“Estic satisfet d’haver començat el mandat en solitari, però tots els camins estan oberts”
Francisco Romero repassa els 100 primers dies com a alcalde de Vilafranca
Francisco Romero arriba a la xifra de 100 dies de mandat com a alcalde, una data significativa perquè va anunciar que en aquest marge de temps l’equip de govern havia de dur a terme un seguit d’actuacions. Amb motiu de l’arribada a aquesta data assenyalada, Romero repassa el que han donat de si aquests tres primers mesos de govern i dona el seu parer sobre altres temes d’actualitat a Vilafranca.
Què ha passat amb el servei de bus Vilafranca-Barcelona?
Tenia el compromís des del juliol per part de la Direcció General de Transports que es reforçarien les expedicions de bus al setembre, coincidint amb l’inici de curs. Això no ha estat així i vaig demanar una segona reunió, en la que em diuen que faran un reforç puntual i que estan treballant en la planificació d’una millora integral del servei, però sense data concreta.
Tampoc hi ha data per engegar les actuacions d’Adif a Vilafranca?
Tenim concretada una reunió aquest mes amb Adif per donar compliment al conveni i establir un calendari.
100 dies és el que es va marcar com a límit per fer o iniciar diversos temes. Satisfet?
Tots els temes que depenen de nosaltres estan començats.
Tot plegat diu que ha de servir per fer de Vilafranca una ciutat referent a Catalunya.
Sí. Per referent vull dir en tot allò en què podem destacar, aprofitant la nostra singularitat, Vilafranca com a capital de la cultura, Vinseum, capital del vi i liderant programes en matèria de canvi climàtic, tot acompanyat de la millora de l’espai públic. Tenim un llistat de més de 20 projectes singulars que haurem de materialitzar aquest mandat amb acord polític i econòmic.
Parlant d’acord polític, creu que serà fàcil consensuar?
El nostre deure és fer propostes i avançar, propostes que han de tenir l’acord dels grups municipals, però molts dels projectes que volem impulsar necessiten estabilitat econòmica. Crec que s’està fent una bona feina de diàleg. De moment, hi ha bona voluntat dels grups per arribar a acords i tirar endavant els temes principals.
Continua apostant pels acords puntuals?
Continuo pensant com el dia de la investidura, que hi ha el camí dels acords puntuals i el dels acords globals. Aquest darrer camí es pot fer des de dins o des de fora. Les portes estan obertes, però s’ha de fer des de l’acord programàtic, i aquesta complicitat és el que s’està treballant ara.
El preocupa que es repeteixi una aliança per desbancar-lo de l’alcaldia?
No em preocupa això, sinó altres coses. A vegades em preocupa que, en no tenir majoria, les regidories han de fer un esforç addicional El que veig i el que m’anima és que la majoria de la gent està contenta amb el que fem. Queda molta legislatura i del que es tracta ara és d’assegurar l’estabilitat.
La primera gran prova de foc serà l’aprovació de les ordenances i els pressupostos.
El pressupost del 2024 és més que un pressupost anual, és una visió de mandat. En el fons és la inversió pública fins al 2027, que són al voltant de 15 milions d’euros. Ja tenim una proposta tant d’ordenances com de pressupost que anirem fent arribar als grups municipals.
Un dels punts inclosos en els 100 primers dies era disposar del projecte de la segona biblioteca, al carrer Comerç.
Ja tenim una proposta adaptada als nous models de biblioteca, tenim el document i del que es tracta és d’encaixar-lo en un edifici físic. Requerirà una inversió important i necessitem acord pressupostari. Cada grup té la seva proposta. Quant val fer una biblioteca? Depèn. Si faig un nou edifici, 5 milions. Si faig una rehabilitació i aprofito un fons Next Generation, 1 milió. El mateix passa amb la caserna de la Guàrdia Civil, l’antic hospital. També són temes que requeriran consens. De tota manera és important que dels 15 milions d’euros que deia abans, almenys 1,5 milions o 2 d’euros cada any puguin nodrir el pla d’equipaments. La decisió està a triar què prioritzes per al mandat, biblioteca?, antic hospital?, caserna? Perquè al final no es pot fer tot, com a molt pots fer un equipament durant el mandat.
Tria difícil.
Si es vol rehabilitar l’antic hospital ja està bastant avançat, però rehabilitar l’entorn del claustre, 3.000 m2, seria com un nou projecte que seria compatible si aprofitem el Next Generation que tenim a la nau del carrer Comerç. Si la biblioteca la vols a la nau del carrer Comerç, allà hi tenim el Next Generation i el pla de biblioteques, dues subvencions amb les quals pràcticament podem rehabilitar tota la nau. En el cas de la caserna, tenim més marge de temps, però hem d’anar pensant projectes.
Hem de patir per si es perd la Vilafranca universitària?
No cal patir, no es perdrà, no. La universitat ha vingut per quedar-se i ara toca fer-ne créixer l’oferta, i això sí que passarà per ampliar instaŀlacions. La facultat d’Infermeria, a curt o mitjà termini, pot assegurar el tercer curs i el quart. El que hem de pensar és en noves instaŀlacions per créixer.
Però l’edifici de l’Enològica està al límit.
L’Enològica encara pot assumir un curs més, per tant el 2024-2025 encara podem ser-hi, fins i tot el quart curs, que té un contingut de pràctiques molt elevat. Ara bé, per fer créixer l’oferta universitària necessitem unes instaŀlacions més grans i aquí és on entra la nostra proposta de coinversió, tant amb el Consorci Hospitalari com amb el Ricard Fortuny, que participin en un campus de salut, com s’ha fet a Manresa, per exemple.
En quines altres especialitats sanitàries s’està pensant?
Apuntem per exemple cap a la logopèdia i també d’altres relacionades amb l’àmbit sociosanitari de la gent gran.
Ser ciutat universitària vol dir rebre estudiants de fora, joves. Això lliga amb el tema d’habitatge, lloguers assequibles…
El problema de l’habitatge és estructural de país i Vilafranca no se n’escapa. Des de l’Ajuntament podem arribar a acords amb altres ens, com el que tenim amb l’Incasol pels pisos del carrer Glòria Lasso. L’Ajuntament va cedir el solar i està en marxa, són més de 30 habitatges. Després, 30 més amb un solar de Next Generation a la zona del Pati del Gall-carretera d’Igualada. També tenim el programa de rehabilitació, que funciona molt bé. Des de l’Ajuntament intentem que els pisos buits s’incorporin a la borsa d’habitatge, amb el compromís de deixar-los en bones condicions. Per tant, dins de les possibilitats de l’Ajuntament, entre Sostre Cívic i Next Generation tenim una inversió molt important amb operacions que, sumades, fàcilment arriben als 10 milions d’euros.
Una de les apostes fortes de l’equip de govern és la seguretat.
El regidor ha reorganitzat serveis i això es nota. Hi ha més presència policial, més proactivitat, més previsió i més col·laboració amb altres cossos de seguretat. Un de les prioritats és l’ocupació amb delinqüència reiterada i en aquest sentit anem fins a baix. Una altra cosa són les ocupacions amb una motivació social per una necessitat bàsica. Aleshores hi entren els Serveis Socials i l’itinerari que se segueix és un altre.
En l’àmbit urbanístic, quina és la següent parada del Pla d’Intervenció Integral (PIICC)?
Les obres de l’avinguda Catalunya estan a punt d’adjudicar-se. És un projecte que ja s’ha explicat a l’associació de veïns i m’agrada insistir en aquest tema perquè per a nosaltres és molt important la relació amb la gent, i qualsevol proposta l’han de conèixer, fins i tot perquè la puguin criticar.
És una obra important.
Sí perquè abasta des dels carrers Eugeni d’Ors, Sant Fèlix i Oriol fins a la zona esportiva. Finalment també hi haurà una revisió integral de la canalització d’aigües, que hi ha un tram que s’ha de modificar. Caldrà repassar l’arbrat, els paviments, la iŀluminació…
Per on continuarà el PIICC?
Tenim projecte per a tots els barris, Parc de Sant Julià, carrer Santa Margarida i els Monjos, carrer Sant Pere, Sant Antoni, passatge Moliner, Santa Magdalena, Pere Alegret…
A quin li toca primer?
Ara mateix s’està fent una valoració tècnica perquè per a nosaltres no només s’ha de fer una urbanització, sinó que s’hi inclouen altres aspectes com les aigües o la iŀluminació. Però, probablement, tindran prioritat carrer Sant Pere, Santa Magdalena i Pere Alegret. Però tots els que he anomenat són per enllestir aquesta legislatura.
Un altre sector estratègic, el comerç. Què cal fer per tal que els vilafranquins i vilafranquines no marxin a comprar fora?
En aquest sentit, el que interessa és que a Vilafranca passin encara més coses. Partint dels nostres punts forts com a ciutat, al voltant de la cultura del vi, al voltant dels equipaments que estan a punt d’obrir, d’esdeveniments vinculats a la gastronomia, l’esport i altres. En definitiva, si passen coses a Vilafranca, la gent ve i compra. Si reforcem el mercat dels dissabtes, la gent vindrà; si els dissabtes a la tarda s’organitzen actes, la gent vindrà. Vilafranca té molt de potencial, aprofitem-lo, teixim complicitats de manera transversal.
Hi ha molts locals comercials tancats, oi?
Sí, hem d’intentar ajudar els propietaris dels locals que estan oberts perquè els posin al dia, i els que estan tancats ajudar-los amb una inversió pública a canvi del compromís durant uns anys que obrin el local i hi tinguin una activitat comercial. En aquests casos el que demano a l’equip tècnic és que fem microcirurgia, agafar cas per cas i estudiar les causes de la inactivitat oferint una proposta de millora amb l’objectiu de donar-hi el tomb. Tenim dos programes en marxa en l’àmbit comercial: un per saber per què les botigues que s’instaŀlen han escollit Vilafranca, i un segon per saber les causes per les quals ha tancat un comerç. Això ens donarà moltes pistes sobre on incidir des de l’Ajuntament.
Quan veurem Vinseum obert?
Ara mateix estem condicionats per la resolució de la impugnació de la licitació, de manera que no es pot adjudicar la museografia fins que aquest tema no estigui resolt. Aquesta resolució es podria tenir ja a l’octubre i si adjudiquem dins el primer trimestre del 2024, Vinseum podria obrir a mitjan any.
La valoració global d’aquests primers 100 dies, doncs, és…
Estic molt content. Quan arribo cada dia a l’ajuntament, si pogués dedicar-hi més hores, ho faria. Ho estic vivint molt intensament. Crec que la forma de treballar, a vegades, és tant o més important que el fons, i en aquest sentit treballem les propostes més enllà del grup, també amb la gent, amb les entitats, i la percepció que tinc és que això agrada. A més a més, estic molt satisfet d’haver començat en solitari, ja ho vaig dir en campanya i el que es diu en campanya s’ha de complir. Vaig dir que si tenia 7 regidors o més faria tot el que he fet i, tot i els reptes que se’ns plantegen abans de Nadal, crec que és per estar content. I el fet de tenir tots els camins oberts pel que fa a acords, ajuda.
