràs ni anar a pixar si una màquina no et dona permís per obrir la tapa del vàter o per tirar la cadena! Ep, i a tota aquesta colla d’amics escèptics que em llegiu us diré que no exagero gens ni mica. Per aquí casa i a tot arreu ja comencen a córrer una sèrie de ginys que si no et portes bé i els dius qui ets, on vius i què vols, es neguen a funcionar. Descarrega l’app i crea un compte. Escaneja el codi QR. Accepti les galetes. El seu televisor és vell com vostè, o la seva contrasenya no és vàlida! I pareu atenció: tot just això comença ara; els temps venidors poden ser terribles.
Estem immersos en una etapa de transició que ja fa uns quants anys que dura i va a pitjor. Ja ho diu l’historiador Harari arran de les infal·libles IA: d’aquí pocs anys la humanitat deixarà de pensar pel seu compte i acabarem com les gallines. Sort que ja no ho veurem! Tot allò tan fals que la tecnologia ens faria la vida més fàcil! I tant! La dictadura de les màquines: maquinocràcia és la paraula. Connecta’t a la xarxa wifi i espera. Demostra que no ets un robot: selecciona les imatges amb semàfors, amb ponts o bicicletes. Ah, ho sentim: no has pogut demostrar que ets un humà. Torna-ho a provar d’aquí 30 minuts! Hem enviat un codi de 6 xifres per SMS: copia’l, enganxa’l i podràs entrar als nostres serveis. La connexió és insegura. Alerta: hem detectat un inici de sessió nou al teu compte: si has estat tu, no cal que facis res. Vol que el sistema li guardi les contrasenyes? Després de tres intents erronis, el seu compte ha quedat bloquejat: truqui al seu banc!
Va, home, va! Quina presa de pèl és tota aquesta absurditat? Ens estem tornant tots bojos o, si més no, actuem com si no tinguéssim ja la capacitat de pensar i posar fre a tot aquest ofec tecnològic que ha pres possessió del nostre ànim corprès. Perquè, fet i comptat, el perill no és que les màquines aprenguin a pensar com els humans, sinó que els humans comencin a pensar com les màquines. Deia no sé qui que pensar és la feina més difícil que hi ha: no en tinc cap dubte. A perill prompte, remei cuitat!


