Arnau Mañé: “Espero que el nou Papa sigui escollit abans de dissabte”
Aquest periodista vilafranquí de 29 anys serà l’encarregat de donar la notícia del successor de Francesc des de la Ciutat del Vaticà per a RAC 1.
L’elecció del nou Papa en substitució de Francesc, que s’inicia amb el Conclave que començarà aquest dimecres al matí a la Ciutat del Vaticà, serà seguida professionalment de molt a prop pel periodista penedesenc Arnau Mañé.
Nascut a Vilafranca del Penedès fa 29 anys, Mañé va iniciar-se com a periodista a Ràdio Vilafranca i Penedès Televisió i des de fa 9 anys treballa a l’emissora RAC 1, els últims 3 com a corresponsal a Madrid. Amb tot, Arnau Mañé ha acabat sent enviat a Roma per cobrir primer la mort del Papa Francesc, el passat 21 d’abril, i des d’aquest dilluns torna a ser a la capital italiana per informar per a l’emissora del Grup Godó de l’elecció del nou pontífex.
“No tinc encara vol de tornada i l’habitació d’hotel la tinc fins dissabte”, explicava aquest dimarts al matí Mañé al 3d8 en conversa telefònica des de la plaça de Sant Pere del Vaticà. Com molta gent que pronostica un conclave curt, potser d’un parell o tres de dies, el periodista vilafranquí espera que no hagi de passar més temps a Roma i, per tant, el successor del Papa Francesc se sàpiga abans del cap de setmana.
“M’interessa molt la informació vaticana”
Arnau Mañé, que reconeix que ni és creient ni catòlic practicant i que familiarment només ha tingut una àvia assidua a les esglésies, diu que l’emissora on treballa sí que sabien que “tota la informació vaticana m’interessa molt, pel que implica de poder i relació i intrigues que hi ha, i he llegit molt sobre aquesta temàtica”. Això creu que va influir perquè RAC 1 l’enviés a Roma per informar sobre la mort del Papa Francesc i ara, com apuntàvem, per seguir de prop el conclave per escollir el sucessor del Papa argentí.
Mañé cita alguns dels cardenals que lideren les ‘apostes’ per esdevenir Papa, com els italians Pietro Parolin, potser el més ben col·locat en tant que actual secretari d’Estat del Vaticà; i Matteo Zuppi; o bé el filipí Luis Antonio Tagle i l’hongarès Péter Erdő. Amb tot, també creu, com molta gent, que sovint s’entra com a papable molt probable a un conclave i se n’acaba sortint com s’ha entrat, és a dir, com un cardenal més. “Hi pot haver alguns noms de papables ‘tapats'”, reconeix Mañé sobre el conclave més multitudinari i internacional de la història.
En aquest sentit, val a dir que hi ha 209 cardenals, però només 133 d’una setantena de nacionalitats diferents -els majors de 80 anys- tenen dret a vot i poden ser escollits; i calen 2/3 dels vots per ser el designat.
Això vol dir un mínim de 89 vots abans no pugui sortir la fumata blanca que tradicionalment anuncia l’elecció d’un nou Papa a través de la xemeneia provisional instal·lada a la Capella Sixtina on té lloc el conclave secret.
Impressionat
A l’espera de l’elecció del nou Papa, procés pel qual hi ha acrediats “entre 3.000 i 4.000 periodistes, amb càmeres i productors d’arreu del món”, explica Mañé, aquest periodista penedesenc recorda que de l’estada d’una setmana a l’abril a Roma i el Vaticà per la mort de Francesc “em va impressionar molt la solemnitat i el protocol i les enormes mesures de seguretat que hi havia a Roma per l’arribada de molts caps d’Estat per al funeral. A 2/4 de 5 de la matinada ja estava fent cua per entrar a la plaça de Sant Pere i diversos periodistes vam poder accedir a llocs vetats als turistes per veure el cos del Papa Francesc”.
Mañé recorda que els aproximadament 250.000 ciutadans que van desfilar davant del fèretre del Papa difunt van haver de fer cues d’entre 4 i 5 hores i que als periodistes, “en grups d’uns 40”, els van permetre d’acostar-se fins les despulles de Francesc “aproximadament cinc minuts” perquè poguessin fer-se una idea de tot l’escenari que envoltava la vetlla.
“La mort d’un Papa és com la gran posada en escena de l’església catòlica i demostra el poder que aquesta té”, opina el periodista penedesenc enviat per RAC 1 a Roma. “M’interessa molt l’Església com a institució, tot i que se m’escapa el debat teològic i espiritual”, afegeix Arnau Mañé, que també diu que “com a lluita de poder entre papables, crida molt l’atenció entre la gent”.
Atesa l’actualitat informativa d’aquests dies, Mañé acostuma a ser en un dels punts habilitats per a la premsa a la plaça de Sant Pere del Vaticà a quarts de set del matí i s’hi pot estar gairebé fins a les 10 de la nit. “Està tot bastant ben muntat”, conclou mentre espera poder informar més aviat que tard del successor del Papa Francesc -que “no estava entre els cardenals favorits quan va ser escollit”, el 13 de març de 2013, diu Mañé.
