“Veient-lo a distància ja sé si l’espardenya d’un ballador l’he feta jo o no”
Jordi Casañas enveta a La Múnia les espardenyes per als balls folklòrics de la festa major de Vilafranca, entre altres indrets.
El vilafranquí Fèlix Balañà va encarregar-se durant molts anys del subministrament d’espardenyes als membres dels balls de la festa major de Vilafranca, però ara aquesta feina la fa, també des de fa anys, Cal Pau Pujol de La Múnia, un establiment especialitzat en espardenyes fundat ja a final del segle XIX.
En concret, el besavi de l’actual responsable, Jordi Casañas, va ser l’encarregat d’obrir una botiga l’any 1898 i que aleshores es dividia en el que era un negoci d’elaboració d’espardenyes i una barberia. Posteriorment la propietat i gestió de la doble botiga va passar a un fill del fundador i aquest la va traspassar a la seva filla, Palmira Duran, jubilada fa 6 anys, mare de Casañas i que va gestionar el negoci durant 22 anys.
El 3d8 ha parlat amb el mateix Jordi Casañas, de 50 anys, sobre la seva tasca d’espardenyer, per bé que Duran també intervé en alguns moments de la conversa.
L’art d’envetar bé
Casañas explica d’entrada que en l’ofici d’espardenyer és molt important “envetar bé” la sola de l’espardenya amb les vetes corresponents.
D’espardenyes n’hi ha amb soles de 3 models diferents. Curiosament, a la festa major de Vilafranca hi ha la ‘tradició’ de demanar l’espardenya amb sola clàssica; és a dir, feta de jute i la coberta de cotó. Els altres dos models són el de sola mixta, que hi incorpora una mica de goma; o tota de goma. Sobre l’art d’envetar bé el calçat, Palmira Duran intervé per apuntar que “si l’espardenya no està ben envetada, et poden arribar a sortir butllofes, pel fregament dels dits.”
Matèria primera provinent del País Valencià
Per bé que a Cal Pau Pujol s’havia arribat a fabricar espardenyes, ara compren la base d’aquest calçat a una fàbrica de la població valenciana de Benigànim; i encara abans ho havien fet a fabricants de Villores i Morella, a la província de Castelló.
Un cop Jordi Casañas rep l’encàrrec de fer una espardenya, la qual cosa li arriba cada any per a la festa major de Vilafranca, però també per a diversos balls folklòrics i de diables de moltes altres poblacions del Penedès i fins i tot del Camp de Tarragona, “puc arribar a estar tot just un quart d’hora a envetar-ne una”. “Això si la veta de l’espardenya és d’un sol color, perquè si en té més d’un cal cosir i aleshores trigues una mica més”, apunta Casañas en la conversa amb el 3d8.
Un aspecte que denota la professionalitat d’aquest espardenyer penedesenc és que “només veient els balladors a distància ja sé si aquelles espardenyes que porten les he fet jo o no”.
La feina de Casañas no acaba amb la venda del seu calçat, sinó que, molt sovint, ensenya els balladors a calçar-se bé l’espardenya. Lligar-se-la malament pot tenir conseqüències gens desitjables després d’hores i hores de cercaviles i processons.
