Recorren el camí ramader entre Santa Coloma de Queralt i Cunit per reivindicar el patrimoni natural i la silvopastura
Una trentena de persones participen en la transhumància d’un ramat de cabres en un recorregut que esquivava la verema
El so de les esquelles ha tornat a ressonar durant tot el cap de setmana al llarg del camí ramader que es conserva entre Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) i Cunit (Baix Penedès).
Unes 250 cabres murcianes-granadines del pastor Daniel Giraldo han posat so a la iniciativa ‘Carrerada de Santa Coloma’, on s’han unit una trentena de persones des de la primera etapa a la Conca de Barberà. Durant tres dies, els participants no s’han separat del pastor ni del ramat, amb qui interactuen i viuen en pròpia pell el que implica un moviment d’animals d’aquestes característiques tot travessant camins, corriols i pistes.
Així, participen de la transhumància i de tots els processos que implica la cura dels animals, a la vegada que fan nit plegats. “La carrerada l’havíem fet per compte propi i per reconèixer els camins. La proposta és increïble, és la primera vegada que ho faig així, amb gent que pugui participar, dormir al costat del bestiar, aixecar-se, menjar productes de la terra, el formatge que es pot fer… És una proposta coherent”, ha assenyalat Giraldo a l’ACN.
Antigament, aquest camí s’utilitzava per esquivar la verema i evitar que els animals es mengessin el raïm. Així, ramat i pastor enfilaven camí amunt fins a la zona de la Baixa Segarra, on rostollaven les restes de la sega. Alhora, aquest trajecte d’uns 60 quilòmetres també promovia corredors biològics en què no només la fauna en sortia beneficiada, sinó també la flora a través de la femta dels animals que adobava i repartia les llavors en diferents entorns.
Cunit, més enllà de ser una localitat marinera, té un passat ramader que es recorda des de fa gairebé deu anys. Segons ha detallat Ramon Prat, coordinador de la Carrerada de Santa Coloma, el 2018 es va iniciar un estudi per deixar constància dels camins ramaders de la zona, un coneixement que any a any s’ha anat ampliant.
Camí ramader amb voluntat de preservar el patrimoni natural
Lluny de l’objectiu inicial de la transhumància, ara la proposta busca donar a conèixer el patrimoni natural i conscienciar sobre la importància de la silvopastura. Giraldo defensa aquesta eina per evitar que els camins es perdin per l’avenç del bosc i siguin transitats de nou per senderistes i idíl·licament, per ramats.
Malgrat aquest desig, a la comarca del Baix Penedès no es té constància de l’existència de pastors que practiquin la transhumància. “Al 2022 es van fer xerrades, es van convocar antics pastors i d’altres en actiu, però la burocràcia és molt complexa i no va sorgir”, ha lamentat Prat. Així, ara per ara l’únic moment en què les cabres tornen a fer aquesta ruta és amb motiu de la Carrerada de Santa Coloma.
Acompanyen el ramat a totes hores
En aquesta ocasió, una trentena de persones s’han aventurat a viure l’experiència des de dins i des del primer dia. Diàriament es recorrien uns vint quilòmetres.
La primera etapa es va engegar divendres a Santa Coloma de Queralt i Hostalets del Lladre, on els integrants de la iniciativa van fer nit. Després de les primeres hores de presa de contacte, les sensacions dels participants eren bones.
Així ho confirmava el carnisser Pep Climent, provinent de Santa Coloma de Gramenet, qui no va dubtar en apuntar-se a la jornada. “Crec que és important que la gent vegi la cultura del ramat, de la terra que s’ha de protegir. És una feina necessària, no tot són tecnologies, sinó que és una feina per netejar els camins, els boscos. També per tenir bestiar de quilòmetre zero i no haver de comprar els animals a Austràlia o allà on sigui”, ha asseverat.
Dissabte, ramat, pastors i caminants van arribar al Maset dels Cosins, des d’on van sortir aquest diumenge per enfilar l’últim tram de la Carrerada de Santa Coloma fins a Cunit. Als últims metres, a la urbanització dels Rosers de Cunit, la massa de participants va créixer fins a les 150 persones, que van acompanyar al ramat fins a la mar.
