La troballa de 129 cossos enterrats durant la pesta negra protagonitza la nova exposició temporal de Vinseum
La necròpolis, de les més importants de l’època localitzades a Europa, reunia víctimes de totes les edats.
Vinseum enceta la programació d’enguany amb la inauguració aquest divendres, a les 19.30h de l’exposició sobre la necròpolis medieval apareguda el 2018, arran de les obres d’enderroc de Cal Pa i Figues per construir l’ampliació del nou museu. Les excavacions van treure a la llum 129 cossos que posteriorment s’ha confirmat havien estat víctimes de la pesta negra. En els estudis realitzats arqueològics, antropològics i genècits, els investigadors conclouen que aquest va ser un dels cementiris més importants de l’època trobats fins ara a Europa, amb cossos corresponents tant a infants, com joves i adults. La mostra, ‘129 vides. De quan la pesta negra va arribar a Vilafranca’, que es podrà veure tot aquest any, exposa part de les restes i altres troballes que les acompanyaven.
Els estudis preliminars de fa sis anys ja apuntaven que els cossos podrien correspondre a víctimes de la pesta negra, i així ho han certificat les anàlisi posteriors. Segons els investiagdors, la “bona” col·locació dels cadàvers -la majoria de forma individual, en parelles o grups de tres-, i el fet que els ossos no tinguessin impactes associables amb conflictes bèl·lics van ser els primers indicis que apuntaven a una malaltia. També els ho va fer pensar la proporció similar entre homes i dones, i la multitud d’edats diverses.
Els estudis més recents han analitzat els virus que podien tenir una trentena del total de cossos apareguts al cementiri. D’aquests, set van donar positiu en el causant de la pesta negra, “si bé no es descarta que els esquelets restants també el tinguin però no hagi estat detectable degut a la complexitat de les proves”, explicava Àlex Rebollo, comissari de l’exposició. “És una troballa molt i molt excepcional”, celebrava el director de l’equipament, Xavier Fornos, durant la presentació de l’exposició que també va voler posar en valor “la recerca feta ha estat un factor clau per ser rigorós en el relat i explicar tot el procés”.
A la mostra, el museu es proposa apropar als visitants tota la informació recopil·lada sobre com eren aquells vilafranquins de fa 700 anys (segle XIV amb una població de Vilafranca entre 4 i 5.000 habitants), una de les primeres poblacions que van habitar en una ciutat que s’havia fundat escassament dos segles abans. Entre les dades obtingudes, els investigadors apunten que els cossos presentaven diferents alteracions òssies compatibles amb el treball manual i amb recórrer llargues distàncies a peu per camins molt irregulars.
Dels 129 cossos, els arqueòlegs en van trobar 28 enterrats en una fossa comuna, en onze capes diferents. A parer dels investigadors, això podria respondre a la voluntat d’aprofitar una sitja ja existent a la zona. Rebollo explicava que els habitants de l’època propablement van crear la necròpolis al costat del Palau Reial perquè en aquell moment era un carreró sense sortida “i van tenir una necessitat sobrevinguda d’enterrar una gran quantitat de cadàvers en molt poc temps”. S’ha arribat a la conclusió que de les 129 persones enterrades, 51 correspondrien a persones adultes de més de trenta anys, 49 serien infants de menys de 14 anys i 29 joves d’entre 15 i 29 anys.
Rebollo feia un paral·lelisme directe amb la recent pandèmia de la covid: “De ben segur que els visitants a l’exposició podran connectar amb aquells 129 vilafranquins que van patir, igual que nosaltres, una malaltia sobrevinguda que matava la gent sense saber res sobre els contagis ni respecte quines podien ser les possibles cures”. “A l’època medieval es van decretar aïllaments de les ciutats a través de les muralles, igual que no fa gaire hem tingut confinaments”, afegia.
El comissari celebra que l’exposició permetrà mostrar al públic bona part de les troballes de la necròpolis i dels objectes que els acompanyaven. Al mateix temps, destaca que l’excavació derivada de les obres del museu ha permès fer una cronologia dels usos que va tenir l’antic solar de Cal Pa i Figues entre els segles XII i XXI, amb més de 3.000 peces trobades en el conjunt de tot aquest període, majoritàriament peces de ceràmica.
Des de la direcció del museu, Xavier Fornos, recordava que les obres per fer l’edifici d’ampliació del Vinseum ja contemplaven una recerca arqueòlogica, “de la qual tothom esperava que apareguessin restes del call jueu que també s’havia trobat molt a la vora”. “Però sorprenentment es va acabar trobant evidències d’una altra època de la qual a Vilafranca hi havia molt poca documentació”, celebrava Fornos.
Per complementar l’exposició, Vinseum ha programat diverses visites guiades, activitats per a escolars i tastos de vins. La regidora de Cultura, Àngels Dalmau, ressalta l’aprenentatge que es pot desprendre de la mostra i les diferents activitats, i aplaudeix que aquest viatge al passat arribi en ple procés de muntatge del nou equipament museístic: “Obrirem el museu a un present i futur brillants, però és fantàstic que l’exposició temporal arreli a les bases humanes i socials”.
Un cop acabi l’exposició temporal, el març de l’any vinent, els investigadors confien que la recerca continuï evolucionant i permeti complementar les dades obtingudes fins ara. El proper pas, indiquen, serà analitzar les relacions familiars entre els diferents esquelets. La intenció és que tota la documentació obtinguda formi part d’una publicació científica i no es descarta que es reculli en un llibre monogràfic.
