50 anys sense Pau Casals
L’edició en paper d’El 3 de Vuit publica aquest divendres un especial amb informacions, reportatges i entrevistes amb motiu de l’efemèride
Aquest diumenge, dia 22 d’octubre, es compleixen exactament els 50 anys de la mort del mestre Pau Casals al seu exili definitiu de San Juan de Puerto Rico, on el violonceŀlista vendrellenc i català universal va passar els últims anys de vida amb la seva esposa, Marta Casals, precisament d’origen porto-riqueny i la qual encara avui és la vicepresidenta de la Fundació Pau Casals, que va fundar amb el músic.
Amb motiu d’aquesta efemèride, l’edició en paper d’El 3 de Vuit d’aquest divendres publica un especial monogràfic amb diverses informacions, reportatges i una entrevista a la directora del Museu Pau Casals del Vendrell, Núria Ballester. A més, l’entrevista de la pàgina 2 és amb el president de l’Associació Musical Pau Casals, Joan Miró, entitat que també es va crear fa 50 anys.
Com es recorda en una de les sales de la casa nadiua del mestre al carrer de Santa Anna, número 4, del Vendrell, indret sobre el qual en aquestes pàgines monogràfiques pel cinquantenari de la mort de Pau Casals publiquem un reportatge, Casals va morir encara durant la dictadura franquista, que el va obligar a marxar a l’exili poc després de la Guerra Civil espanyola, inicialment a Prada de Conflent (Catalunya del Nord). La mateixa dictadura i el feixisme a Espanya i en altres indrets del món també van ser els motius pels quals va deixar de tocar el violoncel en públic, a més de no voler tocar més tampoc en els països que no van fer res per combatre el règim de Franco.
Malgrat que faltaven poc més de dos anys per a la mort del dictador, el poble del Vendrell va organitzar un funeral per Pau Casals a l’església parroquial on el mestre havia començat a vincular-se a la música, atès que el seu pare n’era l’organista titular al darrer terç del s. XIX. Va ser el 26 d’octubre del 1973, quatre dies després de la mort de Casals, i l’església del Sant Salvador va quedar petita per acomiadar el mestre. La colla castellera dels Nens del Vendrell van aixecar-hi un pilar de dol i homenatge, sense el so de les gralles, com es fa en aquests casos.
Traspassat el 22 d’octubre del 1973 i havent-se fet aquest funeral, les despulles de Pau Casals encara trigarien 6 anys a poder ser dutes al Vendrell perquè l’enterressin en un dels panteons a l’entrada del cementiri municipal. Aquest retorn de Casals al Vendrell va tornar a ser una impressionant mostra de dol i homenatge coŀlectiu de la ciutadania, no només del Vendrell, sinó també arribada de diversos punts de Catalunya. L’acte va tenir lloc exactament el 10 de novembre de 1979, amb la democràcia restablerta, com havia estat el desig del músic. Els Nens del Vendrell van tornar a enlairar un pilar d’homenatge, es va organitzar un concert en la seva memòria i la casa nadiua del mestre es va omplir de flors en el seu record.
El mateix any 1979, Pau Casals va rebre a títol pòstum la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
En aquestes pàgines especials amb motiu dels 50 anys de la mort de Pau Casals publiquem alguns reportatges sobre la Casa Museu Viŀla Pau Casals, l’esmentat de la casa nadiua i un sobre el també cinquantenari de l’Associació Musical Pau Casals, a més dels concerts i altres recordatoris del traspàs del mestre.
