Crida a repensar la gestió del pantà de Foix arran de la situació per l’aiguat de dissabte
L’alcalde de Cunit, per exemple, defensa la necessitat d’actuar perquè l’embassament pugui acumular més aigua i s’evitin inundacions a la desembocadura.
Els aiguats de dissabte i les nefastes conseqüències del desbordament del riu Foix a Cubelles (Garraf) ha posat la situació del pantà i del riu en el punt de mira. L’empresa encarregada de la gestió mediambiental de la desembocadura del Foix per encàrrec de l’Ajuntament de Cubelles fa una crida a “repensar” el futur de la presa i a una “anàlisi profunda” sobre la utilitat del pantà.
A curt termini, el responsable de Klimetica, Aron Marcos, assegura que és urgent augmentar el cabal ecològic del riu. Segons els experts, la mesura té efectes positius des del punt de vista mediambiental i de seguretat: “És molt important que pel riu hi baixi aigua de manera permanent i hi hagi un ecosistema, perquè això també ajuda a evitar inundacions”.
I és que per Marcos la utilitat del pantà avui dia és més aviat escassa. La contaminació del pantà fa impossible l’ús de l’aigua per al consum humà i tampoc hi ha cap central hidroelèctrica que se n’aprofiti: “És una presa molt particular perquè té un únic ús que és agrícola i, a més, molt petit”.
Per contra, la retenció de l’aigua al pantà té altres efectes negatius, com és la sequedat del riu en el seu darrer tram fins a Cubelles. Si no baixa aigua pel riu, reflexiona Marcos, tampoc hi baixa sediment i això provoca que les platges “retrocedeixin” en aquest punt del litoral.
D’altra banda, al terme municipal de Cubelles, el pas del riu Foix es percep per part de la població més com una riera que no pas com un riu, justament per la seva manca d’aigua. Això provoca que la gent s’hi passegi o s’habilitin passos per a vehicles. “Però no és una riera, és un riu sec, que és més perillós!”, alerta el responsable de Klimetica.
El futur del pantà
Amb tot, des de l’empresa encarregada de la gestió mediambiental de la desembocadura del riu Foix, creuen que els aiguats de dissabte han d’ajudar a donar un impuls definitiu a un replantejament i un canvi de mirada de les administracions sobre el riu, la presa i el pantà.
“Els pantans també tenen una data límit”, avisa Marcos. En el cas del pantà del Foix, es tracta d’un pantà amb “molt poca capacitat” d’acumular aigua. A més, afegeix, la presa “no té la capacitat d’obrir les comportes” per desaiguar grans quantitats d’aigua en cas de necessitat per manca d’ús i de manteniment al llarg dels anys.
Des de l’Ajuntament de Cunit, el seu alcalde, Jaume Casañas, és partidari que el pantà de Foix “es sanegi, perquè es pugui fer servir l’aigua i augmenti la capacitat de retenció”. En aquest sentit, val a dir que aproximadament un 30% del fons del pantà es considera que són llots, tot i que Casañas opina que “no pot ser excusa de l’ACA” perquè no es retingui prou aigua. “La gran quantitat de sediments acumulats fa que una part important del pantà no funcioni com a tal”, diu l’alcalde cunitenc, que també atribueix la contaminació de l’aigua a que se n’hi aboqués durant anys sense depurar.
Això de banda, val a dir que una de les tres comportes per al desgüaç del pantà mai no ha estat operativa des de la construcció de la instal·lació, l’any 1928.
L’augment del cabal ecològic
Entretant no s’afronta aquest debat a gran escala, Marcos proposa mesures a curt termini per avançar en el canvi de paradigma. De fet, el pla de gestió de la desembocadura del Foix ja situa l’augment del cabal ecològic com a fita perquè l’espai es pugui desenvolupar amb més riquesa, sorgeixin noves espècies i pugui créixer el bosc de ribera.
El cabal ecològic actual és d’entre 37 i 57 litres per segon, una xifra que es va fixar l’any 2018 i que segons Marcos és “insuficient”. Tot i que “el riu no té aigua”, aquest canvi ja va suposar en el seu dia una “explosió de biodiversitat” a la desembocadura, que es comença a desenvolupar de manera més ràpida que a la resta del riu.
Pel que fa a les darreres inundacions, els responsables de Klimetica asseguren que amb un cabal ecològic més gran, la presa tindria també menys aigua acumulada i “potser podria haver retingut molt més” del que ho va fer dissabte. Segons Marcos, el mateix riu, en unes altres condicions, hauria ajudat a frenar la velocitat de l’aigua.
La resposta de l’ACA
Per la seva part, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) explica que el cabal que s’allibera del pantà és el que fixa la planificació hidrològica actual, vigent des de 2008. Tot just ara, detalla l’ACA, s’inicien els treballs de revisió d’aquestes xifres per a un nou període 2028-2033.
Aquest dilluns, l’ACA també justificava la gestió dels aiguats. L’ens va detallar que el cabal màxim a la capçalera va superar els 400 m³/s i que la presa va retenir la meitat, de manera que es va frenar la quantitat d’aigua que va arribar a Cubelles. Sense la presa, a la desembocadura es calcula que haurien arribat uns 300 m³/s i el màxim a què es va arribar en aquest indret van ser als 200 m³/s.
Dissabte l’embassament estava al 79% abans de la tempesta, però amb les puges es va omplir en unes tres hores i va començar a alliberar aigua pel sobreeixidor. Abans d’arribar al pantà, la llera del riu Foix va ampliar-se en uns 60 metres, la qual cosa va provocar desperfectes en camins, vinyes i altres conreus de la zona de Castellet i la Gornal.
