Recorren 1.940 quilòmetres en bici per anar a cantar
Joan Ballester, de la Ràpita, i el vilafranquí Ton Trullàs, cantaires del Centre Excursionista del Penedès, van fins a Praga en bicicleta BTT per a un concert
Hi ha reptes que sovint la gran majoria de persones poden entendre com una autèntica bogeria. Tot i que ells li treuen ferro i asseguren que no pedalaven al ritme d’una competició, sí que pot entrar en la categoria de bogeria el que recentment van fer dos cantaires de la Coral del Centre Excursionista del Penedès (CEP), el rapitenc Joan Ballester, de 66 anys, i el vilafranquí Ton Trullàs, de 61 anys.
Quan a la coral es va proposar de participar en una trobada a Praga, el primer va dir que hi aniria en bicicleta de muntanya (BTT) i el seu company cantaire va ‘saltar’ ràpidament i va dir que l’acompanyava. Per davant, 1.940 quilòmetres, que Ballester i Trullàs van fer entre el 23 de juny i el 7 de juliol (de la revetlla de Sant Joan a San Fermín). Tot seguit es van estar amb la coral a Praga del 9 al 12 de juliol, en una sortida que s’explica a la secció de Cultura.
Malauradament, no va poder completar l’aventura un tercer ciclista, Toni Albet, de Sant Pau d’Ordal (Subirats), que va caure en la segona etapa i que tot i que encara va completar la tercera jornada, es va veure obligat a abandonar.
Pedalar per cinc països
Segons han explicat Ballester i Trullàs al 3d8, van completar el trajecte Vilafranca-Praga seguint el camí més curt possible i evitant grans desnivells orogràfics. A banda de Catalunya, van travessar quatre països més –França, Suïssa, Alemanya i Txèquia–, molts trams a tocar de grans rius com el Roine, l’Isert, el Danubi i el Moldava; i un 70% de l’itinerari va ser per asfalt, majoritàriament carrils bici, i un 30%, per camins de terra. “En general vam gaudir de molt bons paisatges, perquè el ‘track’ que seguíem evita les ciutats”, diuen. Amb tot, sí que van pedalar per Barcelona –“per carrils bici de la mateixa Diagonal”–, Valence, Ginebra, Chambéry i Ulm, a més de Praga.
Ballester i Trullàs van planejar recórrer una mitjana de 120 km diaris, que gairebé quadren al quilòmetre. El primer dia en van fer 130, fins a Massanet de la Selva; i l’últim, fins al migdia, 76. Apunten que normalment començaven a pedalar al voltant de les 8 del matí i que s’aturaven per dinar quan portaven uns 80 quilòmetres, per acabar les jornades després d’anar unes 8 hores en BTT, alguns dies, gairebé de nit.
“Hem fet un total de 119 hores i mitja de bicicleta, amb 11.500 metres de desnivell positiu”, diu Ton Trullàs, que reconeix, amb Ballester, que hi va haver dos aspectes especialment durs: el mal que fa anar assegut tantes hores i dies sobre una bicicleta i la calor, havent de pedalar sovint amb temperatures de fins a 40 graus. “Per molt bo que tinguis el culot de ciclista, és molt dur”, diuen. I el millor del viatge, a banda de l’experiència en si, afirmen rient que va ser “arribar i poder cantar”.
No és tan dur
Tot i que, com dèiem, aquesta experiència pot semblar impossible per a la majoria dels ‘mortals’, Ballester i Trullàs asseguren que ni de bon tros és el més dur que han fet mai físicament i psíquica. Sense anar més lluny, Joan Ballester havia fet mil quilòmetres en bicicleta per Turquia feia tot just dues setmanes. “Vam fer-ho a un ritme com si anéssim d’excursió; tot i així, vam acabar en 14 dies en comptes dels 16 que teníem”, conclouen.
