La viticultura regenerativa com a solució per la resistència dels ceps a l’actual clima sec i extrem
Simposi al Vinseum amb científics, experts i agricultors
Aconseguir que les vinyes siguin més resilients davant la sequera és el gran repte a què s’enfronta el sector vitivinícola i ho continuarà sent durant les properes dècades. L’agricultura regenerativa pot ser una gran ajuda en aquest sentit, i és per això que el 4t Simposi de Viticultura Regenerativa, que s’ha celebrat aquest dilluns al VINSEUM de Vilafranca del Penedès, s’ha centrat en quines estratègies es poden implementar per encarar el problema de l’aigua en les millors condicions possibles.
Organitzat per l’Associació de Viticultura Regenerativa (AVR) amb el suport d’INNOVI, el simposi va tornar a reunir experts i acadèmics per aprofundir en aquelles pràctiques regeneratives que poden ajudar a mitigar l’impacte de les sequeres i a adaptar els conreus a la crisi climàtica. La benvinguda de l’acte, presentat per la periodista Margalida Ripoll, redactora en cap de la revista Arrels, i retransmès en
streaming, va anar a càrrec del regidor de Promoció Econòmica i Medi Ambient de l’Ajuntament de la
Vilafranca del Penedès, Miquel Medialdea, i de la sòcia fundadora de l’AVR i presidenta d’INNOVI, Mireia Torres, que ha explicat com en tres anys l’associació ha passat dels cinc socis inicials a més de cent, la
prova quela viticultura regenerativa, que es basa en tornar la vida als sòls, genera cada cop més interès
i es percep com «l’únic model vitícola» que té sentit en la situació actual.
La visió científica
L’encarregada d’obrir les ponències, amb un primer bloc de caire més acadèmic, va ser la Dra. Mª Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona (UB). Experta en riscos meteorològics i canvi climàtic, va explicar la relació entre aquests, l’agricultura i els recursos hídrics a la regió mediterrània. Aquí, «l’augment de temperatura és superior a les previsions», un fet «altament preocupant» i que té una «incidència clara» en les precipitacions, amb menys aigua i repartida entre sequeres i episodis de pluges torrencials. Llasat, amb més de 200 publicacions científiques d’hidrometeorologia, canvi climàtic i dels seus impactes socials, ha destacat els problemes que això
causarà en una regió amb una població creixent: episodis d’escassedat, disminució de la qualitat de
l’aigua… un escenari on, va concloure, caldran solucions com les que aporta l’agricultura regenerativa.
Per acotar aquesta la situació al sector de la viticultura, la Dra. Elena Baraza, professora d’Ecologia a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i investigadora de l’Institut d’Investigacions Agroambientals i
d’Economia de l’Aigua, va centrar la seva intervenció en les estratègies de mitigació i adaptació al canvi
climàtic que es poden adoptar. La situació és «difícil», va afirmar, i davant d’això cal «millorar els balanços
hídrics», millorant l’eficiència en l’ús de l’aigua amb un millor maneig del paisatge, l’ús d’aigua
regenerada i, s’implementen sistemes de rec, que siguin «extremadament eficients», alhora que es
millori la capacitat d’absorció del sòl i evitar la pèrdua per evapotranspiració amb tècniques com les
cobertes vegetals, l’agroforesteria o la millora de la interacció amb els organismes que viuen al sòl,
totes elles propostes que formen el nucli de l’agricultura regenerativa i la validesa de les quals ha estat
afinada per estudis científics.
La recerca en varietats resistents a la sequera, a més, també serà clau, i és per això que s’hi està treballant intensament, com també amb fenotips concrets dins de les varietats que es cultiven actualment, per assegurar la continuïtat dels vins actuals.
Dins de les propostes innovadores per al futur del sector, un dels nous conceptes més destacats és
l’agroforesteria vitivinícola. En va parlar la biòloga i doctora en agroecologia Laura Armengot, experta
en pràctiques agrícoles sostenibles i sistemes agroforestals. L’agroforesteria és la inclusió de plantes
llenyoses perennes –arbres, arbustos, palmeres, bambús…– i d’animals als conreus. Una idea molt
propera a l’agricultura mediterrània tradicional, que des del segle XIX s’ha perdut per donar lloc als monocultius, un «desert verd», va dir Armengot, que està començant a canviar per aprofitar els
beneficis d’aquest mètode, emprat durant segles: manté la producció i la qualitat, mitiga el canvi climàtic
rebaixant la temperatura, limitant l’evapotranspiració i millorant la biodiversitat, augmenta la fertilitat
del sòl, limita l’impacte de les plagues i permet diversificar els ingressos més enllà de la vinya amb altres
productes.
Exemples concrets
Des del punt de vista dels productors, el primer a intervenir va ser Julián Palacios, membre d’una nova generació de professionals enamorats dels ceps i que volen respectar l’entorn, conservar tècniques
ancestrals i valorar el treball de la terra. És per això que va fundar Viticultura Viva, que ajuda els cellers
a millorar l’equilibri de les vinyes i allargar la vida dels ceps. Palacios va posar l’èmfasi en coses que «no
volíem veure» i en l’agroecologia, un enfocament científic i també polític per «canviar la base» del
sistema. Regenerar els sòls és «essencial», va dir, però cal evitar el «greenwashing» i entendre
l’agricultura regenerativa en la seva totalitat, no només amb allò que «és moda». Aquesta, va concloure,
pot ser la clau del futur, per bé que al sector vitivinícola, molt arrelat a la terra i molt conscient, hi ha
poc risc que passi. En aquest sentit també va parlar de la poda de respecte, un element clau per a la
resiliència tant durant la formació dels ceps com per assegurar-ne la supervivència i de la importància
de recuperar les podes en verd, que s´han deixat de fer.
Aconseguir conservar i aprofitar al màxim la poca aigua que tinguem serà un del principals camins per a la viticultura del futur. D’això, precisament, va parlar el pagès, ramader i consultor Sergi Caballero, cofundador de la Cooperativa Mas Les Vinyes, que produeix xai, fruita i hortalisses. Per aconseguir el que
ha anomenat la «rehidratació del paisatge», va afirmar, cal «observar els patrons de la natura», un
procés llarg però que dona una «base sòlida» per anar aprenent a relacionar-se millor amb un planeta
que està canviant.
Caballero va destacar la importància de l’humus, «la cola de la terra», que impedeix l’erosió i assegura que acumuli el màxim d’aigua possible quan plou. Així doncs, va concloure, treballar la terra per millorar-ne la presència de matèria orgànica és crucial per a una millor salut del sòl i a restablir la salut dels ecosistemes agrícoles, triant la coberta vegetal més adient per a cada cas.
La darrera ponència va ser la d’Ángel Perurena, jardiner especialitzat en maneig holístic, permacultura
i agricultura regenerativa i sintròpica. En la seva cerca d’una manera de produir aliments que estigui en harmonia amb la natura, està duent les idees de l’agroforesteria regenerativa a la jardineria. L’activitat
humana, ha explicat, està tenint uns impactes enormes en l’agricultura mundial, i això ens duu a una
situació «molt difícil». En això, les plantes i els arbres són «especialistes» en condensar l’aigua de
l’atmosfera, i això ens pot ajudar a recuperar l’augment de la humitat que està causant el canvi climàtic
i a compensar la reducció de les precipitacions. Una idea que pot dur a dissenyar nous paisatges més
resilients i amb una agricultura productiva i alhora beneficiosa per als ecosistemes on es desenvolupa.
Del tancament de la jornada va anar a càrrec del director d’INNOVI, Eloi Montcada; i el vicepresident l’AVR, Francesc Font. Montcada, amb més de 20 anys d’experiència en sostenibilitat i innovació, va valorar el gran nivell dels ponents i la manera planera en què han explicat conceptes que, a vegades, poden ser molt complexos.
Per la seva banda, Font, cofundador d’AgroAssessor, expert en regenerativa i autor de diversos llibres sobre la matèria, va tancat la jornada destacant el paper de l’associació com a «punt de trobada» on compartir coneixements, i la importància del nou segell de viticultura regenerativa que dona visibilitat als cellers i viticultors que comencen i als que porten anys regenerant els sòls. Aquest segell és, segons ha dit Font, la nostra manera d’explicar als consumidors que «aquests vins contribueixen a refredar el planeta».
