Els ajuntaments volen trencar la guardiola dels romanents
El món local reclama tenir accés als estalvis municipals i posar-los al servei de la ciutadania
L’any passat va acabar la suspensió de les regles fiscals vigent des del 2020 per fer front a la crisi generada per la covid-19. Aquesta suspensió va representar que les administracions locals van deixar de tenir accés als romanents de tresoreria, és a dir, als estalvis generats per cada ajuntament.
Aquesta situació, que lliga de mans i peus els ajuntaments a l’hora de gestionar els seus propis recursos, ha fet que siguin molts els consistoris que clamen per poder disposar d’aquests diners per destinar-los a inversions i no només a eixugar deute.
Al mateix temps, genera un sentiment de frustració en alguns equips de govern, que han alçat la veu per denunciar que disposen, diuen, “d’un romanent important, fruit d’una gestió rigorosa i responsable, i ens sentim encadenats per una burocràcia que ens impedeix posar aquests recursos al servei directe dels nostres veïns”. Qui parla és Jordi Álvarez, alcalde d’Olèrdola, que lamenta que el control pressupostari i les traves administratives els impedeixen “utilitzar els diners estalviats per fer inversions o reforçar serveis essencials”. Així mateix, veu un contrasentit per als ajuntaments que, assegura, “hem fet els deures, tenim una economia sanejada però no podem destinar els recursos a millorar la qualitat de vida de la ciutadania”. Olèrdola va tancar l’exercici 2024 amb un romanent de tresoreria per a despeses generals de 8,5 milions d’euros.
En el mateix sentit s’expressa l’alcaldessa de la Bisbal, Agnès Ferré, que, a més, lamenta que la llei posi al mateix sac tots els municipis, “siguin grans, petits, amb deute o sense”. La Bisbal té un romanent d’entre 800.000 i 900.000 euros i superàvit. L’alcaldessa detalla que encara que un ajuntament no sigui deutor, “potser estaria interessat a destinar els diners a una altra cosa”; aleshores, “com li expliques a un ciutadà que et sobren diners però no els pots fer servir?”.
Agnès Ferré va formar part de la delegació d’alcaldes i regidors de Junts que va anar al Senat a donar suport a la iniciativa que el grup va presentar per reclamar més autonomia financera per als ajuntaments i que els romanents i superàvits municipals es puguin destinar a inversions i no serveixin només per eixugar el deute. El Senat va aprovar la proposta, tot i que el pas següent és ara el Congrés. Un primer pas per acabar amb la impotència i la frustració escoltant la petició del món local: “Que les administracions superiors confiïn més en els ajuntaments”, com demana Jordi Álvarez.
