L’autopista AP-7 encara un futur cada cop més complicat
Factors socials i econòmics s’alien per ofegar-la en un col.lapse constant
Més enllà dels problemes derivats del tall de fa uns dies, l’AP-7 encara un futur molt complicat derivat de diversos factors que no es focalitzen únicament en l’aixecament dels peatges de 2021. L’autopista s’ha convertit en els últims anys en reflex d’una nova problemàtica social i econòmica que genera una situació d’increment desmesurat de la circulació que la via no pot assumir.
Les causes d’aquest augment de trànsit són múltiples i, de moment, no s’albira cap mena de solució per part de les administracions. Entre altres incògnites, no hi ha notícies del projecte de construcció del quart carril entre Martorell i Vilafranca que, sobre el paper, està en fase de redacció des de 2023. Un nou carril, però, no sembla pas una solució, sinó més aviat el contrari, perquè podria exercir d’efecte crida i fer incrementar encara més les xifres de circulació. A més, el període d’obres podria convertir la via en una ratera intransitable, malgrat que s’havia dit que no.
Xifres de vehicles
Les darreres dades de circulació que s’han fet públiques per part d’administracions i entitats posen de manifest la greu situació de coŀlapse. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona assenyala que en els últims 5 anys, el tram de l’AP-7 entre Barcelona i el Penedès ha passat dels 77.000 als 107.000 vehicles diaris. Dels 30.000 vehicles de més, uns 23.000 són cotxes i els 7.000 restants, camions de gran tonatge.
Com més trànsit, més accidents, avaries, incendis i, també, un procés de deteriorament més alt de la via en el seu conjunt. L’aixecament dels peatges i la fi de la concessió també han portat associada una menor inversió en manteniment per part del govern de l’Estat. La proliferació de forats, desnivells i sots a l’asfalt és una altra de les preocupants realitats de l’AP-7. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona s’ha reclamat aquesta setmana implantar algun sistema de pagament per ús per disposar de diners per solucionar-ho.
Un ampli llistat de causes
AIXECAMENT DELS PEATGES: La decisió del govern de l’Estat de suprimir els peatges el 2021 provoca un efecte crida tant de cotxes com de camions.
CRISI DE L’HABITATGE A BARCELONA I L’AMB: Les creixents dificultats per comprar o llogar un habitatge a Barcelona i l’Àrea Metropolitana estan provocant que milers de persones busquin alternatives per viure cada cop més allunyades de la capital. Aquesta circumstància ha fet disparar el nombre de desplaçaments tant per motius laborals com socials.
INCREMENT DESMESURAT DE LA LOGÍSTICA: L’aposta econòmica per les empreses de logística, potenciada per l’irrefrenable augment de la demanda virtual dels compradors, ha portat associada una pujada exponencial del nombre de camions que circulen pel país.
MANCA D’INVERSIÓ FERROVIÀRIA I DESCONFIANÇA EN EL SERVEI: La manca d’inversió a la xarxa ferroviària fa augmentar la desconfiança dels usuaris, un percentatge dels quals opta per agafar el cotxe. A això cal afegir-hi la tradicional absència d’aposta política per potenciar el transport de mercaderies per tren, unes mercaderies que s’acaben traslladant en camió.
UNA ÚNICA VIA: El disseny d’una part rellevant de la xarxa de comunicacions a l’Estat està desfasat, amb una AP-7 que es va idear fa 60 anys i no està adaptada al segle XXI. A més, aguanta, tota sola i sense cap alternativa viable, cotxes de residents i de turistes, camions de gran tonatge (amb proliferació de mastodòntics camions de doble remolc) d’Europa, Espanya o del creixent parc del Marroc, petits camions i furgonetes de repartiment de mercaderies i motos.
