Relleu al capdavant de la Residència Inglada Via de Vilafranca del Penedès
Alba Girona substitueix en el càrrec de directora Marga Padullés, tot i que coincidiran encara uns mesos al centre geriàtric.
La Residència Inglada Via de Vilafranca, vinculada a la Fundació Pinnae –propietària de l’immoble–, ha renovat la direcció. Marga Padullés, pedagoga i màster en Logopèdia i que és a punt de jubilar-se laboralment, després de treballar des de l’any 2001 en el sector de la geriatria, ha passat el relleu a Alba Girona, treballadora social i postgrau en Direcció i Gestió de Centres Residencials i Altres Recursos Gerontològics.
Girona ja havia treballat a la residència en diferents tasques, atès que va començar com a auxiliar d’infermeria i en va ser treballadora social, i ja tenia experiència en direcció perquè que va gestionar d’inici el Centre de Dia Jaume Nicolàs, vinculat a la mateixa Fundació Pinnae. També ha dirigit residències a Vacarisses i a Vilanova i la Geltrú.
El 3d8 ha parlat amb aquestes dues directives vilafranquines –que encara coincidiran a la feina fins al febrer del 2026– sobre el passat i el futur de l’equipament geriàtric, ubicat al carrer Hermenegild Clascar, 15.
Una mica d’història
Marga Padullés recorda d’entrada que la Residència Inglada Via va obrir el 1916 i que posteriorment la fundació va inaugurar, ja en aquest segle XXI, uns allotjaments tutelats per a persones grans que no són dependents i l’esmentat Centre de Dia Jaume Nicolàs, que disposa d’una quarantena de places i funciona diàriament fins a les 18 h.
“El sector de persones grans no és un grup homogeni i les necessitats són molt diverses”, la qual cosa explica la necessitat de la Fundació Inglada Via d’apostar per tres tipus d’equipaments. A la residència hi ha 69 places, per a persones amb diversos graus de dependència. Si bé Alba Girona n’és la nova directora així com dels allotjaments, la del centre de dia és Laura Puig.
La Residència Inglada Via consta de dos edificis dividits en 4 unitats, una de les quals per a un total de 7 persones amb un grau elevat de dependència i que va poder obrir en quedar buit arran de la marxa de les monges que gestionaven l’asil. Padullés comenta que a l’equipament hi ha una desena de places públiques, xifra que podria incrementar-se a partir de propers concursos públics de la Generalitat per al sector geriàtric.
La ja exdirectora de l’Inglada Via es mostra molt orgullosa de la seva etapa al capdavant de la residència, on va arribar procedent d’un geriàtric de Sabadell per substituir en el càrrec Fernando Maristany, i es mostra especialment satisfeta de “tot l’equip que s’ha creat a la residència”, format per una seixantena de persones, a banda de disposar d’una mitja dotzena de voluntaris. “Sobretot destaco la seva implicació i compromís amb el projecte”, diu Padullés, que conclou la conversa amb el 3d8 tot reiterant la seva plena confiança en Alba Girona.
Continuïtat
Padullés i Girona coincideixen en la voluntat de tenir un relleu continuista en la direcció de l’Inglada Via. En aquest sentit, està garantit perquè, com apuntàvem, Alba Girona porta vinculada des de fa temps a un equipament que se sent molt seu.
“Va ser la mateixa Marga qui em va dir de tornar i jo, encantada de la vida. Em fa molta iŀlusió”, diu Girona després d’haver estat, com s’ha dit, a la direcció del Centre de Dia Jaume Nicolàs. “Aquest any de traspàs suau de la feina ho facilita tot també moltíssim”, comenta la nova directora sobre la substitució de Padullés.
“La meva idea és mantenir la bona qualitat i que la residència segueixi sent un referent; és un orgull que les famílies estiguin contentes i et diguin que les tinguis en compte per a futures places”, comenta Alba Girona, que atribueix aquesta exceŀlència –com Padullés– a “l’equip de l’Inglada Via, que vetlla i té l’objectiu que la persona gran estigui fins i tot millor que a casa, si és possible”.
“Per sort, aquest equip està molt arrelat a la casa i se sent molt seu el projecte, i això facilita també molt les coses”, afegeix la nova directora de l’Inglada Via. Això és també clau per a l’estabilització de la plantilla, la qual cosa redunda en el benestar i l’aspecte emocional de les persones residents, sovint amb necessitats d’una elevada rutina davant de malalties degeneratives, reconeixen Girona i Padullés.
