Adeu al butlletí ‘El Martinet’
Després de 48 anys d’existència a través de tres etapes diferents, la revista mensual de Sant Martí Sarroca tanca les portes al mes de desembre per manca de relleu a l’equip de redacció.
El butlletí local de Sant Martí Sarroca El Martinet deixarà de publicar-se a finals d’aquest any. Una decisió dolorosa presa per tot l’equip redactor a causa de la manca de relleu generacional. De caràcter mensual, la revista compleix aquest octubre 48 anys d’existència. Des del 1978 la publicació va tenir dues etapes, interrompudes durant uns mesos entre elles pel relleu d’equips anteriors, i l’actual etapa, la tercera, va començar el juny del 1987, i fins avui. Una revista sorgida per informar sobre l’activitat d’un municipi que amb els anys ha crescut, i que ha contribuït a fomentar la vida social i cultural martinenca i de tots els seus nuclis.
Acabada la dictadura, quatre martinencs (Antoni Masó, Albert Pujadó, Laia Figueras i Eva Codina) decidien emprendre una aventura informativa amb les ganes de resoldre un dèficit social i de llibertat d’expressió al municipi. Amb ells naixia El Martinet, un butlletí d’informació local en català amb mitjans molt escassos però amb ganes de “donar veu de tot el que passa al nostre entorn”, explicaven en una entrevista al mateix butlletí. En aquella època la revista se centrava exclusivament en un poble petit però amb una presència molt destacada de la societat d’El Centre, entitat que aglutinava tota l’activitat.
La primera època transcorre del 1976 fins al març del 1982. La segona va de l’abril del 1982 al desembre del 1986, quan es viu un canvi d’equip. Finalment, la tercera aniria del 1987 fins a l’actualitat. Des del 2014 i fins a ara han estat Josep Matas i Ismael Carbó qui han liderat un equip de redacció format per vuit membres que ha arribat fins als nostres dies i tot un reguitzell de coŀlaboradors i repartidors que arriben a un equip de vint persones.
La revista va començar amb un tiratge de 125 exemplars, que va evolucionar fins als 200 a finals de la primera època, amb una mitjana de setze pàgines. No és fins a la tercera època quan la revista experimenta canvis importants sobretot a partir del 2000, quan la mitjana de pàgines se situa en 52. Entremig de tot s’incorpora el color a la portada i el tiratge experimenta un ascens fins als 600 exemplars de l’actualitat, dels quals 490 són subscriptors.
En la composició i impressió es va passar dels clixés de ciclostil a través de les fotocòpies i els originals mecanografiats per compondre en linotípia, passant per la fotocomposició amb els fotolits dels quals es feien les planxes de les pàgines fins acabar, actualment, amb el format pdf de cada pàgina que anava a la impremta.
Des del primer dia El Martinet ha estat una entitat sense ànim de lucre caracteritzada pel voluntarisme de tots els seus membres i amb el convenciment que la informació de proximitat és la base de qualsevol mitjà de comunicació local. Per aquest motiu des del butlletí s’ha tingut cura de donar cobertura a la major part dels esdeveniments del municipi. Un valor que amb el tancament de la revista el municipi perdrà. Però l’esperança mai es perd i des de l’equip actual encara hi ha esperances per trobar un relleu.
La petjada de Xavier Cadafalch
A partir del 1987 la figura de Xavier Cadafalch apareix com a cap visible en la tasca de coordinador del butlletí, un càrrec que va deixar el desembre del 2013 tot i continuar coŀlaborant-hi fins que va morir, el maig del 2022. Una figura cabdal en la tasca no només de coordinador, sinó també amb responsabilitats de portaveu i administrador. A la fotografia que acompanya aquest text apareix en primer terme amb Josep Antón Gabarrón, quan amb motiu del 40è aniversari de la revista se li va fer una entrevista.
Però El Martinet també ha contribuït en el fet cultural del poble organitzant esdeveniments i activitats extraordinàries. En aquesta llista apareixen, per exemple, les caminades titulades ‘Tot passejant pel municipi’, que es van iniciar el 2001 amb motiu del 25è aniversari de la publicació, una activitat que podria tenir continuïtat malgrat la desaparició del butlletí. A banda, han estat exposicions, xerrades i debats i, sobretot, publicacions extres per algun fet remarcable. Ara tot quedarà en un arxiu valuós per al municipi i es deixarà de fer el tradicional dinar de tot l’equip, redactors i coŀlaboradors amb parelles, l’única contraprestació a una tasca totalment altruista.