Un segle d’història per l’Estanc i Queviures Vives de la Granada
L’establiment va rebre la setmana passada el reconeixement que atorga la Generalitat de Catalunya dins els Premis Nacionals d’Establiments Comercials Centenaris.
El Govern de la Generalitat va reconèixer l’Estanc i Queviures de la Granada durant l’acte de lliurament dels Premis Nacionals d’Establiments Comercials Centenaris per haver complert un segle d’història celebrat la setmana passada.
Compleix la cinquena generació d’història dedicats al petit comerç. Ubicat des dels seus inicis al número dos del carrer Sant Joan la família és originària de ‘Cal Sastre’ ofici dels antecessors. Abans de l’inici de l’estanc i des del 1866 la família es dedicava al negoci de la sal. L’any 1919, Teresa Fabré Lloret, propietària de ‘La Fassina del Domingo’ oferia el relleu comercial a Cristòbal Bas Raventós i Elisa Puig Ventura, als qui tenia gran estima. Eren pagesos i d’entrada no es veien capaços per dur a terme un negoci (d’abaceria i estanc) del qual no en tenien cap mena d’experiència però l’entusiasme de les filles Maria i Carme i l’esperit emprenedor de la família van fer-los acceptar la proposta.
De baceria a comestibles
Pagaven 75 pessetes mensuals de lloguer fins que l’any 1955 adquireixen el negoci en propietat. Cristóbal Bas combinava la feina de pagès amb el negoci d’abonaments pel camp i la vinya. Per l’estanc es proveïen de Vilafranca a la delegació ubicada als baixos d’on ara és actualment el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. També eren tocinaires, mataven porcs i elaboraven embotits per vendre a la botiga. L’any 1939 Elisa Puig Ventura passava a ser la titular de la botiga i en el seu concepte ja no hi figurava baceria sinó ‘comestibles’ un nom més actualitzat i que obria un nombre més ampli de productes per vendre.
L’any 1930 Maria Bas Puig, la filla gran es casa amb Domingo Vives Ferret i un any després neix el primer fill, Cristòfol Vives Bas i degut als seus problemes de salut el matrimoni decideix deixar la matança de porcs i proveïr-se de Cal Valls de Vilafranca. El 1936 en neix el segon fill, Josep Vives Bas, just pocs mesos abans de l’esclat de la Guerra Civil. El Domingo es capturat injustament i fer presoner el 1938 pel Centro Internamiento Militar. Aquest fet provoca un daltabaix familiar i el negoci pot continuar gràcies als avis, l’altra filla soltera i la mare amb dos infants petits.
La Guerra s’acaba i el Domingo pot tornar a casa. La potsguerra va ser una època molt complicada. Va entrar en funcionament el sistema de racionament i a la botiga es va oferir aquest servei a 300 persones.
Als 14 anys, el Josep ja ajudava a les tasques de la botiga i portava el control del racionament. Treballaven les tres generacions plegades intentant ser el màxim de competitius oferint els preus més assequibles. L’any 1962 ell es casa amb M. Dolors Puig Sadurní. Amb la mort del Domingo quan el Josep tenia 30 anys es van haver de responsabilitzar de tot. El 1965 compren la primera furgoneta que facilitat molt la tasca diària i permet diversificar més el negoci fent repartiments a domicili de pinso i comandes de la botiga. El Josep i la Ma. Dolors van tenir tres fills: el Domingo, la Carme i la Cecília. Aquesta última va decidir continuar amb la tradició familiar i en acabar els estudis d’FP primera grup d’administratiu s’incorporava al negoci que amb els any van anar ampliant per donar millor servei. Actualment la titular del negoci és la Cecília Vives Puig que compta amb dues treballadores, la Sílvia i la Fina i amb la col·laboració de l’Oriol, el seu fill gran.
