Vilafranca recordarà l’exvicari Jaume Patrici Sayrach

Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers, que va exercir de vicari a Vilafranca durant 32 mesos.
16/11/2023 - 19:51h

El religiós, polític, escriptor i periodista serà recordat per amics de Vilafranca i Santa Coloma de Gramenet

El proper divendres 24 de novembre, la Sala Mossèn Vinyeta de la rectoria de Santa Maria de Vilafranca acollirà un acte d’homenatge i record a Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers, que va ser vicari antifranquista revolucionari a la mateixa parròquia vilafranquina (1958-1961), nascut a Barcelona el 1929, fundador d’una parròquia al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet i que va morir el primer dia d’aquest any 2023.

L’acte s’iniciarà a les 19 h, inclourà la presentació dels seus llibres de reflexió i records Enllà, publicat a títol pòstum i que inclou dades sobre la seva experiència vilafranquina; Laetus dies hic, que el mateix Sayrach va regalar al papa Francesc, i Vuitanta anys; i hi haurà la projecció del vídeo ‘L’home que camina’ i parlaments de Fina Curto, Fina Miralles, Maura Rovira, Josep Giménez i Antoni Ribas sobre el pas del religiós, polític, escriptor i editor per Vilafranca; a més dels seus amics de Santa Coloma de Gramenet Conxita Capdevila, Agustina Rico i Eugeni Madueño.

Petjada vilafranquina
Jaume-Patrici Sayrach va exercir com a vicari de Santa Maria a Vilafranca, com apuntàvem, a cavall de la dècada dels anys cinquanta i inici dels seixanta del segle passat.

A la capital penedesenca, Sayrach va impulsar una seriosa transformació de l’Acció Catòlica i de la JOC traient el jovent dels locals parroquials i impulsant-la a un compromís cívic. “Era un home pausat, però inquiet; espiritual però amb una amplia cultura, i connectà la joventut de Vilafranca amb grups inquiets de Barcelona”, s’apunta des de l’organització de l’homenatge que se li retrà divendres 24. A Vilafranca va impulsar el setmanari Acción Católica –arrelat a la vila des de 1909– traient el mot ‘católica’ del títol i obrint-lo a les realitats setmanals de la vila i la comarca, i augmentant els textos en català.

Va ser a Vilafranca 32 mesos, però les pressions del poder d’aleshores van fer que el traslladessin a Barcelona, concretament al barri del Poble Nou.

Després d’uns anys a Roma estudiant, Jaume-P. Sayrach va fundar una parròquia popular al barri suburbial del Fondo a Santa Coloma de Gramenet. En les primeres eleccions democràtiques, l’any 1979, el van elegir regidor per la llista del PSUC, amb mossèn Lluís Hernández de cap de llista. Aquest va esdevenir el primer alcalde democràtic de la ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les persones que recordaran Sayrach van mantenir-hi un contacte mentre va ser a Vilafranca, a més de les citades de Santa Coloma de Gramenet, que també intervindran en l’acte a la Sala Mossèn Vinyeta.

Enquesta inusual
D’altra banda, val a dir que en els anys que Jaume P. Sayrach va ser a Vilafranca, a més de l’esmentat canvi en el nom de la capçalera d’Acción va promoure una enquesta inesperada i inusual per a l’època. En un article a pàgina sencera, titulat ‘6 buenos hombres para 6 buenos concejales’, demanava als lectors que enviessin noms de persones que ells escollirien per ser regidors de la vila.

Atès que era any d’eleccions municipals, l’“enquesta era una autèntica gosadia i un atreviment colossal”, diuen els organitzadors de l’acte previst. Des de l’any 1939 només s’havien fet eleccions municipals amb urnes, candidats i paperetes una vegada –l’any 1948– i eren unes eleccions amb cens restringit.

Durant el franquisme, cada 6 anys es renovava el consistori, però mai hi havia eleccions universals, lliures i obertes. Imperava el que en deien ‘democràcia orgànica’. Així doncs, fer aquesta enquesta era tocar un punt sensible del règim i plantar-li cara, “tot i que es presentava el projecte amb textos del governador civil de Barcelona, el franquista Felipe Acedo Colunga, en els quals parlava d’eleccions i elegibilitat”.

L’enquesta va ser un èxit, atès que en les eleccions oficials, fetes per terços i amb votació restringida, quatre de les persones elegides havien sortit en la votació popular.

“Tot i això, l’atreviment (de Sayrach) va ser una de les causes d’intensificar la persecució d’Acción per part de les autoritats franquistes i que el vicari sumés un fet més al seu expedient de persona conflictiva per al règim”, diuen els seus amics ara. “Al cap d’un any, el traslladaven al Poble Nou de Barcelona”, conclouen.

També et pot interessar

Comentaris