El cost incial de fer-se pagès supera els 80.000 euros
La compra de la maquinària obliga a una gran inversió
El futur de la pagesia al Penedès i la necessitat de trobar relleu generacional s’han tornat a posar damunt de la taula arran de la creació, fa pocs dies, d’un grup de treball format per representants de sindicats, cooperatives, ADV, entitats i institucions públiques que buscaran solucions per a aquest problema creixent.
Introduir-se en el món de la pagesia no és senzill per a una persona que estigui interessada en el sector, no vingui de família pagesa o vol començar des de zero. Més enllà de les terres de conreu, un nouvingut ha de preparar una inversió inicial mínima de 80.000 per comprar la maquinària imprescindible.
“Els ajuts econòmics dels plans de millora agrària de les administracions no inclouen la compra de maquinària de segona mà i, per tant, estem parlant d’una despesa per adquirir maquinària nova que obliga a demanar un crèdit o a hipotecar alguna propietat”, explica Ferran Carbó, coordinador comarcal a l’Alt Penedès del sindicat Unió de Pagesos.
Al voltant de 50.000 euros per un tractor nou, 16.000 euros més per una ensulfatadora i entre 8 .000 i 10.000 euros per una cultivadora són les primeres despeses mínimes obligades que s’han d’afrontar.
“Pot ser que la bona voluntat per part dels propietaris faciliti la cessió de tractors o ensulfatadores de segona mà i, aleshores, ja no faci falta comprar. De totes maneres, és evident que les administracions no ho posen fàcil a algú que vulgui fer-se pagès. Caldrien unes polítiques molts més decidides”, assenyala Carbó.
Dificultats
Al Penedès, trobar persones que vulguin assumir un repte econòmic i personal tan gran es fa difícil, perquè, a més, l’emprenedor no sap quan podrà tenir beneficis de les seves explotacions i sempre flota la por de la sequera, les tempestes, les plagues o els preus.
“A la nostra comarca, amb tot, l’esforç dels nouvinguts és menor que en altres territoris del país. La vinya requereix tractors més petits i una maquinària una mica més barata que altres conreus, com els herbacis. Si pensem en aquests altres tipus d’explotacions o en la ramaderia, la inversió inicial encara és molt més elevada i es fa gairebé impossible trobar ningú que s’hi vulgui dedicar”, recorda Ferran Carbó.
