“Un tant per cent elevat de lapoblació ens avala per continuar la transformació del Vendrell”

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, a la sala de plens de l’ajuntament.
22/12/2023 - 09:00h

Entrevistem l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, per fer balanç d’aquest 2023 i parlar dels projectes del 2024

Kenneth Martínez ha revalidat aquest any el seu càrrec d’alcalde del Vendrell, que ara ostenta amb el suport del grup municipal socialista, vencedor de les eleccions de final de maig, i del Partit Popular. Amb ell hem volgut fer balanç d’aquest any, però, sobretot, de parlar dels projectes previstos per al 2024.

Quin balanç fa d’aquest any electoral?
Positiu en el sentit d’haver aconseguit l’objectiu de renovar el mandat amb el suport i la garantia suficients de poder continuar amb tranquil·litat la transformació i millora del Vendrell. Un tant per cent important de la població ens ha validat la feina feta i ens ha donat la confiança per continuar el projecte transformador.

Quins són els projectes més immediats que s’ha marcat?
Bàsicament tenim dos objectius per a aquest mandat i que segueixen la línia de l’anterior: la millora de la via pública, que implica moltes coses, però que serveix per englobar la neteja viària, el contracte de la qual estem licitant i per al qual s’han presentat 4 o 5 empreses; i la recollida de les escombraries, contracte que hem delegat al Consell Comarcal perquè en faci la licitació amb 8 ajuntaments més. És un contracte molt important, per import d’uns 7 milions d’euros. Implantarem el sistema de recollida porta a porta a tot el municipi, que vol dir un canvi d’hàbits. Ho hem de fer per adaptar-nos al canvi climàtic, però també altrament no hi haurà manera de pagar el cost d’eliminació.

És optimista que el Vendrell pugui passar d’una taxa de reciclatge del 30% al 80%?
Sí, per l’experiència que ja tenim als 3 punts del municipi on es fa la recollida de residus porta a porta: a Sant Vicenç de Calders i a les urbanitzacions Torreblanca i Nou Vendrell. En dos anys hem aconseguit aquest valor i tot i que la mida i densitat de població no és la mateixa, ha funcionat bé gràcies als veïns i veïnes, que són qui ho fa realitat. No hi ha gaire municipis de la nostra mida que l’apliquen, però el porta a porta s’anirà implantant de manera generalitzada. I un altre aspecte de millora general de la via pública serà el nou contracte de manteniment de carrers i la transformació verda.

Veurem aviat algun moviment en aquest sentit?
Al llarg del 2024 redactarem projectes de millora de les rieres i al final hi començarem a veure actuacions, com intervencions al tram final del torrent dels Aragalls, a Coma-ruga; i també algunes connexions per acabar de tancar el cercle d’abastament d’aigua al Vendrell, tant de pous nostres com de l’Ebre.

Com està el tema de resoldre les fuites a les canonades?
La solució forma part del cicle de l’aigua i això vol dir captar-la, transportar-la i reduir les fuites, que ja hem anat reduint, però ens cal una inversió important tant per a les canonades que ens venen de Tomoví com per a algun dipòsit. Tot forma part de la transformació verda, com el Parc del Botafoc, el projecte del qual s’estarà redactant durant aquest proper any.

Què s’hi prioritzarà?
Serà una zona verda molt gran –de 4 hectàrees– en la qual es prioritzarà l’esbarjo i el lleure, un refugi en tots els sentits de la paraula, ja sigui climàtic o per anar-hi a desconnectar. El gruix del Parc del Botafoc serà on ara aparquen cotxes, però continuarà per damunt d’una mena de cinglera fins a la Torre del Botafoc. Per tant, hi haurà aquestes diferents alçades.

Com està l’edifici del Tabaris de Coma-ruga?
S’acaba aquests dies, es podrà utilitzar passat Reis i pensarem en la inauguració més de cara a la primavera, quan els barris marítims guanyen activitat. A més, aquest mandat a Coma-ruga també seran realitat dos equipaments més: el nou edifici de l’institut-escola i l’ampliació del CAP, que havia estat pensat bàsicament per uns moments puntuals de l’any i ara ha de passar a tenir un volum més gran perquè a l’estiu es queda petit. Haurem de facilitar la cessió del solar i parlar amb la Xarxa Santa Tecla, l’operador del servei.

El creixement demogràfic ha estat constant al Vendrell des de fa anys. Això és un problema?
Vol dir per exemple que, sovint, les previsions que es fan d’espais com instituts a cinc anys vista se superen i cal fer equipaments més grans del que es preveien inicialment. Estem en una zona de Catalunya on la població creix de manera exponencial i cal que les administracions superiors també ho tinguin en compte. La meitat del nostre parc d’habitatges són segones residències que cada vegada esdevenen més la residència principal, i això ens fa créixer. Ara bé, aquest creixement demogràfic també contribueix a la nostra riquesa i formem part de la Catalunya del futur. Per tant, volem transmetre a les administracions superiors que siguin conscients que Catalunya creix per aquí, i perquè aquest creixement sigui positiu i ordenat s’ha d’invertir tal com toca.

A Calafell, per exemple, s’ha reactivat una campanya perquè la gent que hi viu s’hi empadroni. També deu passar al Vendrell que cal oferir uns serveis a una població que, sovint, és més nombrosa que la legalment censada…
Sí, perquè cal tenir un cert nombre de metges, professors i bombers per a la població real, per exemple. Per a altres parts de Catalunya, on la població no fluctua tant, és més fàcil de gestionar, però no és el cas del Vendrell, on tenim una singularitat pel que fa al creixement que cal tenir en compte, per exemple, per part de la Generalitat. Tot i això i malgrat la distància curta que ens separa, la mobilitat residencial a Calafell és més exagerada que no pas al Vendrell, per bé que a tota la franja litoral es dona aquest fenomen. Està molt bé que la gent s’empadroni als nostres municipis, però la Generalitat hauria de fer més el càlcul per a la població real i oferir serveis extres i no tenint en compte estrictament la població empadronada.

Acabo amb un parell de preguntes en tant que vostè és inspector d’ensenyament. Com està l’índex de fracàs escolar al Vendrell, que havia arribat al 30% d’escolars que no acabaven l’ESO?
Respecte de cinc o sis anys enrere, s’ha pogut reduir com a mínim a la meitat. Penso que s’hauran d’anar incrementant arreu de Catalunya places de formació professional per donar més sortides possibles a l’alumnat i invertir molt més en professors i especialistes per millorar els resultats, com ens diu PISA.

Per tant, calen més inversions…
Sí, però el país ho necessita. I, a més, com que hi ha menys demografia als cursos més primerencs també es podran destinar més recursos a l’ESO i l’FP. Avui, a més, les aules són molt més dinàmiques i caldrà dotar de més professorat, cadascú fent coses diferents, per orientar i personalitzar millor la formació.

També et pot interessar

Comentaris