“El món dels castells està vivint la seva segona millor època després de la del 2016”
Entrevistem el cronista casteller de RTV Vilafranca, Pep Ribes
L’any 1993 va començar a fer coŀlaboracions a les transmissions castelleres de Ràdio Vilafranca, per agafar el lideratge en solitari l’any 2000 i la direcció del Va de Castells a Penedès TV. Actualment condueix el programa amb el mateix nom a la ràdio, que va iniciar el 2007, fins a dia d’avui. El vam entrevistar abans de les grans cites de la Bisbal, el Catllar i l’Arboç.
Quan vas començar a narrar castells?
Va ser el 1993 als Monjos, coŀlaborant en les transmissions que feia el Jaume Grau. Un temps abans l’havia conegut i em va proposar d’anar al seu costat a provar-ho i allà vaig agafar el micro fent de comentarista. Després en va venir alguna més, i la primera que recordo amb molta estima és el Concurs del 1994, que vaig fer a peu de plaça i, sobretot, Sant Fèlix del 1995, quan es descarrega la torre de nou amb folre i manilles. Són les més entranyables. En solidari començo a partir de l’any 2000.
En quin moment descobreixes que els castells són per a tu molt més que una afició?
El meu pare és nascut a Vilafranca, però de jove va marxar a viure a l’Hospitalet, on jo vaig néixer. L’any 1970 s’incorpora als Castellers de Barcelona, aquella colla que formen els vilafranquins Josep Sala i Pere Rovira i ell s’hi afegeix. Amb quatre anys formo part dels Castellers de Barcelona, on en vaig formar part durant molts anys sent fins i tot cap de pinyes, fins que per feina haig de traslladar el meu domicili a Castelldefels. Allà em vinculo amb la colla d’aquella ciutat i n’acabo sent cap de colla. La meva colla són els Castellers de Barcelona, però per sang vilafranquina, les dues de la vila, i Castelldefels, perquè és on resideixo i treballo.
Què té una transmissió castellera a diferència d’una esportiva o fins i tot d’un espectacle?
Temps morts, és el gran problema dels castells. Entre castell i castell o entre peu desmuntat i castell són moments que has d’omplir d’alguna manera i per això sempre arribo a plaça amb moltes dades o curiositats d’aquella jornada, perquè si no, seria insuportable. Una diada castellera, per a la gent que t’escolta per ràdio, si no els expliques coses és difícil de mantenir. Per això porto informació d’aquella plaça, d’aquella diada; he trepitjat tantes places que per contra seria molt difícil fer una transmissió de castells. A la ràdio sempre has d’explicar coses, en canvi, per a la televisió pots jugar amb les imatges i els silencis. Curiosament, les diades de les colles grans es fan sempre més curtes que les diades amb colles petites.
Com es prepara una narració abans d’una diada?
Amb les dades històriques de cada colla que actua en la diada, les de la plaça on actuen i les anècdotes dels últims anys d’aquella diada concreta. No tinc totes les dades del món casteller, però sí d’aquelles diades i colles principals del país, per on ens movem habitualment.
Hi ha marge per a la improvisació o tot passa molt de pressa?
Hi ha marge perquè sempre passen coses, hi ha castells que cauen, que es desmunten… Les diades que tens peu de plaça són més divertides, perquè hi ha un diàleg, i les que fas sol des d’una finestra o un balcó et perds detalls però tens temps per comentar coses. Procuro no individualitzar, o sigui, no acostumo a dir noms de castellers concrets, perquè crec que el castell és de tothom.
Des de la finestra de l’ajuntament tots els castells em posen la pell de gallina. És una posició des d’on tots semblen impossibles”
D’on neix la teva passió per les estadístiques?
El Jaume Grau ja anava recollint estadístiques i jo també ho anava apuntant i guardant. Als anys noranta les anava recollint i quan m’incorporo el cent per cent a la ràdio començo a investigar i guardar més dades, sobretot de les colles grans i dels castells de nou i la gamma alta de vuit. Tot ho tinc molt ben recollit, i a més vaig tenir la gran sort que a Barcelona hi havia un noi, que es deia Àlex, que tenia moltes dades pròpies, una base de dades acollonant i vàrem col·laborar. Gràcies a ell vaig poder corregir alguns errors que tenia i ara crec que soc una de les persones amb les dades més fiables del món casteller respecte als grans castells.
Quina dada o registre et va costar més de reconstruir?
Sobretot els castells de la gamma alta de vuit. Els de nou són fàcils de trobar, però per als altres vaig haver de fer una investigació exhaustiva, en concret del 5d8 i la torre de vuit amb folre, dos castells que a mi m’agraden molt. La base de dades de la Coordinadora té molts errors, algunes activitats duplicades i manquen alguns castells. Ara ja ho porto tot al dia.
Què ha canviat des que vas començar fins avui?
Ha canviat molt. Primer, que el nivell casteller ha pujat moltíssim. I segon, que les transmissions són molt més còmodes i el feedback de les colles, que antigament eren molt més tancades i hi havia el cap de colla que manava i dirigia tot i si no parlaves amb ell semblava que era un sacrilegi, ara tot això ha canviat i són molt més obertes, amb una junta, i pots intercanviar opinions, cosa que abans no passava.
Estem en la millor època de la història dels castells?
Som a la segona millor època de la història. Fins al 2016 vam tenir una època fulgurant, després va venir la baixada i la pandèmia i ara ho estem recuperant. Jo, la temporada que estem vivint enguany la compararia amb aquella del 2016, l’any que els verds descarreguen els dos castells de deu al Concurs, amb castells nets de les colles de Valls. Crec que tornarà a ser molt interessant aquest any, però a més les colles mitjanes estan creixent molt i cada cop hi ha més colles de vuit i menys caigudes.
Quins canvis tecnològics han transformat la manera de seguir i explicar les diades?
D’entrada, les aplicacions de les colles. El fet que les colles puguin saber el dia abans de quanta gent disposaràs ja determina una actuació i no van a improvisar a plaça. Ara s’assaja més per setmana i hi ha gent per escollir, cosa que abans no passava. Els joves i les noies han permès obrir molt més la competència.
Quina actuació t’ha emocionat més en la teva llarga carrera?
La primera seria la del Concurs del 2016, amb aquells tres i quatre de deu, sobretot aquest darrer, però si jo hagués de posar una actuació on vaig ‘flipar’ va ser el Concurs del 2012, amb la torre de vuit descarregada, i el primer 4d9sf que descarregaven els verds en quarta ronda i que no el necessitaven per guanyar. Aquell va ser un moment màgic en un Concurs pletòric. El Concurs et motiva molt perquè estàs molta estona xerrant, i justament tinc el registre més llarg d’una transmissió castellera, amb gairebé vuit hores.
Els castells han format part de la meva vida sempre. Per mi han estat una filosofia de vida. Em declaro un apassionat dels castells”
Algun castell que et posi la pell de gallina?
A mi el que em passa és que des de la finestra de l’ajuntament tots els castells em posen la pell de gallina. És una experiència superrecomanable. Des de la meva posició tots els castells semblen impossibles.
Quin ha estat el més difícil de narrar?
Possiblement el 3d9f dels Capgrossos de Mataró per Tots Sants del 2006 que els retornava a la normalitat. Per mi va ser un moment molt emotiu i difícil de narrar, després de tot el que la colla mataronina havia passat amb la pèrdua de la Mariona.
Quin seria el principal repte dels castells en els pròxims deu anys?
Penso que mantenir el nivell actual és difícil. Estem en un moment que les colles tenen molta gent, jove majoritàriament, però tot això serà una moda o es quedarà per sempre. És suportable aquest ritme de tantes actuacions per temporada i a nivells altíssims? Vull saber si aquesta fidelitat de la gent es mantindrà.
Què t’agradaria que no es perdés mai de la cultura castellera?
Sobretot la germanor i el bon sentit entre colles. Tots sabem que Vella i verds estan enfrontat a la plaça, però tots sabem que fora de la plaça es porten com a colles que saben el seu paper. Que no es perdi allò que malgrat tu vulguis ser el millor, si una colla ha estat millor que tu, ho reconeguis.
Narres les transmissions dels verds, però també dels Xicots. Si fem un símil esportiu podríem dir que són els teus dos equips?
Amb tot el respecte del món, és com el Barça i l’Espanyol. Un té una cobertura més gran que l’altre, segons el nivell que li correspon. Són els meus dos equips encara que fem molt seguiment de les altres colles del Penedès. La meva acció principal és amb els verds i Xicots, amb els quals tinc una exceŀlent relació, però també segueixo molt les colles de Valls, a qui tinc un respecte i estimació enormes. Tot i que recordo que durant uns anys vaig estar vetat pels verds per la meva relació amb els Xicots. Vaig tenir problemes amb els prohoms dels verds quan el Jaume Grau va comentar que jo seria el seu substitut. Ell em va defensar i amb el temps les coses es van anar calmant.
Els verds recuperaran Sant Fèlix aquest any i guanyaran el Concurs?
Crec que sí. Per mi, Sant Fèlix de l’any passat va ser un accident, però cal recordar que estem parlant de castells de deu, castells molt grans; però penso que del tres aquest any no se n’haurien de fer tres intents desmuntats, hi tenen molta confiança i penso que el quatre de deu també pot arribar per festa major, i el tercer castell jo optaria pel quatre de nou net, però això ja no depèn de mi. Per mi el pilar de nou ha de ser un regal difícil de veure en un concurs. Millor a casa, a la plaça de la vila, per Tots Sant o perquè no, per Sant Fèlix.
Si haguessis d’escollir una fotografia de la teva trajectòria castellera, quin moment seria?
Una fotografia amb el meu pare, el meu germà i jo amb camisa vermella. Ell va ser per a mi un ídol que ens va deixar de molt jove, però el descobriment dels castells gràcies a ell va ser primordial. Els castells han format part de la meva vida sempre, encara que hi ha hagut èpoques que he fet d’entrenador de bàsquet, he fet castells i ràdio tot alhora, però els castells han estat una filosofia de vida. Soc un apassionat dels castells.
Quina estadística somnies poder afegir al teu arxiu de dades?
Home, algun castell nou que es pugui fer no només de Vilafranca sinó també de les colles de Valls. Hi ha castells per descobrir encara, castells que encara s’han de descarregar. Vilafranca, per exemple, té tres castells pendents per completar, que són la torre de nou amb folre, el 9d9f i el pilar de nou amb folre, manilles i puntals. I les colles de Valls també tenen castells pendents.
I pel que fa a castells inèdits a plaça, com per exemple la torre de 10, la veus possible?
La veig més difícil. Ho veiem amb el pilar de nou, un castell que costa molt coŀlocar-li puntals. Jo tiraria més, veient els castells actualment, cap al quatre de deu sense manilles de la colla Vella. És ara o mai.
