Pujol retreu al ministre Marlaska el tracte a la Polifònica de Vilafranca durant la visita del Papa
El senador i alcaldable a Vilafranca pregunta al titular d’Interior de l’Estat si el proper pas serà prohibir els castells
El portaveu de Junts al Senat i alcaldable de Vilafranca, Eduard Pujol, va retreure dimarts al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, l’actuació de la policia espanyola que el passat 10 de juny va expulsar sis-cents cantaires de la Sagrada Família, entre els quals hi havia membres de la Polifònica de Vilafranca.
“Els van fer fora com si fossin terroristes”
Pujol ha demanat al Ministeri de l’Interior si aquella actuació es va produir perquè els cantaires portaven octavetes i volien interpretar Els Segadors o simplement perquè “pensen, parlen i canten en català”.
El senador també va preguntar a Grande-Marlaska si el Govern socialista “acabarà prohibint, per exemple, els castellers” i ha acusat el Ministeri de l’Interior d’“estar sempre disposat a atacar la llibertat d’expressió i a faltar al respecte a la llengua catalana i a Catalunya, encara que sigui contradient les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans”.
Pujol lamenta que, quinze dies després, ningú no assumeixi responsabilitats pels fets de la Sagrada Família i critica “que la policia, els Mossos i l’Església es vagin passant la pilota mentre ningú no dona explicacions per un tracte indigne que les corals no haurien d’haver rebut mai”.
Vilafranca, al centre del debat
L’alcaldable de Junts va posar dimarts especialment el focus en Vilafranca i ha criticat la manca de suport institucional a la Polifònica: “El dia de Sant Esteve, els que ara callen aniran a l’Auditori a fer-se la foto amb la Polifònica. Però quan toca defensar la nostra gent, s’hi ha de ser a les verdes i a les madures.”
Pujol ha qualificat de “tebiesa” l’actitud de l’Ajuntament de Vilafranca davant uns fets que considera un atac a la llibertat d’expressió i a la cultura catalana i ha reivindicat que “Vilafranca ha d’estar sempre al costat de les seves entitats i de les persones que les fan possibles, pensin com pensin”.
