Vilafranca readapta el verd urbà per combatre la sequera
Un 54% dels metres lineals de carrers de Vilafranca correspon a vies arbrades, un dels percentatges més elevats respecte de municipis de les mateixes dimensions
Decrets de sequera, fenòmens meteorològics extrems, onades de calor, llargues temporades sense pluja…; en definitiva, efectes del canvi climàtic han impactat amb força i cada cop amb més freqüència, especialment en el medi natural en general i l’arbrat urbà en particular. Vilafranca no se n’escapa.
Des del departament de Parcs i Jardins de l’Ajuntament es calcula que enguany han mort entre un 15 i un 20% dels arbres joves plantats al desembre del 2025. La tècnica d’Espai Públic, Vera Mestre, detalla que s’ha arribat a aquesta situació després de patir l’estiu amb les temperatures més elevades des que hi ha registres, encadenant tres onades de calor i més de 60 dies sense ni una gota de pluja al Penedès.
La solució que s’ha triat és la de canviar espècies, substituir els arbres de ribera, que necessiten molta aigua, per d’altres que són més resistents a la falta d’aigua, com la mèlia o el plataner. “Es tracta d’augmentar la biodiversitat al màxim”, conclou Mestre. Pel que fa a les plantes, s’opta per espècies amb un perímetre més petit, que requereixen menys aigua. En realitat són arbres que ja s’havien vist a Vilafranca, però que es van deixar de plantar. Ara es vol revertir la situació per redreçar una tendència que va a l’alça, la mort d’arbres joves. Vera Mestre explica que els contractes de reposició que signa l’Ajuntament han passat de 60 arbres cada any a un centenar.
Amb tot, Vilafranca no és dels llocs que està pitjor pel que fa a l’arbrat urbà. Segons dades de l’inventari actualitzat de l’Ajuntament, al municipi hi ha 15.350 arbres vius, fet que representa 1 arbre per cada 2,8 persones. La xifra és bona i per sobre del que aconsella l’Organització Mundial de la Salut, que és d’un arbre per cada 3 persones. Vilafranca també passa al davant de ciutats de similars característiques pel que fa als metres lineals d’arbrat. En aquest cas, a la capital de l’Alt Penedès, un 54% dels metres lineals de carrers corresponen a vies arbrades.
Pel que fa a l’estudi de l’Ecomapa, l’Ajuntament confirma que caldria restituir prop de 600 arbres per reverdir la ciutat, però pel que fa a la gestió del verd urbà, “el que més interessa és la superfície que ocupa el verd i no tant la quantitat d’arbres que hi ha”, apunta Mestre. El regidor d’Espai Públic i Transició Ecològica, Miquel Medialdea, afegeix que “un valor que cal destacar és que quan acaba la zona urbanitzada de Vilafranca, a 5 o 10 minuts tenim camps i vinyes, on altres ciutats tenen altres municipis a tocar o polígons industrials”.
L’estat dels escocells
Vilafranca s’ha afegit a l’Ecomapa, un mapatge ciutadà que es dedica a localitzar els ‘punts negres’ de l’arbrat urbà als municipis i detallar l’estat dels escocells, quins estan buits, els que tenen soques o arbres secs o els escocells ‘asfixiants’. L’objectiu és detectar aquestes mancances i proposar millores a les corporacions municipals.
Quatre vilafranquins van rastrejar a principi d’octubre la major part de Vilafranca i en el seu recorregut van localitzar 411 escocells en mal estat o sense arbrat: 283 escocells buits o cegats (amb paviment o altres materials), 108 escocells amb el tronc que queda després de la tala o amb un arbre sec, i 20 escocells amb arbres però amb el sòl segellat amb formigó o resina.
Tot i que no s’ha cobert el 100% dels barris vilafranquins, l’extrapolació de la xifra obtinguda porta a afirmar que a Vilafranca caldria restituir al voltant de 600 arbres, una xifra que es confirma des del departament de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Vilafranca.
De tots els barris estudiats, tots tret de la Girada i el Molí d’en Rovira, les zones on s’han trobat més deficiències són Sant Julià, la Barceloneta i l’Espirall, a més d’alguns aparcaments públics on s’ha prescindit de l’arbrat. La recomanació que se’n desprèn és que cal promoure més espais verds i renaturalitzar les ciutats. Les dades obtingudes a Vilafranca i a la resta de municipis participants a tot l’Estat es poden consultar a www.ecomapa.org.
A tot l’Estat s’han estudiat 315 municipis, on s’han detectat 148.000 punts negres: 44.882 escocells buits o cegats; 27.116, amb soca d’arbre o arbre sec, i 76.164 escocells asfixiants.
