Connexió Penedès-Nepal
La Junu, una noia del Penedès adoptada als 3 anys al Nepal, es retroba amb la seva família biològica dues dècades després en un viatge amb unes primeres coneixences a Austràlia.
La història vital de la Junu, una noia del Penedès nascuda al Nepal fa 23 anys, dona per a un llibre i/o un documental que ineludiblement té molta dosi d’emotivitat. Tot i que sempre va tenir present que era adoptada i que ha crescut feliç amb la família d’adopció –que mai no li han amagat la informació disponible–, en fer els 18 anys va començar a buscar més els seus orígens a partir d’una foto que els pares adoptius li van ensenyar dels biològics. Fins i tot se li va aparèixer el pare biològic en somnis fent-li el gest que anés cap a ell. La Junu va enviar el certificat de naixement i una còpia del passaport nepalès a l’agència de Badalona que va tramitar la seva adopció, però sense resultat.
Tanmateix, a final del 2022 la seva mare li va preparar una trobada molt especial, a Vilafranca, amb la seva millor amiga de l’orfenat al Nepal i de la qual havia perdut el rastre feia anys, tot i viure a Sant Celoni. “Va ser un moment emotiu que sempre guardaré amb molta tendresa”, explica la Junu. La mare adoptiva d’aquesta noia li va preguntar si li agradaria trobar la família biològica, a través d’una ONG al Nepal que treballa precisament en aquesta mena de contactes “sense ànim de lucre”, recalca la Junu. Va ser quan va contactar amb un home de nom Roshan, que, explica, “en només dues setmanes va respondre’m pel Facebook que havia trobat la meva mare i germana biològiques”.
Atès que ràpidament tant la mare com la germana, a més d’altres familiars, li van començar a enviar missatges, la jove penedesenca va tenir una certa crisi i sentiment de rebuig en “no poder gestionar els tempos d’una possible coneixença, com volia”.
Videotrucada i cap a Sydney
Un punt d’inflexió va ser el gener del passat 2023, quan la Junu rep la notícia que la mare biològica havia patit un atac de cor i que “la cosa no pintava bé”, però que li feia molta iŀlusió conèixer-la. “Espantada i preguntant-me si seria capaç de trucar-li i de si ella ho resistiria, aquella mateixa nit vaig poder fer una videotrucada totes juntes. Va ser increïble i li vaig dir a ma germana que al setembre marxava a Sydney (Austràlia), per perfeccionar l’anglès, i molt emocionada, em va dir que allà hi teníem el tiet, germà de la mare”.
D’entrada, la Junu no pensava fer el pas de conèixer en persona els primers familiars biològics, perquè, assegura, “prou trasbals era anar-me’n de casa a l’altra punta del món, però al cap d’un mes i parlant amb la meva ‘host-mum’ (la mare de la família australiana on s’allotjava), em va fer reflexionar i vaig anar a trobar mons tiets i cosins aquell mateix cap de setmana”. Els separava una mica més d’una hora de cotxe, però les trobades van sovintejar i la Junu hi va arribar a passar les festes de l’últim Nadal.
Destí final: Nepal
L’últim i decisiu capítol de la Junu del camí per retrobar-se amb els seus orígens torna a ser una casualitat: els parents d’Austràlia li diuen que el febrer d’aquest 2024 anaven al Nepal per a una festa especial que organitzava la tieta de la Junu –germana de la mare– i que si els volia acompanyar. Finalment, el 27 de febrer va volar fins a Katmandú (Nepal) i les rebudes dels familiars materns i paterns “van ser molt càlides”, excepte la mare, “que vaig trobar freda i espantada, potser perquè no era del tot conscient del que estava passant. A través de ma germana en anglès, perquè no parlo nepalès, ma mare em va explicar que m’havia estat buscant durant anys, però que no m’havia pogut trobar perquè ja no conservo el cognom nepalès; i va voler certificar que realment era la seva filla amb un senyal”, recorda emocionada la Junu.
Com que té una cicatriu per una ferida al peu de petiteta amb una destral, la Susma va demanar-li que li ensenyés el peu i va poder reconèixer sense dubte la filla que en el seu moment va donar en adopció perquè tingués una vida millor, “perquè no em podia garantir una manutenció i potser ja seria morta”, diu la Junu. “Vam plorar, xerrar i ens vam abraçar molt des d’aleshores”, rememora la jove penedesenca, “molt feliç i contenta d’haver pres la decisió de retrobar-me amb els meus orígens biològics”, conclou.
La Junu va tornar al Penedès el passat 10 de juny, però ja ha dit a la seva germana de sang que tornarà al Nepal a la tardor. El novembre, per l’aniversari de la Siru, podria ser una molt bona data per fer-ho.
Nascuda l’any 2057, en el calendari del Nepal
Junu (el seu nom original nepalès, que ha preservat) Maria Ventura Cunill va néixer l’1 de juliol del 2057, segons el calendari nepalès, que es guia per les fases lunars en comptes dels tombs de la terra al voltant del sol. Aquell dia, a Occident, era el 17 d’octubre del 2000. Va arribar a Catalunya amb 3 anys i la Junu comenta: “Vaig saber i era conscient que era adoptada. No entenc com, ni quan, però és una cosa que portava dins meu”.
El pare biològic de la Junu, de cognom Dunghana, va morir tot just als dos mesos que l’adoptessin, mentre que la mare, de nom Susma, té actualment 52 anys i una filla –germana gran de la Junu– de 29 anys i que es diu Siru. A més, la jove nepalesa nascuda al barri de Kharipati de la regió de Bhaktapur, una de les tres en què es divideix el Nepal, té una nebodeta d’un any i mig que es diu Brishika.
Junu Maria Ventura Cunill ha viscut des que va arribar al Penedès el 2003 en una masia al municipi de Sant Marçal, al terme municipal de Castellet i la Gornal, pràcticament entre les comarques de l’Alt i el Baix Penedès. Curiosament, té un germà adoptiu d’una edat similar a la germana biològica, atès que té 27 anys.
D’altra banda, la jove penedesenca assegura que ja té força avançat un llibre autobiogràfic per explicar tot el procés d’adopció i, esclar, que li ha comportat retrobar els orígens biològics al Nepal. Reconeix que se li dona bé escriure i, de fet, ha guanyat fins a 3 premis literaris a la Ràpita.Acadèmicament, la Junu és graduada en Relacions Laborals per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
