L’Arboç recorda aquest divendres els fets bèlics del 1808
Els Campaners de l’Arboç tornaran a tocar a Somatent i a Foc coincidint amb el 215è aniversari dels històrics fets a la vila
Aquest divendres, 9 de juny i a partir de les 7 de la tarda, els Campaners de l’Arboç tornaran a tocar a Sometent i a Foc des dels campanars de l’Església de Sant Júlia per recordar la defensa desesperada que varen protagonitzar les arbocenques i els arbocencs l’any 1808, ara farà 215 anys.
D’aquesta manera, la vila de l’Arboç recordarà l’atac furibund de tot un exèrcit napoleònic contra un grapat de sometents arreplegats de diverses contrades, i els pagesos i pageses de l’Arboç encerclats per sorpresa, que van defensar la seva vila, casa seva i les seves vides.
Es tracta del setge i destrucció de la vila arbocenc, llavors encara emmurallada, a càrrec del gruix de l’exèrcit napoleònic comandat pel general Chabran, que pujaven de Tarragona per a sufocar la revolta dels sometents, i que ja havia causat estralls a l’exèrcit napoleònic uns dies abans al Bruc.
Un petit destacament de l’exèrcit francès que pujava de Tarragona va ser atacat als afores de l’Arboç per una trentena de sometents de Valls i de diversos llocs de comarques i pobles veïns. En arribar el cos de l’exèrcit, els sometents es varen retirar darrere de la muralla de l’Arboç.
En aquell moment el general francès va decidir no cometre cap error com el que va succeir al Bruc, on es va subestimar la defensa civil. Va fer encerclar la vila i no van deixar marxar a ningú. Unes hores més tard Chabran va ordenar entrar a la vila al toc de Mata-Degolla, cosa que significa que no agafarien presoners.
En aquest punt es va iniciar un salvatge atac per part de tropes veteranes i entrenades per a la guerra que es duia a terme als carrers de l’Arboç. L’única defensa eren uns quants sometents i la població civil: homes i dones, joves i vells, armats amb qualsevol estri: ganivets, testos, pedres, falçs…
Mentre això passava, les campanes de l’Església de Sant Julià tocaven a Sometent i a Foc, cridant a tota la població de la contrada a ajudar a la població de l’Arboç, que sistemàticament estava sent saquejada i cremada.
En un intent de silenciar la demanda de reforços que feien els campaners, un canó francès va disparar al campanar sense èxit, ja que no va tocar les campanes, però si va deixar una marca, encara ara ben visible, al campanar dret de la façana principal. Un cop finalitzada la massacre i el pillatge. De bon matí les tropes van marxar cap al nord, deixant un rastre desolador de sang i cendres.
Si es visita l’Arc de Triomf de París, s’hi pot veure escrit el nom de l’Arboç en la seva part interior com una de les victòries de les tropes napoleòniques. Una trista victòria d’un exèrcit professional contra una població civil gairebé desarmada, s’explica des de l’Arboç.
