La sequera ha matat 162 arbres enguany a Vilafranca
L’Ajuntament opta per plantar espècies més adaptades a la falta d’aigua com ara l’alzina i descarta els pollancres
La sequera extrema que pateix casa nostra està fent estralls en la natura en general. També en l’arbrat, que nota com la falta d’aigua, tot i el reg que es permet, posa en perill molts exemplars. Tant és així que des de l’àrea de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Vilafranca es dona la dada de 162 arbres que han mort a causa de la sequera només en el que portem d’any.
A Vilafranca hi ha actualment 15.000 arbres, prop de 6.900 en carrers, plantats en escocells, i aproximadament 8.100 en zones verdes enjardinades i altres espais verds. La xifra d’arbres morts no és una gran quantitat perquè no arriba a l’1% del total, però l’Ajuntament preveu que pot arribar fins al 2%, ja que hi ha arbrat amb afectacions irreversibles que obligaran a actuar-hi.
Les actuacions anuals en l’arbrat vilafranquí es concretaven en la reposició d’una seixantena d’exemplars. La sequera extrema que s’estén per la zona fa que la campanya de substitució d’arbres s’enfili fins al doble, 120 exemplars. Són les previsions amb què es treballa des del servei d’Espai públic i Transició ecològica de l’Ajuntament. La tècnica de Parcs i Jardins, Vera Mestre, detalla que un 82% dels arbres que han mort enguany corresponien a l’arbrat viari, ubicat en voreres o zones d’aparcament, mentre que un 18% eren arbres situats en parcs i zones verdes. La diferència en els percentatges de mortalitat s’explica pel lloc que ocupen: “Sovint, els arbres situats als carrers o aparcaments han de suportar condicions més adverses que els que estan en espais verds, com ara una sobrecompactació del sòl, podes per adaptar-se a la via pública a causa de la proximitat de façanes, fanals o semàfors, obres, i tall d’arrels per fer rases, entre d’altres.
L’Ajuntament de Vilafranca no disposa de brigada de parcs i jardins i els serveis de cura estan subcontractats a la cooperativa Nou Verd, que és qui en fa el manteniment i cada dos anys revisa tot l’arbrat de Vilafranca. “Molta gent es pensa que el manteniment és només fer la poda dels arbres, però no tots els exemplars ho necessiten. Del que es tracta és que l’arbre viari sigui el més segur possible”, i segons Mestre, “que es desenvolupi bé i faci ombra”.
Canvi d’espècies
La sequera també ha obligat a buscar espècies que s’adaptin millor al clima actual. Per això ara es descarten els pollancres perquè, tot i ser un arbre barat, és una exemplar de ribera que necessita molta aigua. L’espècia escollida que s’adapta millor és l’alzina. En aquest sentit, s’intenta diversificar les espècies per evitar que les plagues afectin massivament una espècie en concret. La normativa europea impedeix que s’utilitzin productes nocius amb productes químics per al tractament d’aquestes plagues.
D’altra banda, els arbres joves que habitualment es regaven els 3 primers anys es veuen afectats per la sequera, fet que obliga a prolongar el reg fins als 5 anys. “Però no hi ha diners per regar tots els arbres!”, diu Mestre, tot i que s’ha destinat més pressupost per incrementar els refugis climàtics naturals a la vila.
Salvar el xiprer del Palau Baltà
Un element característic de la plaça Jaume I és el xiprer que hi ha a tocar del Palau Baltà, escenari de diversos actes de festa major.
Enguany li va tocar el rebre de valent perquè una espurna dels Diables va encendre la part superior de l’exemplar i va quedar molt malmès, tot i la ràpida intervenció per apagar les flames. La tècnica de Parcs i Jardins, Vera Mestre, indica que “fins la primavera vinent no se sabrà si es pot salvar”. Mestre continua: “Estem intentant que sobrevisqui, n’hem podat la part cremada i de moment el reguem per donar-li una oportunitat”. En el cas que sigui inviable salvar-lo, es reposarà amb un altre xiprer però, de tota manera, Mestre considera que un arbre en aquella ubicació, tenint en compte la sequera i els diversos actes que s’hi fan cada any i que impliquen l’exposició al foc, “està condemnat”.
