Arriba la millor època per gaudir d’una gran calçotada
Els entesos diuen que els mesos de gener, febrer i març són els millors per gaudir d’aquesta preuada ceba blan.
A finals del mes de novembre es va donar el tret de sortida oficial de la temporada de calçotades. Aleshores la Indicació Geogràfica Protegida Calçots de Valls anunciava bones perspectives gràcies a les pluges d’aquell mes i amb la previsió de superar els 18 milions d’aquesta ceba dolça que tants adeptes té. Justament el passat 26 de gener Valls, la capital del calçot per exceŀlència, celebrava la Gran Festa de la Calçotada, amb milers de visitants que es desplaçaven a la capital de l’Alt Camp.
Els entesos diuen que la millor època per consumir-los és ara, just als mesos de gener, febrer i març, per bé que la temporada s’obre al novembre i es pot allargar fins a l’abril. És per això que molts cultivadors d’aquesta preuada ceba blanca comencen a plantar-la a mitjans d’agost i, per allargar-ho, n’hi ha que ho acaben fent a l’octubre. Qui no ha fet una calçotada avui dia entre amics, familiars o en un restaurant?
Molts restaurants del Penedès i de tot Catalunya ofereixen a la seva carta el típic menú de calçotada.
Els calçots, que cal fer-los en contacte amb la flama viva, se serveixen tal com surten de la graella. Hi ha molts restaurants que ho fan amb l’ajut d’unes teules per mantenir-ne la temperatura (normalment se’n consumeixen entre 10 i 20 per persona), però cadascú s’inventa la seva manera. Cal pelar-los i sucar-los a la salsa típica, que els acaba fent del tot deliciosos.
Darrerament s’ha inclòs un objecte de roba essencial per culminar les calçotades. Es tracta del pitet per, d’aquesta manera, gaudir més del calçot, però sobretot per evitar tacar-se la roba.
L’origen d’aquest àpat
L’origen d’aquest àpat es creu que està a la capital de l’Alt Camp, Valls. A la fi del segle XIX un pagès d’aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i, a mesura que creixia, se l’anava tapant amb la terra.
Aquesta acció, que es coneix amb el mot de ‘calçar’, és la que dona nom al calçot.
Tot i que a Valls i comarca la calçotada se celebra des de principis del segle XX, aquest àpat va començar a popularitzar-se a partir de mitjan segle XIX. Amb el pas dels anys, la calçotada s’ha convertit en una menja molt típica a l’Alt Camp que amb els anys es va anar estenent a les comarques veïnes i que avui en dia ja és tota una tradició a tot el territori de Catalunya, Mallorca i fins i tot la Catalunya del Nord.
