El valor d’un castell descomunal que s’ha cregut tota la colla
Oriol Pareta i Oriol Bové, dels Castellers de Vilafranca, expliquen les vicissituds de descarregar el castell més alt que mai ningú havia aconseguit.
L’Oriol Pareta i l’Oriol Bové són dos membres dels Castellers de Vilafranca de pes. El primer és el cap de Peus, Folres, Manilles i Puntals i el segon és el cap de Canalla i el que para tots els pilars dels verds. Amb ells dos hem conversat una llarga estona arran de la gran gesta que la colla de la camisa verda va assolir a la diada de Sant Fèlix del passat 30 d’agost. I és que encara cueja tot el que envolta la consecució de descarregar per primera vegada el majestuós pilar de nou amb folre, manilles i puntals. I encara té més mèrit el fet d’aconseguir-ho a la ronda de pilars i després d’haver descarregat el 3d10fm i el 3d9fa i entremig haver carregat el 4d10fm, castell que estrenaven aquesta temporada. Tot plegat, en la que és fins ara la millor actuació de la història del món casteller.
Els dos estan plenament d’acord quan asseguren que el pilar era el gran objectiu de la colla. És clar que tot depenia de com anés la diada. Els verds no sortien primers i calia veure l’agilitat de les rondes, que en aquest sentit va ajudar. Els Castellers de Vilafranca porten nou pilars de vuit amb folre i manilles i estan a un de fer rècord en una temporada. “Això ajuda molt, i era ara o mai”, explica l’Oriol Bové.
Molt pocs canvis
D’aquell que la colla va carregar per primera vegada ara fa 3 anys, 9 mesos i 29 dies s’ha fet un parell de canvis en posicions del folre i en el tronc: la dos (la Marta Torrents), que va ser l’enxaneta del primer i únic que fins llavors s’havia carregat (Tots Sants, 2022), ha deixat el seu lloc a la Ilaf. Capítol a banda mereix la menuda enxaneta de set anys, que tothom recordarà carregant el castell amb un somriure, en el que ja s’ha batejat com el més alt de tots els castells, i la seva valentia de posar-se ben dreta per fer l’aleta més alta que mai cap enxaneta ha fet i amb el brogit i esclat d’alegria de tota la plaça. Ella va tenir la serenor de tornar a fer la motxilla i baixa l’espadat amb una tranquil·litat encomiable.
Però tornem amb l’Oriol Bové, a qui no podíem estar-nos de preguntar-li què li passava pel cap instants abans de fer el pilar. “Molta tranquil·litat. El teníem molt treballat i la confiança en els membres del tronc era molt gran. Al final tot depenia que a baix no s’atabalessin i ho fessin com ho saben fer. Vam pujar com si anéssim a fer un pilar de vuit”, reflexiona.
Però, és clar, no és el mateix situar-se com a quart en el pilar de vuit que fer-ho de quint al de nou, amb només onze puntals al seu voltant. “Jo el notava una mica més tou que l’intent desmuntat del 2024 i potser també del carregat el 2022. Tot i així no era dolent; el Carles Mata, que el tenia a sota meu, em donava les espatlles igualment”.
Pujada impecable
Però la colla estava molt mentalitzada que era el dia per descarregar-lo. Bové l’explica amb les seves pròpies paraules: “Tota la pujada va ser impecable, una meravella. És cert que per baix hi havia moviments, però el meu pensament era aturar-los. Amb el crit de la plaça tot es va començar a moure molt més i llavors ja no penses. Dret i el que necessiti el Dani. Al final em conec els seus peus i era com ‘si ell necessita això jo li faig’ i confiar en els puntals si me n’anava cap a una banda, que m’aguantessin. Ells em coneixen sobradament i només mirant-me els genolls saben el que necessito”.
La diferència d’un pilar de vuit amb un de nou és abismal. “Si em despisto surto volant. Te l’has de treballar molt més, i si m’arrepenjo cap alguna banda sortim tots disparats i ens han d’anar a buscar a la capella de Sant Joan. Has d’estar molt concentrat, perquè fer un pilar amb puntals no permet cap marge d’error”.
Pareta i Bové expliquen que fer tantes manilles permet atacar castells com aquest, en què el més difícil és muntar tota la base fins a puntals com més de pressa millor i sense castigar la base. A partir d’aquí tot s’assenta, i si no es perd la mida “tenim molt de guanyat”, diuen.
Al Concurs, per què no?
Això sí, quan castells com aquest s’allarguen s’estoven per baix, i això passa amb tots els castells. “Al final si es va ensorrar és perquè l’esforç de tothom havia estat titànic, sobretot a puntals i manilles”. I a la pregunta de si el podrem tornar a veure, surt la paraula Concurs. I els dos ho tenen clar, “si el necessitem per guanyar el Concurs. Si ens mentalitzem que el podem fer, el farem segur. A més, gent no ens en faltarà”.
Enguany la colla té un gran ventall de canalla, així als assajos expliquen que s’han fet pilars de set amb tres enxanetes diferents i el de sis amb quatre i això és un gran avantatge. Ara, totes les mirades ja estan posades en el Concurs del pròxim 4 d’octubre. Abans, la colla tindrà actuacions per Santa Tecla a Tarragona i la diada de Sant Miquel a Vilafranca.
El castell més alt que mai s’ha vist en una plaça
El pilar de nou amb folre, manilles i puntals que els Castellers de Vilafranca van descarregar el passat 30 d’agost és el més alt de tots els castells que mai s’han vist en una plaça. 12 metres i 15 centímetres són els càlculs que la tècnica dels verds ha fet d’aquest espadat descomunal que després de carregar-lo per primera vegada l’1 de novembre del 2022, ara, 3 anys, 9 mesos i 29 dies després, la colla vilafranquina el completava davant d’una plaça que va explotar d’alegria. Tot plegat, fruit d’un treball constant de tota la colla, que sempre ha cregut en aquest castell que va intentar per primera vegada per Tots Sants de l’any 2002. Aquell primer intent va quedar molt lluny i es va esfondrar només sonar gralles, però va començar a ensenyar algunes coses que ara, gairebé 24 anys després, ha permès que s’hagi pogut veure culminat. Tothom recorda ara aquell pilar que parava a quints Fèlix Miret i a sobre del qual hi anaven David Monteagudo i Olga Álvarez, els grans precursors del primer pilar de vuit amb folre i manilles que els verds van carregar el 31 d’agost de 1995, per la diada de Sant Ramon a Vilafranca del Penedès. I l’altra vegada que aquest castell es va intentar a plaça va ser per Tots Sants del 2024. Un castell que presentava molt bones maneres i que ja tenia col·locada la dos.Finalment, va quedar en intent desmuntat, després que l’enxaneta arribés a l’alçada de la setena. Però aquell intent va obrir els ulls a la colla vilafranquina que es podia completar, tal com per Sant Fèlix d’enguany s’ha pogut veure. I en aquest sentit hi han tingut la seva gran part de culpa les nou persones que van formar el tronc i que passaran a la història. Josep Cañaveras (baix), Oriol Bové Palau (segon), Ignasi Pérez ‘xaio’ (tercer), Carles Mata (quart), Oriol Bové Nieto-Sandoval (quint), Daniel de Lamo (sisè), Marta Bayó (setena), Marta Torrents (dos) i Ilaf El Rharssi Kelkoul (enxaneta) són les nou persones del tronc -vegeu la foto a la pàgina del costat-, però el mèrit també va ser de les 700 persones que van formar part de la pinya, les 93 que van anar al folre, les 35 a manilles i les 11 a puntals. Tota una fita que s’haurà de veure si els verds la repeteixen al Concurs o per Tots Sants i si alguna altra colla de les que dominen l’espadat de vuit s’atreveix a provar-la.
