“Mai m’hagués imaginat que es podia viure tan bé”
Testimonis de dues dones que han patit violència masclista i ofereixen el seu suport a altres víctimes a través de l’associació Teixint Veus
Són dones, viuen en algun punt de l’Alt Penedès i la gran majoria tenen un passat comú: en algun moment van patir violència de gènere. Fa més o menys temps van aconseguir deixar enrere una situació anòmala, que les oprimia, que els feia mal, i un bon dia es van armar de valor i van fer el pas, el d’empoderar-se per deixar enrere l’infern de la violència per viure en llibertat.
Aquest nou escenari, desconegut per a elles, les va portar a ajuntar-se per compartir experiències, preocupacions i interessos que els són comuns. És més o menys el que les dones han fet tota la vida i al qual els darrers anys se li ha posat nom: sororitat.
La Marisol va patir violència per part de la seva parella, sense saber-ho, durant 20 anys. “T’adones que has estat assumint una sèrie de comportaments, control i maltractament psicològic que havia normalitzat, però no en vaig ser conscient fins que em vaig separar”, relata. Ara la Marisol viu “en llibertat, amb tranquil·litat, mai m’hagués imaginat que es podia viure tan bé!”, afegeix.
El cas de la Lalla és singular, perquè la violència per part del seu ara ja exmarit va arribar un cop instaŀlats a Catalunya, provinents del seu Marroc natal. De sobte es va trobar vivint amb un home totalment desconegut. La Lalla, com moltes dones, va ser doblement víctima, com a dona maltractada i com a persona immigrant. Va trobar suport inicial a Serveis Socials, on la van guiar pel camí a emprendre, i ara és ella la que orienta dones immigrants que passen per una situació com la seva. “Jo estimava molt el meu marit i no havia pensat mai que arribaria a oblidar la seva cara”, afirma la Lalla.
Com a dones que poden oferir el seu testimoni basat en la pròpia experiència, ja feia temps que participaven en grups de dones per fer acompanyament sota l’empara del Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Amb l’objectiu de fer un pas més i organitzar-se es van inspirar en el projecte ‘Veïnes per veïnes’, de l’associació Hèlia Dones, de Barcelona, que ofereix una xarxa comunitària d’acompanyament. I així és com s’ha arribat a la creació de l’associació Teixint Vincles, que es presenta aquest diumenge, coincidint amb el 8M.
Es tracta d’obrir les portes a un entorn segur, on poder parlar i escoltar, un lloc on hi haurà respecte i no es jutjarà ningú, “la base perquè les relacions humanes funcionin”, apunta Carme Hernández, una voluntària.
El missatge de qui ha viscut situacions dures en primera persona és clar: “No s’ha de dir mai el que ha de fer una dona maltractada, però escoltant-la i parlant-hi ella mateixa pot arribar a la conclusió que se’n pot sortir”.
