El Quinto de la Gueralda, un win-win
L’èxit d’una proposta que entreté, divulga l’entitat i permet autofinanciar-se fa el dia de Reis la segona sessió
Poques coses amb una fórmula tan senzilla tenen un efecte amb tant d’èxit com el Quinto que cada any per les festes de Nadal organitza el Casal Popular La Gueralda de Vilafranca. Prop de 800 persones passen pel local del carrer Sant Raimon de Penyafort, a la Barceloneta, en les dues sessions que s’organitzen. Enguany, el 25 de desembre, tot un èxit, i demà, dia de Reis.
El que va començar com una idea manllevada d’altres casals populars del Garraf, s’ha acabat convertint en una macro-trobada de jovent, sobretot, entre els 18 i els 30 anys, on, en el fons, et toqui o no et toqui, tothom hi guanya. D’una banda, la gent s’ho passa molt bé i de l’altra, l’organització pot donar a conèixer un espai autogestionat i polititzat a un públic que d’una altra manera potser no hi accediria. I, finalment, “el quinto ens permet fer calaix perquè la resta de l’any es puguin fer activitats”.
Qui ho diu és Otger Amatller, un dels coordinadors d’una activitat que, tot i la simplicitat del funcionament, requereix un gran esforç organitzatiu en el que socis i sòcies donen un cop de mà.
Amatller confessa que “gestionar el caos és molt complex” perquè l’atracció del Quinto és tal que cada any són moltes les persones que es queden sense accedir al casal. Per això s’han vist obligats a organitzar-se de manera que qui queda fora el primer dia obté un tiquet per entrar abans en la segona sessió, un “privilegi” que també tenen les sòcies de l’entitat.
Novetats
L’11a edició ha arribat amb alguna novetat, com la guixa d’or, un premi directe per a qui la trobi. Aquest invent serveix, alhora, per donar visibilitat al cicle Relats, petits cellers que presenten els seus productes a la Gueralda.
Una altra novetat són algunes cantarelles que “lloros” i “cotorres” apliquen a l’hora de cantar els números associats a una cançó, no sempre políticament correctes. Enguany han debutat “visca la lluita feminista”, que és el número 8; el “Coti x coti”, el 10; el “Puta Espanya”, el 12 (d’octubre), amb la cançó de Filibusters. I d’altres com “Franco ha muerto”, el 75; Naranjito, el 82; la jubilació, el 65, i així amb tot. Per la mitjana d’edat de la concurrència, el llistat de números també es pot convertir en tota una lliçó d’història.
L’etern debat continua sent si convindria deixar el casal popular per fer el Quinto en un espai més gran. “L’últim recurs seria anar a les pistes, un espai molt gran”, però s’hi resisteixen perquè no volen perdre el caliu del local. En canvi sí que es voldria recuperar una mica l’entorn familiar per participar-hi amb els més petits, que s’han anat quedant pel camí.
La segona part, demà a les 7 de la tarda.
