“Vull ser l’alcalde de Vilafranca per fer que la vila brilli i que hi passin coses bones”
Entrevista al proper alcaldable de Junts a Vilafranca del Penedès, Eduard Pujol i Bonell.
Fa temps que en la rumorologia política de Vilafranca del Penedès circulen travesses sobre qui pot ser la persona que substitueixi Aureli Ruiz com a candidat a l’alcaldia per Junts a les eleccions municipals del maig del proper any, 2027. Ahir dijous al vespre, en una assemblea de militants telemàtica, Eduard Pujol i Bonell es va postular per fer aquest pas a la política local. Ara caldrà que sigui ratificat i proclamat candidat de manera oficial, aleshores en una assemblea presencial. Aquest acte es farà el proper 12 de febrer a l’Auditori de Vinseum, a les 19 h, i a les 20 h hi haurà l’acte de presentació del ja candidat, obert a tota la ciutadania.
Hores abans de fer el pas per ser proposar-se com a candidat, el 3d8 va entrevistar Eduard Pujol sobre la seva decisió d’optar a l’alcaldia vilafranquina i algunes de les idees que té per a la Vilafranca del futur.
Val a dir que Eduard Pujol és periodista, llicenciat per la UAB en Ciències de la Informació, i va ser director de l’emissora RAC1 de l’abril del 2012 al desembre de 2017, que són els anys que la ràdio del Grup Godó va consolidar el seu lideratge. També va ser director de continguts del FC Barcelona i director de Barça TV. “Al Barça vaig aprendre que guanyar mai és fàcil, i al grup Godó, a trobar l’equilibri entre un món d’aparença conservadora i una ràdio desinhibida, sorprenent, on no valia el ‘com s’ha fet sempre’”, diu aquest apassionat de la ràdio i el Barça.
Eduard Pujol va fer el salt a la política l’any 2017 i des d’aleshores ha estat portaveu de Junts al Parlament de Catalunya, diputat al Congrés i actualment és el portaveu de Junts al Senat. Afirma que encara té pendent de respondre’s si és un maragallista pujolista o un pujolista amb ànima de canvi, com Pasqual Maragall. Eduard Pujol assegura que “els polítics som com els ferrers que treballaven el ferro. La nostra feina és forjar futurs i fer que els somnis es facin tangibles”.
El futur candidat de Junts a Vilafranca viu a la ‘plaça dels porcs’, va néixer a Barcelona el 13 d’octubre del 1969 i un dels seus aspectes més desconeguts és la seva especialitat en la història de la SEAT. “La mobilitat és la història del país”, diu.
Per què vol dedicar-se a la política local?
Com a vilafranquí que faig política, em miro Vilafranca amb ulls apassionats i m’adono que a la Vila les coses no van com podrien anar. Vilafranca té un potencial desaprofitat i davant d’un govern d’anar fent, et preguntes què pots fer perquè la vila brilli. Et demanes si has de dir som-hi i què hi podries aportar, i no només per l’experiència d’haver estat director de RAC1, que segurament és la cosa més potent que he fet mai, sinó per aportar la passió i la tossudesa que sempre m’ha acompanyat quan s’han d’assolir reptes coŀlectius, que són els més bonics perquè parlem de persones. Vilafranca té un ajuntament endormiscat, amb un nivell d’exigència que és molt baix. Per a mi, i només és un exemple, tenir l’hospital parat tres setmanes, per molt esclafit que ens afectés, és absolutament inconcebible. Davant d’això, si no et mous, no et pots queixar.
Quina Vilafranca imagina?
Quantes hores té per parlar-ne? Les viles i les ciutats, com les persones, necessitem tenir un somni, perquè els somnis, si són transformadors, estan fets per ser possibles. Imagino una vila diferent, més atractiva i confortable. Fins ara sempre he estat capaç d’imaginar futurs i de concretar-los. A RAC1, per exemple, tothom ens deia que érem bojos. Vam arribar al milió d’oients perquè fèiem una ràdio diferent. A Vilafranca també ens cal una mirada diferent, orgullosa com la nostra, com la de sempre, però més exigent. Hem d’aturar l’aŀlèrgia de l’Ajuntament a parlar del futur o d’aquí a pocs anys lamentarem haver-nos empatxat de no res.
Què vol dir?
Doncs que ens toca imaginar i explicar bé. Tothom ha de saber que farem brillar Vilafranca, perquè la vila ho té tot per brillar. Ara bé, aquesta oferta de canvi no la plantejaré com un conflicte amb el Francisco Romero. Aquest no és el meu estil. Tinc tot el respecte per l’alcalde, i ell ho sap, però tenim dues mirades i dues maneres de fer molt diferents. El que ha de quedar clar és que les eleccions del 2027 no aniran sobre qui saluda més vilafranquins i vilafranquines en un minut, sinó d’idees, de projectes, i que a Vilafranca hi passin coses bones. Insisteixo, cal deixar enrere el ‘qui dia passa, any empeny’.
No passen coses a Vilafranca?
No. Quins projectes hi ha? Què es mou que sigui estructural? És molt difícil dir cap idea proposada pel govern, i no parlo de canviar quatre rajoles al carrer Santa Clara i fer gargots a terra. Segurament aquesta és la ‘virtut’ del Francisco Romero, que no passi res de dolent, però amb el risc que tampoc no hi passi res de bo. Quan decideixes que la teva política és no equivocar-te, és impossible que t’atreveixis a dibuixar un futur potent. Ens hem d’imaginar la Vilafranca d’ara i la de demà passat, però també la d’aquí 5, 10 i 20 anys. A l’hora d’imaginar, l’actual govern no hi és, no ens està oferint res, i això és una irresponsabilitat.
Per què ho diu?
Miri, l’hi diré parlant del Barça. Hi ha dues maneres d’entendre el club, una de conservadora i una de més apassionada i valenta. Jo soc de la versió més apassionada, com quan el Barça, el 2003, va decidir que ho volia guanyar tot i que, a més, ho faria amb continuïtat. Ens en vam sortir, però primer ho vam verbalitzar. Orgullosament Vilafranca pot ser la ciutat mitjana més bonica i on es visqui millor del país, però, per aconseguir-ho, primer ho hem de voler. Fa massa que no ens diem aquestes coses, hem deixat de somiar-nos, i això no pot ser. Imagini’s del que podem ser capaços, si fa segles ja vàrem aixecar la basílica de Santa Maria i ara fem castells i toquem el cel amb la mà. Cada dia hem de guanyar la lliga de les ciutats mitjanes, i això es fa somiant i fent. Cal recuperar, per exemple, la idea de la universitat.
Ja hi ha estudis universitaris, no?
Li parlo d’un campus de debò. Parlem de la universitat com un projecte de canvi, amb ambició, seriosament. No he vist enlloc més que una ciutat que hi hagi apostat, després se n’hagi desdit. El problema és que fa dos anys i mig el govern Romero ho va frenar tot perquè la iniciativa venia de qui venia, del Pere Regull i de la Txell Montserrat. Ara el govern ho voldrà ressuscitar a correcuita perquè al 27 hi ha eleccions, però ho han tingut tot parat, a la nevera. No sé si en aquest tema ja anem tard, però en tot cas haurem de córrer molt. L’ajuntament ha de ser el primer a estirar el carro i, si parlem de cultura, tampoc no s’està fent el que caldria en la rehabilitació pendent del Teatre Casal, que entenc com una prioritat.
Abans ha esmentat el tancament de l’Hospital Comarcal arran de la dana…
Sí, i és un tema del qual em queixo i que, la veritat, encara m’indigna. De la mateixa manera, tampoc ens podem permetre tenir la Zona Esportiva tancada sense que passi res, o goteres als pavellons. Als pavellons no hi ha d’haver goteres, de la mateixa manera que la gespa del camp de futbol havia d’estar llesta el dia que l’Ajuntament s’hi havia compromès.
Quins seran els seus eixos programàtics per a la Vilafranca que desitja?
Després de la A, la B. Haurem de començar amb el dia a dia. La primera cosa són els essencials, on ara suspenem. Ens hem de preguntar si la vila està prou neta, si hi ha prou llum, si és prou segura i si s’hi pot passejar bé. Són preguntes normaletes, que s’han de resoldre amb una certa celeritat i que, si ens mirem la vila amb un punt crític –només un punt–, ja tindrem la resposta. Només cal veure el carrer de la Font, dels Ferrers i la Parellada, on hi ha més rajoles brutes i trencades que senceres. Hem assumit com a normal aquesta deixadesa, però no ho és.
També se’m queixava de la llum als carrers…
Sí, de coses bàsiques que grinyolen n’hi ha més, només cal passar pel carrer Sant Joan, acabat de renovar, i a la nit és tan fosc que fa por passar-hi. I sobre la netedat, una mica més enllà, hi ha la rambla Nostra Senyora, que és un punt de vida molt potent. Avui hi ha 21 contenidors al carrer. Al menjador de casa, on hi fa vida, la gent no hi té la brossa. Per tant, la idea de fons és que Vilafranca està bruta, que està descuidada i amb carrers molt foscos, i que, en molts casos, és una deixadesa que no resoldrem sense un canvi d’alcalde. Pensem-hi: moltes vegades no estem a les fosques no perquè no hi hagi prou bombetes, sinó perquè els arbres han crescut i les tapen. Igual que s’han de cuidar aquests detalls, ens hem de tornar a mirar l’espai urbà, els carrers i les places, amb mirada d’avui.
Per exemple?
L’avinguda de Tarragona ha tingut un desgast enorme des que es va arreglar, i no en som conscients. S’hi han anat posant elements que fa que avui no s’hi passi prou bé. Cal repensar l’espai, cap gran inversió, però que llueixi. Les persones són el primer. I el mateix passa amb la rambla de Sant Francesc, on no s’hi ha fet res des que es va inaugurar. És molt fàcil: hi ha prou bancs, estan ben coŀlocats, es pot fer alguna cosa amb les sortides d’aire del pàrquing, que són enormes i molesten?
Quin retorn ha rebut de persones que saben que vol ser l’alcaldable de Junts?
Complicitat i iŀlusió. La gent s’enamora de la idea d’una Vilafranca brillant i em diuen: ‘Va, posa-t’hi!’, ‘va, fes el pas!’. Necessitem que l’orgull de vila, el que tenim per la festa major, el tinguem cada dia, i que la realitat el reforci. Els carrers han de brillar, i avui no brillen.
Parlem de seguretat, un aspecte important per a Junts, segons em deia…
Seguretat vol dir més policies i també vol dir la llei contra la multireincidència que, per cert, Junts hem defensat a Madrid en solitari. És decisiu acabar amb els delinqüents multireincidents, però, torno a insistir, també ho és tenir els carrers nets i ben iŀluminats. Una cosa porta l’altra i un carrer que acabat de netejar no llueix és un espai que crida la degradació, i amb la degradació, la inseguretat.
Què proposa per al sector del comerç?
El comerç és bàsic, ens hi juguem molt. D’entrada, Vilafranca ha de ser una capital amable. Hem de tornar a seduir la comarca, i, sobretot, que aparcar sigui fàcil. És urgent i de solucions n’hi ha. De la mateixa manera, i pel que fa a la mobilitat, és imprescindible que Vilafranca tingui tres entrades i tres sortides a l’autopista. El problema del trànsit no és el semàfor del carrer General Cortijo i la Rambla, que també ho són, eh. Però aquesta és una part d’un problema que s’ha de resoldre de totes totes. I el que et deia, l’Ajuntament ha de liderar el tema de les entrades i les sortides a l’autopista, que va lligat al projecte del quart carril de l’AP-7. Si tenim fets tots els accessos a l’autopista, el trànsit millorarà segur. Que actualment una bona part del trànsit es concentri a l’entrada i sortida sud de l’autopista coŀlapsa una bona part de l’antiga N-340. Això només ho resoldràs amb unes obres que, evidentment, un ajuntament no pot assumir. Per tant, hi hem d’estar a sobre i hem de saber aprofitar l’oportunitat. En aquest sentit, cal apeŀlar al sentit comú de la gent. Haurem de triar entre un ajuntament que actua com si les cues fossin un mal irresoluble o un altre que et digui que plantarà cara perquè no n’hi hagi més.
Què li fa pensar que Junts pot guanyar les eleccions del 2027, quan va perdre el govern el 2023?
Això és com el mar, que a vegades entra cap a la platja i d’altres se’n retira. Ens toca treballar per fer que el cicle Romero s’acabi com més aviat millor. No és una qüestió personal, senzillament porta 25 anys a l’Ajuntament i avui ja no ofereix res de nou. Pensi que és l’hora de repensar molts temes, molts, i aquest govern no està per la feina. La llosa sobre la via, l’avinguda d’Europa, la rambla de la Girada. Tenim molta feina a fer.
Pel que fa a equipaments, no em negarà que el nou Vinseum ha estat un revulsiu…
Té raó si el que em vol dir és que per a la vila és un orgull. És un èxit forjat per moltíssima gent durant molts anys. Bravo!, però també li haig de ser crític. No estem al punt on hauríem de ser, no l’estem venent prou bé. Ei, i no passa res, ja ho arreglarem. Tenim un museu que ha de jugar a la lliga dels museus de primera divisió i que, en canvi, no fa publicitat ni inverteix en màrqueting. Això és dramàtic! Si no tens la capacitat per a invertir perquè la gent et vingui, és com si no tinguessis museu… És dur parlar així i no m’agrada haver-ho de fer, però hem de tenir la mateixa presència que els altres grans museus en aquests captadors de públic. Al Vinseum ens falta la benzina per fer funcionar el cotxe, i no pot ser. Confio plenament en les persones que hi ha al davant, aquest no és el problema. Segurament jo hauria fet el mateix patronat, però hem de portar-hi gent i això es fa amb inversió. Vilafranca, i abans també parlàvem del comerç, necessita que molta gent volti per la vila. Necessitem un públic que si l’anem a buscar hi serà. Aquests visitants són un element més per salvar el centre i el nostre comerç.
Com veu el tema de l’habitatge?
És un problemàs i molt gros. Però no podem caure en la trampa que ens estan posant. Vilafranca i el Penedès hem de créixer segons el que nosaltres, la vila i la comarca, creguem que hem de créixer. Només té sentit créixer si ho fem per atendre les nostres necessitats, no pas les de la gran Barcelona. Les ciutats han de garantir que d’aquí a 10 anys un adolescent d’avui es pugui independitzar i viure al seu poble. L’obligació de l’Ajuntament és garantir aquest dret, però per aconseguir-ho no ens calen creixements artificials que responen més als problemes que poden tenir Barcelona i la seva àrea metropolitana que no pas als problemes de Vilafranca. No ens toca a nosaltres resoldre el que s’hagi fet malament a 40 quilòmetres de Vilafranca. No podem acceptar alegrement els plans que el govern de la Generalitat ha dissenyat a la babalà per a Vilafranca. La idea de les Bassetes és un caramel enverinat. Les coses no es poden imposar, això passava als anys 60 del segle passat. Habitatge? Sí, tenim un problema, però els problemes no s’arreglen creant-ne un que altre acabarà sent més gros.
Quina alternativa hi veu?
A les Bassetes es parla d’una quantitat d’habitatges que multiplica per molt el que necessitem. Per una qüestió de cohesió, de tenir els barris ben relligats, ara no necessitem una torrentada de gent que generi una Vilafranca al marge de Vilafranca. No podem dir amén Jesús als designis de l’àrea metropolitana. Ens hi juguem l’ànima. Vilafranca ha de brillar, però ha de ser Vilafranca.
En què el pot beneficiar a l’Ajuntament el fet d’haver estat director de RAC1?
Quan periodistes com en Basté, Clapés o Bundó em deien ‘director’, sempre els deia que era més alcalde que director. Ser alcalde és una actitud, i dit a l’engròs, els directors manen, els alcaldes lideren i acompanyen. Ara toca ajudar Vilafranca perquè hi passin coses bones i l’experiència a RAC1 ens hi pot ajudar molt. RAC1 va ser una combinació de gestió i de somni, que és just el que ara necessitem. I sí, ara és el moment, em veig amb força per ser el pròxim alcalde de la vila…
