La comunitat Vedruna deixa Vilafranca després de 173 anys
Les dues religioses que queden actualment es traslladaran a altres centres que la congregació té a Catalunya
La direcció provincial de les Germanes Carmelites Vedruna ha comunicat el tancament en els mesos vinents de la comunitat de Vilafranca, la darrera que queda en actiu al Penedès i a tot el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. La comunitat la formen en aquest moment dues germanes que aniran a residir a altres centres que les religioses tenen a Catalunya. Això no comporta cap canvi pel que fa als coŀlegis Vedruna a Vilafranca i Sant Sadurní, centres que continuen mantenint l’ideari però que ja feia anys que no comptaven amb la presència efectiva de les religioses. La tasca continuada de les Vedruna a Vilafranca, on van arribar a tenir tres comunitats en actiu, es clou així després de 173 anys d’activitat, una tasca que en el darrer mig segle s’ha vist remarcada no sols en l’àmbit de l’ensenyament –Sant Elies va fer l’opció d’escola catalana el 1975– sinó també pel servei social, en especial a l’Espirall, on el 1973 es va obrir la capella de la Mare de Déu de Montserrat, que ha comptat fins ara amb la tasca i l’atenció de les religioses Vedruna.
Aquest tancament significa la desaparició de les carmelites de Santa Joaquima a Vilafranca després de gairebé dos segles d’història i de feina continuada al Penedès, en concret des del 22 de setembre de 1852, quan la mare fundadora, ja molt malalta, va voler venir personalment a Vilafranca per signar el conveni amb el patronat de l’Hospital pel qual les religioses es feien càrrec de l’atenció sanitària i obrien allí una aula per a l’ensenyament de nenes pobres. Aquella primera comunitat la formaven sis germanes i a ser la darrera fundada personalment per Joaquima de Vedruna, que moriria el 1854. La presència de les Vedruna a l’hospital vilafranquí es va mantenir fins a l’estiu del 1933, quan van ser obligades a deixar l’edifici de la Rambla per tal que aquest espai passés a acollir l’Institut d’Ensenyament Secundari. La comunitat va deixar també el servei d’atenció hospitalària i es va traslladar a l’edifici de Cal Bertrolí, a la plaça de l’Estació, on va continuar la tasca docent.
Molt abans, el 1881, s’havia fundat una segona comunitat a Vilafranca, la del col·legi de Sant Elies, que ha arribat fins als nostres dies. La congregació arribaria a tenir tres comunitats en actiu a Vilafranca, atès que el 1901 es va fundar l’anomenat Asil del Carme per a nenes òrfenes al carrer Ponent, servei que va mantenir l’activitat fins a la Guerra Civil.
