“Als valors castellers tradicionals de Clavé hi afegeixo els de l’altruisme i la resistència”
Entrevista al filòsof i casteller vendrellenc Kevin Prados, autor del llibre ‘Contra la gravetat’
El cap de colla dels Nens del Vendrell en les dues últimes temporades, Kevin Prados, ha publicat aquest dimecres el seu primer llibre, titulat Contra la gravetat. La filosofia dels castellers, un assaig publicat per l’editorial Arpa, amb pròleg de la cineasta Letica Dolera i iŀlustracions de Marina Barberà. Val a dir que Prados, filòsof nascut l’any 1992 i estudiós de la cultura popular, a la qual es va vincular directament quan va ingressar a la colla castellera vendrellenca, el 2010, ha estat assessor de la sèrie Pubertat, ambientada en el món casteller i guanyadora del Premi Ondas 2025 a la millor sèrie dramàtica. Amb motiu del llibre, ha parlat amb el 3d8.
Què l’ha portat a escriure aquest primer llibre?
El fet de ser filòsof de formació i casteller m’ha portat sempre a mirar aquesta activitat des d’un punt de vista crec que diferent de la majoria de la gent, i em va semblar important escriure un llibre sobre aquest punt de vista, bàsicament de considerar els castells com una obra d’art. Jo no els considero un esport i el llibre és un intent, en part, de defensar la seva essència com a art popular i col·lectiu..
Entenc que no és únicament per a aficionats al món casteller…
No, tot i que és sobre castells, és per a tothom i, sobretot, una celebració sobre aquesta pràctica de la cultura catalana i del que sabem fer quan ens ajuntem.
El títol del llibre em sembla clar…
Els castells desafien la gravetat, sí, perquè és la força antagonista real del que fem. Al llibre hi ha una primera part feta des de l’estètica i la definició dels castells com a obres d’art i una segona enfocada des de l’ètica, que defineix les colles castelleres com a comunitats ètiques, morals, regides per uns valors i unes virtuts concretes. Les persones s’hi poden realitzar individualment a través d’una pràctica coŀlectiva i altruista. Els castells esdevenen la narració d’una història èpica en què l’ésser humà s’enfronta a la gravetat per intentar, per mitjà de la superació de la gravetat mateixa, de les lleis i imposicions naturals, cercar la llibertat. Els castells són contranaturals i en fem perquè necessitem posar-nos a prova i reivindicar-nos com a coŀlectiu. Són èpica!
Què en diu, dels valors tradicionals dels castells?
Agafo els lemes de Clavé –força, equilibri, valor i seny– i intento veure si el 2026 encara funcionen. Proposo que se n’hi han d’afegir, com a mínim, dos més, que són l’altruisme i la resistència; i no parlo tant de l’equilibri i la força, virtuts més de l’exercici gimnàstic.
Per tant, parlaria de ‘valor, seny, altruisme i resistència’…
Exacte. La força, per exemple, em sembla una virtut més pròpia de quan es considerava que els castells només estaven fets pels castellers del tronc. La pinya es coŀlocava d’una manera més o menys anàrquica i ara, en canvi, és tan casteller el que va a l’últim cordó com el que va a sobre del castell. No sé si la força és tant important… L’altruisme i la resistència, entesa com la capacitat d’implicar-s’hi tres dies setmanals, etcètera, em sembla més transversal.
Per què surt ara el llibre? Aprofitant la seva feina a la sèrie ‘Pubertat’?
La necessitat d’explicar el fet casteller d’una manera sistemàtica em va obligar d’alguna manera a fer un índex i potser sí que, tenint-ho organitzat, ha estat l’excusa d’escriure’l. Sense la sèrie, potser hauria arribat més endavant, no ho sé…
Leticia Dolera li ha fet el pròleg. Ha anat a veure algú per confeccionar el contingut del llibre?
Sí, he anat a veure cinc persones que, d’alguna manera, penso que podien encarnar els valors castellers que volia explicar. Són Iruna Rigau, dels Marrecs de Salt, pel capítol dedicat al seny; Maria Mhaf, dels Castellers de Vilafranca, pel de la valentia; Joan Maria Magrinyà, de la Vella de Valls, per la resistència; Jordi Galofré, de la Joves, pel capítol de l’altruisme, i per a un últim capítol on parlo de com és l’experiència estètica d’un castell i de com una obra artística ens dona coneixement, per dir-ho així, entrevisto l’Enric Cardús, dels Minyons de Terrassa.
Quin ha estat el criteri de la tria?
Tenia clar que hi volia una representació de les cinc gran colles: Vilafranca, Vella, Joves i Minyons. La jove de Tarragona hi surt per explicar el seu periple amb el 5d9f. És evident que aquestes colles han portat el món casteller fins on és ara. És un fet i s’ha de dir.
Quin és el sostre casteller per a vostè?
No sé si n’hi ha, però jo no me’n marco cap. Fa temps que el Valentí Ferrer, membre històric dels Nens del Vendrell, i Guillem Bartolí, de la Vella de Valls, van coincidir a dir de manera categòrica en un debat televisiu que mai veuríem la td8sf descarregada. Per cada generació de castellers i castelleres hi ha uns castells que marquen el límit, però la història ens ha ensenyat que mai no es pot dir que no s’assoliran.
‘Contra la gravetat. La filosofia dels castellers’ es presentarà a diversos indrets del país. Ja se sap, per exemple, que la presentació a Vilafranca del Penedès serà divendres 20 de març, a les 19 h, a Cal Figarot.
