Un pregó de Fires i Festes farcit de vivències i records dels Jocs Olímpics de Barcelona
Santi Carda va rememorar grans moments de fa 31 anys
L’exjugador d’hoquei patins i empresari Santi Carda va portar la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia 31 anys enrera en un emotiu pregó de Fires i Festes. Les vivències personals i col.lectives dels intensos dies dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van tornar a la ment dels sadurninencs i sadurninenques que omplien la plaça i que ja tenen la suficient edat per recordar-ho.
Lluint al balcó de l’Ajuntament la torxa olímpica que va portar en el seu dia pels carrers del poble i la medalla que va guanyar a la pista de l’Ateneu, Carda va repassar la seva trajectòria esportiva, però sobretot les emocions dels dies olímpics. Des de l’anècdota de ser l’esportista que aquell llunyà 1992 vivia més a prop de les instal.lacions olímpiques i que va merèixer, fins i tot, un reportatge de la BBC, fins el valor d’haver guanyat una medalla a casa, l’exjugador va fer un llistat extens d’aquestes emocions.
“Nosaltres, durant els Jocs, estàvem allotjats a un poble nomenat Vilafranca del Penedès”, va fer broma Carda al recordar que les seleccions d’hoquei patins, al ser esport d’exhibició, no estaven a la Vila Olímpica.
Però més enllà del seu vessant esportiu, el sadurninenc també va posar en valor les Fires i Festes i les seves cinc dècades de participació, primer com un nen, després com un adolescent i, finalment, com adult i pare. “Cada periode té unes imatges, uns olors i unes sensacions pròpies”, va matisar. Els concerts musicals, les atraccions de la fira, la cultura popular i, sobretot, la Festa de la Fil.loxera han format part de la seva vida any a any. “Hem penjat al poble un cartell que diu territori Fil.loxera. Doncs sí, som territori Fil.loxera, som grocs i n’hem d’estar orgullosos”.
Santi Carda va deixar deures a fer als seus veïns i veïnes. “Ens sentim molt sadurninencs i sadurninenques els dies de les Fires i Festes, però la resta de l’any no és així. Hem d’aprendre a mantenir aquest esperit de poble i de pertinença tots els dies i mesos de l’any”, va reclamar.
