“Quan es deixa de lluitar, permets que la repressió guanyi i això és el que no vull que passi”

Entrevista a Adrián Sas, activista vilafranquí

Adrián Sas, l’activista vilafranquí encausat per les manifestacions que es van fer el 2018 coincidint amb el primer aniversari de l’1 d’Octubre, és a les portes de conèixer el veredicte del Tribunal Suprem, que dimarts que ve, dia 12 de març, s’ha de pronunciar sobre el recurs que va presentar la seva defensa per esquivar la presó. Sas es podria convertir en la primera persona empresonada per les protestes que hi va haver al carrer, en el seu cas, la manifestació a les portes del Parlament, que els Mossos van reprimir amb contundència. Amb un discurs clar i contundent, el jove es referma en la creença que cal plantar cara al que considera un Estat feixista per continuar la lluita pel dret a l’autodeterminació i pels drets i llibertats de la classe treballadora.

A pocs dies de conèixer el veredicte del Suprem, quin és el seu estat d’ànim?
Amb alts i baixos, moments de tot. Intento estar fort no només per mi sinó per la família. Tinc un suport molt gran, i això ajuda. La repressió és un instrument dur, per això existeix, perquè busca una càrrega mental. Però quan saps per què estàs lluitant fer-li front és més fàcil.


Té clar que no li ho posaran fàcil.
No és per caure en el desànim, però està demostrat que la justícia en un Estat com l’espanyol no existeix, i si s’acaba concedint algun tipus de millora no és perquè la justícia sigui bona, sinó perquè s’arravata a la lluita al carrer. Així que si al final no entro a presó no serà perquè la justícia sigui democràtica sinó per la pressió dels darrers anys a Catalunya.


Confia en el suport popular?
Hem de ser realistes i hi ha un context general de desmobilització, provocada per la Generalitat, l’abandonament de la lluita per la independència. Sempre hem dit que els indults dels presos processistes no va ser gratis sinó a canvi d’aquesta desmobilització. Però confiem que la gent pugui sortir a defensar no només la meva llibertat, sinó la de tothom, que és el que està en joc. El que es criminalitza és el dret a la manifestació i a reclamar el dret a l’autodeterminació i és important que ho defensem.


Reclamen que es doni suport a tots els represaliats i no només a alguns.
He tingut sort perquè des del principi he tingut molt de suport. Altres companys no n’han tingut tant. La creació d’un grup de suport ha funcionat bé. Busquem la defensa de tots els represaliats més enllà de la seva ideologia. Com que la repressió és coŀlectiva el millor és que hi hagi plataformes de suport.


Davant la desmobilització actual, té la sensació que tot el que es va lluitar des del 2017 no ha servit de res?
Seria d’iŀlusos pensar que la independència seria un camí fàcil i que l’aconseguiríem votant. Potser sí que els partits independentistes ens han enganyat, però ho han fet perquè hem estat iŀlusos. L’Estat no permetrà mai que ens independitzem per les bones perquè està construït sota la consigna d’‘una, grande y libre’. Tots els canvis de la història tenen fases i ara és el moment d’agafar forces, aprendre dels errors, no defallir, i el que hem de fer és preparar-nos per al segon embat.


Reculem en el temps i situem-nos al 2018. Què recorda de la manifestació davant del Parlament?
La manifestació va ser multitudinària, hi havia certa ràbia perquè havíem votat un any abans però estàvem igual. La gent volia arribar fins al Parlament i demostrar que el poble manava i qui havia d’obeir era el parlament. Està clar que en la lluita cadascú té el seu rol. No tothom vol estar a primera línia, però no es pot criminalitzar els que volem fer un pas més i lluitem pel mateix.


El caos i la confusió van ser importants. Per què creu que el van assenyalar com a culpable?
La policia es va veure sobrepassada. Com que la vam fer recular, van carregar de forma indiscriminada i la gent va respondre com a mètode d’autodefensa. Havia sigut una concentració pacífica fins que els Mossos hi van intervenir. També he de dir que un error meu és que potser els ho vaig posar massa fàcil per localitzar-me i la policia em va estar seguint durant dos mesos per Vilafranca. També és veritat que tiren de llistes negres.

Què aŀlega la seva defensa?
Tres coses: la cadena de custòdia de les proves no es va seguir, no es va respectar la presumpció d’innocència en cap moment i, finalment, que la Generalitat va introduir un pal de bandera com a instrument perillós que pot causar fins i tot la mort… a un antiavalot protegit amb tot l’equip.


Per què creu que la Generalitat es va presentar com a acusació, després va dir que es retiraria i no ho va fer?
Suposo que la Generalitat necessita mantenir contents els Mossos, que són qui els protegeix. Diuen que estan obligats a defensar els funcionaris públics. Però una cosa és defensar-los donant-los cobertura jurídica i l’altra, presentar-se com a acusació. El que volem és desemmascarar i demostrar la incongruència que és que la mateixa Generalitat que ens animava a sortir al carrer s’estava presentant com a acusació. I a dia d’avui ho pot continuar fent a causa del pacte amb la CUP, un pacte investidor, gràcies al qual el Govern continua tenint eines per presentar-se com a acusació en casos com el meu.


S’ha mostrat molt crític amb Junts i ERC.
És un fet que eren els que tenien l’última responsabilitat.


Per què creu que el seu cas no pot beneficiar-se de la llei d’amnistia?
Tot i que em vegi beneficiat per aquesta llei d’amnistia, és una amnistia parcial que deixa fora molts represaliats i presos polítics. Nosaltres lluitem per una amnistia total, que tregui al carrer tots els presos polítics antifeixistes i que no faci diferenciació entre innocents i culpables ni entre mètodes de lluita emprats. Hem de recordar que a l’Estat espanyol hi ha més de 300 presos polítics, molts d’ells d’avançada edat o greument malalts, i que si no som capaços d’alliberar-los seran exterminats a la presó. Així que com a antifeixistes el nostre deure és arrencar-los de les presons del règim.


Ja ha avisat que no entrarà voluntàriament a la presó.
L’únic que tenim per enfrontar-nos a un estat feixista és l’organització i els nostres principis i ideals. Si decideixen que em tanquen, ho assumiré amb totes les conseqüències, però vull que siguin ells els que passin pel tràngol d’haver de venir-me a buscar i facin la feina bruta.


En tots aquests anys que dura el seu procés, ha tingut problemes en el seu dia a dia?
És evident que no puc compartir oci amb els meus amics, per exemple, perquè dedico el temps a una feina més política i això fa que et vagis apartant a poc a poc. No he perdut amistats però sí compartir-hi convivència. Estic tan lligat que a vegades hi ha petits problemes quotidians en el dia a dia amb la família, amics… però tothom es mostra comprensiu i hi són quan necessito anar a fer una cervesa, jugar a jocs de taula o parlar de futbol. I els que s’hagin quedat pel camí, no ja tant persones sinó coŀlectius o partits, han demostrat que abans miren pel seu benefici; per tant, crec que m’han fet un favor.


La frase que va fer tanta fortuna d’“ho tornarem a fer” se la fa seva?
Si no continua la lluita li estàs donant la raó a la repressió, que el que busca és que t’aïllis políticament i s’aturi el moviment. Jo he continuat anant a manifestacions tot i que em deien que em quedés a casa. Però hi ha molts altres represaliats i han aconseguit apartar 4.000 persones de les manifestacions, de manera que 4.000 persones tancadetes a casa són 4.000 persones que no estan lluitant. D’aquesta manera guanya la repressió, i intentem que això no passi.

També et pot interessar

Comentaris