Empremta penedesenca en la rebuda al papa Lleó XIV
El vilafranquí Pere Lluís Biosca serà l’encarregat de portar la batuta de tota la música dels actes de la catedral de Barcelona i la Sagrada Família
El músic i director vilafranquí Pere Lluís Biosca serà l’encarregat de dirigir tota la part musical dels principals actes que el papa Lleó XIV presidirà a Barcelona durant la seva visita a Catalunya, la setmana vinent. Biosca s’encarregarà de coordinar i dirigir tot el dispositiu musical de les celebracions presidides pel pontífex, des de la selecció del repertori fins a la direcció dels cors i músics que participaran en els actes de la catedral de Barcelona i de la Sagrada Família.
Una Sexta
La primera de les celebracions tindrà lloc dimarts al migdia a la catedral de Barcelona, on el pontífex presidirà una Sexta en el marc de la seva arribada a la capital catalana. L’acte tindrà lloc a la cripta on hi ha el sepulcre de Santa Eulàlia i on el cor Francesc Valls, dirigit per Biosca, tancarà l’acte interpretant un motet anònim del segle XVI dedicat a santa Eulàlia que només es pot escoltar una vegada a l’any, pel dia de Santa Eulàlia, i que es cantava en visites i moments especials de monarques, aristòcrates o papes.
En l’àmbit eclesiàstic, la Sexta, que acostuma a tenir una durada d’uns quinze minuts, és una de les hores canòniques de la Litúrgia de les Hores, la pregària oficial de l’Església catòlica que santifica els diferents moments del dia. Rep aquest nom perquè tradicionalment se celebrava a la sisena hora del dia segons el còmput romà, és a dir, cap al migdia (12 h). Forma part de les anomenades ‘hores menors’, juntament amb Tèrcia (cap a les 9 h) i Nona (cap a les 15 h). Aquest serà un acte molt íntim per les dimensions de l’espai, al qual assistiran un màxim de trenta persones.
La celebració de la Sexta acostuma a incloure un himne, diversos salms o fragments de salms, una lectura breu de l’Escriptura i els Responsoris i oracions finals. En la tradició cristiana, l’hora de Sexta també té un significat especial, perquè els Evangelis situen a migdia l’inici de les hores de foscor que van precedir la mort de Jesucrist a la creu.
Visita a Can Brians I, Montserrat i el Raval
L’endemà dimecres, Lleó XIV es traslladarà a mig matí al centre penitenciari de Brians I per visitar els interns de la presó i celebrar un acte religiós, per arribar tot seguit, al migdia, al Monestir de Montserrat, en un acte institucional i en una trobada amb la comunitat benedictina. A la tarda tornarà a Barcelona, on visitarà la parròquia de Sant Agustí, en un contacte amb projectes socials i entitats que treballen amb persones vulnerables al Raval.
El moment culminant
A partir de les 19.30 h arribarà el moment culminant de la visita del Papa a Catalunya, amb la Missa solemne a la basílica de la Sagrada Família i, posteriorment, la inauguració i benedicció de la Torre de Jesucrist, la torre central del temple projectat per Antoni Gaudí, una de les fites més importants en la culminació del temple gaudinià, tot coincidint amb el dia que es compliran cent anys de la seva mort.
La previsió és que a la nau central hi assisteixin al voltant de 5.000 persones i a les cantories pensades per Gaudí s’hi encabiran 600 persones, representants de diversos cors de Catalunya. Pere Lluís Biosca dirigirà tota la part musical de la missa, que s’allargarà fins a 120 minuts. Entre aquests cors hi haurà també la presència de la Polifònica de Vilafranca.
Biosca ha explicat al 3d8 la complexitat de dirigir un cor amb tantes persones, en què la visibilitat directa del cor amb el director només la tindran una vuitantena de cantaires, la resta ho farà a través de les pantalles instaŀlades. Un fet que afegeix dificultat de coordinació per al director i després només d’un assaig general, sempre previ a una preparació externa amb antelació de cada cor. Uns cors que participen a l’acte altruistament i entre els quals trobem la Polifònica de Puig-reig, el Cor Madrigal, l’Escola Cantorum de Montserrat, la coral Cantiga i, com abans esmentàvem, la Polifònica de Vilafranca, com també l’Escolania de Montserrat.
Acabada la Missa solemne arribarà l’acte de la benedicció de la Torre de Jesucrist, l’element més emblemàtic i alt del temple de la Sagrada Família, que es farà des de l’exterior i que anirà envoltat d’un espectacle que es preveu que serà impressionant, amb drons i amb la participació dels cantaires. Està previst que en aquest acte hi hagi unes 15.000 persones presents, mentre que els assistents a la missa es quedaran a l’interior per veure l’espectacle amb l’ajuda d’unes pantalles gegants.
Els verds, a Montjuïc
El papa Lleó XIV presidirà dimarts al vespre la Gran vetlla de pregària a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, a la qual assistiran milers de participants. Entre aquests hi haurà la colla dels Castellers de Vilafranca, que alçaran un castell. L’hermetisme és total i a l’hora del tancament d’aquesta edició aquesta redacció només en coneixia aquest detall, tot i que des de la mateixa colla no s’havia volgut desvelar.
Toc vilafranquí a Montserrat
Tot i que des del Patronat del Monestir de Montserrat no s’ha volgut informar ni concretar cap detall sobre la visita de Lleó XIV a la muntanya santa, dimecres al migdia, molt probablement el dinar del Sant Pare amb els monjos tindrà un segell penedesenc. Així, cal recordar que el vilafranquí Raimon Olivella i Piñol és des de l’any 2014 el director d’Hostaleria i Restauració de Montserrat. No en pot fer cap comentari.
L’ús escàs previst del català, motiu de polèmica
L’ús del català en la visita del papa Lleó XIV a Catalunya, inicialment molt escàs –a l’espera que es pugui acabar concretant un increment de la presència de la llengua ens els actes al país–, ha generat polèmica política i social durant la setmana. En el marc d’aquesta situació, el ple del Parlament va remarcar dimecres en una declaració institucional el compromís de l’arquitecte Antoni Gaudí amb “Catalunya, el catalanisme, la cultura i la llengua catalana”. El text destaca que Gaudí va ser un “defensor fervent” del català i que va esdevenir un “símbol de dignitat lingüística” quan l’1 de setembre del 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, va arribar a ser detingut en negar-se a abandonar l’ús del català davant la policia durant els actes de la Diada. Així mateix, amb motiu del centenari de la seva mort, el text de la cambra catalana reivindica la rellevància nacional i internacional de l’arquitecte.
