“Al Club Tennis Vilafranca volem promocionar ja aquest març l’esport del pickleball”
Entrevistem a Ricard Bosch, el nou president de l’entitat social que encara la commemoració del cinquantenari.
Ricard Bosch, advocat vilafranquí de 60 anys, és el nou president del Club Tennis Vilafranca, en substitució de Sebastian Lotz i que es posa al davant d’aquesta entitat immersa en l’organització del cinquantenari. El CT Vilafranca el van cofundar més de 200 socis l’any 1974, entre els quals hi havia Josep Maria Bosch, pare de l’actual president i de qui també va ser-ne uns anys, Roman. Ricard Bosch va entrar a la junta directiva fa 8 anys i afirma que encara juga a tennis –“malament, però des de tota la vida”, matisa.
Com és que accedeix a la presidència del Club Tennis Vilafranca i quins objectius es marca?
Perquè m’ho van demanar, tot i que hi havia molta gent molt més preparada. El punt de partida és aprofitar el cinquantenari per fer moltes activitats i rellançar el club. Hi ha molta gent que s’hi ha implicat en una comissió i, per exemple, segurament farem un acte central al maig.
Quants socis té l’entitat?
Al voltant dels 120, però és una xifra bastant cíclica perquè n’augmentem els mesos d’estiu, quan fa bon temps.
Quina és la principal activitat del club? Entenc que el tennis…
Sí, però també tenim com un altre de molt important el pàdel, esport per al qual tenim 6 pistes; un gimnàs nou amb sala de pesos i activitats dirigides; i aquest març volem començar a potenciar un esport nou, el pickleball, que diversos clubs de tennis ens han suggerit d’implantar. Pensem que és una aposta de futur, com en el seu dia ho va ser el pàdel.
No sé què és el pickleball…
És un esport bàsicament sorgit als Estats Units i que és una barreja entre el tennis i el pàdel. Es juga en una pista petita oberta, amb pales diferents del pàdel i, tot i que pot botar la bola, es busca que no ho faci. És molt ràpid i explosiu, però hi pot jugar gent de qualsevol edat, fins i tot que no estigui en forma per jugar al tennis; i l’estan promocionant grans exestrelles del tennis nord-americà. Al mig de Central Park de Nova York, per exemple, ja n’han posat una cinquantena de pistes…
I quina serà la infraestructura necessària a les seves instaŀlacions?
No comporta una gran despesa, més enllà d’una xarxa, el material i pintar la pista, que tampoc és molt gran. En una de tennis, per exemple, n’hi caben tres de pickleball distribuïdes a partir de l’amplada. Començarem amb dues pistes. El referent més proper el tenim a Roda de Berà i el club ens diu que han guanyat un centenar de socis només amb aquest nou esport.
Quants equips de tennis té el club?
Un d’absolut, veterans, 4 equips femenins i altres de diferents categories, amb uns 70 o 80 jugadors federats.
A més, el club té una seu social, oi?
Sí, amb un restaurant que precisament reactivem aquest dissabte [vegeu informació annexa]. Fins ara oferíem nosaltres un servei de bar, que ara externalitzem perquè, es clar, no som restauradors, cuiners ni cambrers…
Quan val ser soci del CT Vilafranca?
Depèn de les activitats tenen una quota o altra, però són absolutament assequibles per a tothom. Les del gimnàs, per exemple, són normals i equivalents a qualsevol equipament similar a Vilafranca.
Hi havia rumors sobre les dificultats econòmiques de l’entitat. Què hi ha de cert?
Costa tirar endavant, evidentment, i sempre voldries estar millor, però anem adaptant-nos als nous temps, també amb la inestimable ajuda de molts patrocinadors, als quals els vull agrair públicament el cop de mà que ens donen. Hem canviat també una mica el model de negoci.
Què vol dir?
Qualsevol club o entitat com la nostra es nodria històricament de les quotes de socis, però ara la gent no es fa sòcia d’una entitat i paguen per ús o servei. Indefectiblement, però, necessites unes quotes mínimes per cobrir despeses i el que hem fet és subarrendar diverses parceŀles del negoci, com pot ser l’explotació del pàdel o l’acadèmia de tennis. Històricament la quota de socis ens aportava el 90% dels ingressos i ara aquest percentatge és del 30 o el 40%. La resta d’ingressos els has de buscar, per exemple, amb el subarrendament d’activitats.
Vostès es troben físicament al municipi de Pacs del Penedès. Com està el tema, per exemple, de les relacions amb l’Ajuntament?
Les qualificaria ara per ara no de bones, sinó magnífiques, i mirem de tenir una estreta coŀlaboració per aprofitar les nostres instaŀlacions.
Per exemple, amb un ús públic de la piscina a l’estiu?
La nostra intenció és ser una entitat oberta no només a Pacs, sinó al Penedès en general, tot i que és clar que el nostre municipi referent és Pacs del Penedès. Estem treballant amb l’Ajuntament possibles coŀlaboracions i una podria ser l’ús de la piscina. Però el nostre fort i que ens dona un valor afegit és, a banda de tenir mitja dotzena de pistes de pàdel, sobretot disposar de fins a nou pistes de tennis de terra batuda –més dues pistes més ràpides. La terra batuda és com un nen petit, que necessita molta cura i atenció diàriament. Avui dia són un luxe i hi ha molts pocs clubs que en tinguin tantes, però per als que ens estimem el tennis no té res a veure jugar amb aquesta superfície o amb ciment.
Alguna millora més que calgui fer a les instaŀlacions?
Tenim una pista poliesportiva on, com diu el nom, s’hi podria jugar algun dia a hoquei, bàsquet, futbol sala…, i que fa anys que la tenim bastant en desús. Amb la junta directiva mirarem què s’hi pot fer, però potser hi podem fer un camp de futbol 7, esport també bastant de moda.
