100 anys del tancament de la duana del Vendrell
Article de Joan Colet, geògraf vendrellenc, sobre l’estudi que aborda el tema que la platja de Sant Salvador va servir per comerciar amb vi i aiguardent per cabotatge fins al 1924.
Aquest mes de novembre, al Centre cívic L’Estació, vaig fer la conferència sobre el centenari del tancament de la duana marítima del port de Sant Salvador del Vendrell (1924-2024), un acte organitzat per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.
Quan vaig acabar la meva intervenció, Nativitat Castejón, directora de l’Arxiu, va presentar l’inventari del fons de la Duana Marítima del Vendrell (1803-1909), que conté un total de 109 unitats documentals procedents de l’Ajuntament del Vendrell amb la classificació següent: Administració, Correspondència, Cabotatge i trànsit de mercaderies, Control duaner i Junta de Sanitat. Aquest inventari, que es va finalitzar gràcies a la feina d’Ivan Ortiz Gordillo, aleshores estudiant del grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, es pot consultar al portal Arxius en Línia, on també es poden trobar alguns documents digitalitzats.
La platja de Sant Salvador (el Vendrell) es va habilitar com a port per al comerç d’exportació de vi i aiguardent i d’importació de fusta i de cèrcols per a la fabricació de botes, entre altres productes i materials. L’activitat comercial en aquesta rada de la costa vendrellenca, que es va iniciar al final del segle XVIII, va generar una important acumulació de capital i va ser la propulsora de la construcció d’uns edificis funcionals, els magatzems, que, el primer terç del segle XX, quan el port va entrar en decadència per l’èxit del transport de mercaderies amb ferrocarril i pels efectes de la fil·loxera al final del segle XIX, es van reconvertir en cases habitables per acollir els primers estiuejants. Es pot dir que aquest canvi d’ús va ser l’inici d’un procés d’urbanització imparable en aquest nucli marítim, que avui dia, amb menys intensitat que fa uns anys enrere, encara és actiu.
A part dels magatzems, el port de Sant Salvador també disposava d’una duana que tenia la funció de controlar la costa per tal que no hi entressin productes procedents del contraban. Un dels episodis històrics que crida l’atenció en l’inventari del fons documental de la duana és l’espoli que va patir per part de tropes napoleòniques durant la guerra del Francès, els danys dels quals estan inventariats en un document del 1814.
Sobre l’any del tancament de la duana, es troben fonts que referencien que va ser el 1925 i d’altres, el 1924. Però després d’haver fet una cerca en el fons de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, s’han trobat els documents següents:
–una enquesta de la Generalitat de Catalunya que va respondre l’Ajuntament del Vendrell l’any 1932, en la qual s’explica que la platja de Sant Salvador del Vendrell havia estat habilitada per a comerç d’importació i exportació per cabotatge, i que feia vuit anys que la seva duana i altres operacions havien estat suprimides;
–una acta de l’Ajuntament del Vendrell del 8 de novembre de 1924 que, en relació amb la propietat de Pau Casals a primera línia de mar, on avui hi ha el museu, es fa referència a una “hoy derruida caseta de carabineros” (els carabiners eren els responsables del control duaner del port de Sant Salvador);
–i un plànol del 1925 on es pot veure com Pau Casals va aconseguir poder unificar la seva propietat i que, en direcció a Coma-ruga, limita amb un carrer en el qual s’aprecia un quadrat identificat com a ‘Casilla de carabineros’. Per la seva ubicació, en zona de platja, es pot dir que aquesta edificació correspon a la duana del port de Sant Salvador, que amb anterioritat del novembre de 1924 ja estava enderrocada i, per tant, ja no hi podia haver cap tipus de comerç per cabotatge, almenys de forma oficial, perquè no s’hi feia control duaner.
Amb tot això, es pot concloure que aquest 2024 fa cent anys del tancament de la duana marítima del Vendrell i de la finalització de l’activitat com a port de la platja de Sant Salvador. I també podem dir que aquest fet va determinar la configuració urbana actual del front marítim d’aquest nucli de les platges del Vendrell.
Properament, està previst que es publiqui un article del meu estudi que vaig presentar en la conferència del passat novembre, en la qual també vaig anunciar que, en breu, deixaré en dipòsit a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès el meu treball final de postgrau de Geografia Humana de l’any 2002, ‘El port de Sant Salvador del Vendrell (Baix Penedès)’, perquè pugui ser consultat per estudiosos i investigadors de la història marítima de Catalunya i de la història local.
