La planificació de les energies renovables continua generant controvèrsia
Alcaldes del Penedès critiquen la unilateralitat del govern de la Generalitat
Diversos alcaldes de l’Alt i el Baix Penedès d’Impulsem han criticat amb duresa l’anomenat PLATER (Pla Territorial de les Energies Renovables), un pla que defineix les zones del país més aptes per instal·lar plaques fotovoltaiques i desenvolupar el programa d’implantació d’energies verdes al conjunt de Catalunya. Els alcaldes assenyalen que el pla “s’ha concretat sense tenir en compte l’opinió dels municipis i passant per sobre dels plans urbanístics dels mateixos pobles”.
Municipis com Sant Quintí de Mediona, la Bisbal del Penedès, Olèrdola o Subirats són alguns dels més afectats per la reserva de sòl prioritari per a la instal·lació de plaques que preveu el pla. “Estem completament a favor de la implantació de les renovables, però no volem una planificació feta des d’un despatx de Barcelona que no ha tingut en compte en cap moment l’opinió del territori i de la seva gent. No volem que ens tutelin”, explicava Bernat Catasús, alcalde de Sant Quintí de Mediona.
Els alcaldes d’Impulsem assenyalen: “El PLATER està mal planificat, ignora les directrius del Pla Territorial del Penedès i passa per damunt dels nostres POUM. Estem indefensos davant la possibilitat que vinguin empreses del sector i reclamin llicències per instal·lar plaques en zones que, per nosaltres, són d’especial interès paisatgístic, cultural, social o econòmic”.
Espais molt afectats
Zones de Sant Quintí de Mediona com la urbanització La Soleia es podrien convertir, segons el pla, en grans àrees d’instal·lació de plaques fotovoltaiques. En el cas d’Olèrdola, a causa de la seva proximitat amb diferents subestacions elèctriques, el document preveu una gran reserva de sòl que comprèn molts espais del municipi. L’alcalde, Jordi Álvarez, explicava que ja han tingut moltes demandes d’informació per part d’empreses del sector. També la Bisbal del Penedès és un dels pobles comarcals amb més zones prioritàries per a les plaques, tal com explicava la seva alcaldessa, Agnès Ferré.
Un cop aprovat, el PLATER tindrà un rang legal superior als plans municipals i, per tant, qualsevol demanda feta per les empreses a partir de les seves directrius no les podran revertir els ajuntaments. “Arriba un moment que tenim ganes de deixar les claus dels nostres ajuntaments als tècnics de Barcelona i així ho gestionin tot ells”, es lamentava l’alcalde de Sant Quintí de Mediona, Bernat Catasús.
Els mandataris comarcal d’Impulsem van insistir que “hem de deixar molt clar que creiem fermanent en les renovables com a aposta de futur per al nostre país, però no pot ser un tema imposat. Cada municipi ha de poder dir-hi la seva i escollir els millors espais per a les plaques. Hi ha moltes alternatives que no passen per l’ocupació de sòls productius o paisatgístics”, indicava Pere Pons, exalcalde de Subirats.
Les queixes també fan referència al limitat període de temps que ha fixat la Generalitat per a la presentació d’al·legacions al pla, un període que es tanca el 30 de juliol. “És un document molt ampli i complex i els nostres ajuntaments són molt petits, sovint només amb un tècnic, que s’ha d’encarregar d’un munt de qüestions. Necessitem molt més temps per estudiar el pla i presentar les nostres propostes”, reblava Bernat Catasús.
Els alcaldes deixen clar que és “imprescindible que un document de la rellevància del PLATER s’acabi aprovant amb l’acord dels ajuntaments, les entitats i la ciutadania del territori”.
