Toc d’alerta dels treballadors socials del Baix Penedès
Critiquen la manca de recursos i les condicions per tirar endavant un volum de feina excessiu
Els professionals dels Serveis Socials del Consell Comarcal del Baix Penedès (CCBP) i de l’Ajuntament del Vendrell han fet públic un comunicat en el qual critiquen la manca de recursos i la dificultat que tenen per exercir la seva feina com caldria. Un dels aspectes que apunten és que han detectat “que hi ha un cert desconeixement de les funcions, tasques i competències” que tenen adjudicades, la qual cosa els limita en el seu treball quotidià. Per això volen explicar breument i posar de manifest les limitacions amb què topen cada dia.
D’entrada expliquen que la legislació vigent diu que tenen “la missió d’acompanyar les persones que pels motius que siguin es troben amb problemàtiques socials que els dificulten un desenvolupament satisfactori en la vida personal, familiar i en comunitat, per tal de fomentar un procés d’apoderament que els permeti recuperar l’autonomia i la inserció social”, però afegeixen que els arriben “totes les persones que necessiten suport en algun aspecte de la seva vida i que no poden resoldre per si mateixes”.
A més, apunten que han d’atendre problemàtiques diverses i que, per exemple, “no tenim competència en matèria d’habitatge, no podem oferir alternatives habitacionals a la gent que està sent desnonada, només podem certificar que es troben en situació vulnerable i derivar-los a serveis d’habitatge, que tampoc disposen de gaires d’alternatives per oferir-los”.
Tampoc tenen, continuen els treballadors socials, competències en prestacions socials per a gent sense recursos econòmics, sinó que s’han de limitar a certificar la vulnerabilitat i redirigir aquestes persones a la Seguretat Social o oficines de Treball “perquè els facin un estudi que pot durar mesos, si tenen la sort d’aconseguir una cita prèvia per internet o tenen les habilitats i els mitjans per poder presentar una soŀlicitud telemàtica, amb les dificultats i limitacions que això comporta per a certs coŀlectius on la bretxa digital és cada vegada més excloent”.
Dependència
“Sí que tenim competència en casos de dependència, però el sistema és tan lent que molta gent gran acaba malvivint o morint abans que se li pugui concedir el servei que necessita. El procés de valoració pot durar mesos i no depèn dels serveis socials bàsics, sinó d’uns equips especialitzats que tampoc en tenen la culpa, però no donen l’abast, i les llistes d’espera s’acumulen dia rere dia”, es queixen també els treballadors socials. “I una vegada aconsegueixen el reconeixement de la dependència, els serveis als quals tenen dret sovint estan molt limitats. Serveis que, a més, en la major part dels casos preveuen un copagament, i en el cas dels centres de dia i residències acumulen també llistes d’espera insostenibles”, continuen.
Els mateixos treballadors socials penedesencs diuen que tampoc tenen competència directa per tractar persones amb discapacitat, “però sabem que és el coŀlectiu eternament oblidat”. “A la comarca només disposem d’una fundació que presta aquests serveis i d’un centre educatiu. Lloem la seva feina, però creiem en la inclusió, i malauradament societat, empreses i institucions tenim poc en compte totes les barreres amb què topen”, continuen en el comunicat.
En un altre tema, els treballadors socials del Baix Penedès expliquen que manquen recursos per atendre les dones víctimes de violència masclista i, asseguren, “continuem topant amb els tentacles del patriarcat, que sobretot es manifesta en les dificultats o limitacions del sistema judicial i policial insuficient a l’hora de donar resposta i seguretat a les víctimes, entre d’altres”.
Les problemàtiques per atendre infants en situació de risc, entre altres qüestions, s’afegeixen al seguit de situacions que, afirmen, “sentim profundament injustes i que ens generen estrès i malestar professional”. “Sense deixar de parlar també de la situació de coŀlapse que patim, la pressió assistencial i el volum de casos cada vegada més complexos, de les retribucions baixes si ho comparem amb altres sectors professionals similars, i de les limitacions de les instaŀlacions on hem de treballar”, es pot llegir en l’esmentat comunicat.
“Les retribucions tampoc preveuen la perillositat per la conflictivitat d’alguns coŀlectius atesos o per la insalubritat d’alguns habitatges visitats, ni la cada vegada més gran especialització del nostre lloc de treball per la creixent quantitat de lleis sobre les quals tenim un paper fonamental”, diuen els treballadors socials.
“En definitiva, la majoria són condicions que responen a la coneguda bretxa salarial de gènere, ja que som un sector feminitzat i destinat a les cures i al suport, i la nostra precarietat demostra que les polítiques feministes són una façana que no té cap interès d’anar als fonaments, malgrat alguns avenços que es van produint”, conclou un coŀlectiu laboral que remarca que, malgrat promeses polítiques d’augment de recursos econòmics per al sector, “fa més de 10 anys que 1 de cada 4 persones a Catalunya continua estant per sota el llindar de pobresa, i segueix havent-hi cases sense gent i gent sense cases, per posar dos exemples”.
El comunicat sencer es pot llegir aquí.
